25n
25N
25N

Les víctimes del metre celebren el "final digne" del cas encara que troben a faltar un perdó "que isca del cor"

Tensió, corredor als acusats i retrets a Marisa Gracia, que nega responsabilitats i afirma que dorm “molt tranquil·la”

Les víctimes del metre celebren el "final digne" del cas encara que troben a faltar un perdó "que isca del cor"
27/01/2020 -

Les víctimes de l’accident de metre de València registrat el 3 de juliol de 2006 han celebrat el “final digne” del cas després de dictar el Jutjat penal número 6 una sentència ‘in voce’ amb condemnes per a quatre acusats i l’absolució d’altres quatre més, tots ells exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), encara que han trobat a faltar un perdó “que isca del cor” per part de les huit persones que s’han assegut en la banqueta.

Quatre exdirectius han assumit aquest dilluns la seua culpa i la seua responsabilitat davant la jutgessa, per la qual cosa han sigut condemnats a 22 mesos de presó, mentre que a altres quatre, entre ells, a l’exgerent d’FGV, Marisa Gracia, se’ls ha retirat l’acusació després d’arribar a un acord entre acusacions i defenses.

En la paraula que ha donat la jutgessa als condemnats, han contestat amb un “sí, accepte” a la responsabilitat que se li atribueix en el sinistre, però les víctimes han lamentat que “en cap moment” hagen demanat perdó. “Ni ells ni Marisa Gracia”, ha retret la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metre 3 de Juliol (AVM3J), Rosa Garrot.

Després de la breu vista que s’ha celebrat en el jutjat, en la qual les víctimes, la majoria d’elles amb les seues samarretes posades recordant als 43 morts i els 47 ferits, escoltaven a la Sala els delictes i penes fixades, s’han posat en peus i han fet un corredor pel qual han passat les huit persones que s’han assegut en la banqueta.

Ha sigut un moment tibant, en el qual no s’han creuat mirades i cap dels condemnats ha demanat perdó a les víctimes, segons han indicat a Europa Press testimonis presents. Instants abans, un dels familiars del metre s’ha dirigit a Marisa Gracia i li ha fet una pregunta: “Pots dormir tranquil·la?”, al que aquesta ha contestat: “Sí, molt tranquil·la”.

A l’eixida del jutjat, s’ha registrat un altre moment de tensió entre la mateixa Gracia i una de les persones que portava la samarreta de l’associació. Gracia insistia que no volia atendre la premsa, al que aquesta persona li ha preguntat: “Si tant creus que no eres culpable, per què no vols parlar amb la premsa?”.

Gracia li ha contestat sense detenir-se: “No vull parlar a la premsa, estic en el meu dret de no fer declaracions. Jo ja he estat en una sala, en el judicial, i no vull fer declaracions”, al que ell li ha dit: “I jo també estic en el meu dret de preguntar-li”. I quan abandonava el lloc, li ha anomenat “mentidera”.

“TRIOMF CIUTADÀ”

Després de l’incident amb Marisa Gracia, Garrot ha représ les declaracions que havia iniciat amb els periodistes i ha celebrat el “final digne” que al seu judici suposa la sentència del metre. “És el triomf ciutadà. Si es lluita, si s’intenta, sí que es pot”, ha asseverat.

“Més enllà del triomf d’un grup de persones, crec que és el triomf de la societat. D’un grup de persones que teníem tot en contra, hem aconseguit donar-li la volta a la truita. És el triomf ciutadà. Si es lluita, si s’intenta, sí que es pot. Es pot canviar les coses, es pot canviar el no tindre res perquè el final de la lluita, el final del camí, siga haver-lo aconseguit”, ha defensat.

En opinió de Garrot, “és evident que s’han quedat moltes coses en el camí”, encara que ha indicat que han aconseguit “el màxim” que podien aconseguir. “Aqueixa és la nostra satisfacció. Que hem fet tot el que era a la nostra mà i que hem aconseguit tot el que es podia aconseguir”, ha reiterat.

En aquest sentit, ha remarcat que l’AVM3J ha “demostrat que la responsabilitat era de l’empresa, era dels gestors i aqueixa és la seua responsabilitat”.

D’altra banda, ha lamentat que els exresponsables d’FGV no hagen demanat disculpes a les víctimes ni als seus familiars: “Ells han estat en una actitud molt impassible, molt inhumana anava a dir, perquè ha faltat un gest de reconéixer que aqueix reconeixement de culpa eixia del cor. Perquè és veritat que han reconegut la seua culpa però no és menys cert que es reconeix davant la possibilitat d’un càstig major”.

Garrot ha insistit que per a l’AVM3J “el que haguera tingut realment valor” és “que aqueix reconeixement isquera del cor, però evidentment aqueix reconeixement haguera arribat acompanyat d’un perdó i al cap de pocs dies de l’accident, no hagueren esperat 13 anys”.

Això, segons la representant de les víctimes, demostra l'”aspecte moral com a persones” dels exresponsables d’FGV: “Tant els que ho han reconegut com els que s’han quedat fora, que realment no han tingut gens d’humanitat de reconéixer que, sinó penalment, pel que fa a gestió les coses les van fer malament”.

L'”ESPINETA” DE LES RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

A les víctimes, ha continuat Rosa Garrot, els ha quedat, pese aquesta sentència, una “espineta”, la que “no s’han assumit les responsabilitats polítiques”.

En qualsevol cas, ha reivindicat: “S’ha demostrat que teníem raó, que la responsabilitat era de l’empresa i no del conductor. És un triomf, hui és dia de celebració i per a estar molt satisfets. És un alleujament i un descans que per fi s’haja oferit aquest final, un final digne”.

“La lluita ha valgut la pena perquè el que no podia ser és que es quedara que l’accident era culpa del conductor, que és l’última baula de la cadena i que els directius, les persones realment amb poder, que isqueren impunes. Ens ha costat més de 13 anys, ha sigut un camí dur, però hui ha valgut la pena. És un triomf, l’hem aconseguit”, ha celebrat la presidenta de l’AVM3J.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × 3 =