Víctimes de franquisme presenten 12 querelles per assassinats i tortures a Paterna per a "derrocar el mur d'impunitat"

E.P.

Víctimes de franquisme presenten 12 querelles per assassinats i tortures a Paterna per a "derrocar el mur d'impunitat"
05/04/2019 -

Associacions de Víctimes del Franquisme del cementeri de Paterna (València) han presentat 12 querelles en els jutjats de la localitat valenciana per assassinats i tortures franquistes en el conegut com a Paredassa d’Espanya en la immediata postguerra per a “derrocar el mur d’impunitat i silenci” i garantir que no es torne a repetir.

Així ho han explicat aquest divendres en roda de premsa a València el membre de plataforma de suport a la Querella Argentina (Ceaqua) i portaveu de les querelles interposades, Ángel González; l’advocada de El Roble i lletrada en el procediment, Aradia Ruiz; el també advocat del Roure i lletrat en les querelles, Guillermo Noguera; el president de la Fossa 128, Daniel Galán; la presidenta de l’Associació de la Fossa 126, María Navarro; i el president de l’associació Saca del 8-11-39, Antoni Balansà.

En aquest context, han detallat que les 12 querelles presentades corresponen a 12 assassinats en el cementeri de Paterna –en el qual van ser executades 2.238 persones: 2.219 homes i 19 dones–, que van ser víctimes de sentències dictades per militars colpistes en Consells de Guerra, sota l’acusació d'”auxili o adhesió a la rebel·lió”.

El portaveu del procediment ha destacat que, amb la troballa de les primeres restes amb signes de tortura i mort violenta, han procedit a denunciar perquè la justícia investigue i judicialitze aquests crims, que consideren que són “crims de lesa humanitat”.

“El mur d’impunitat i silenci caurà més prompte que tard; les seues clivelles són cada vegada majors. Per la veritat silenciada, la justícia negada i per la reparació oblidada”, ha asseverat González, que s’ha mostrat esperançat que el dret a la justícia “siga atés”.

La lletrada Ruiz ha lamentat que, en les anteriors querelles presentades, els jutjats van al·legar que les restes tenien més de 20 anys, per la qual cosa el delicte estava prescrit; al mateix temps que ha assegurat que els jutges “no tenen en compte tota la maquinària internacional que diu que les desaparicions forçoses no prescriuen fins que no es troben les restes”.

 

 

“QUE S’INVESTIGUE D’UNA VEGADA QUÈ VA PASSAR”

Així mateix, ha puntualitzat que les querelles s’han interposat contra militars, encara que no han nomenat a tots els que hagueren volgut perquè els documents estaven danyats, i ha afegit que l’objectiu no és asseure’ls en la banqueta, sinó “que s’investigue d’una vegada quina va passar” i que no quede impune.

En la mateixa línia, ha sostingut que la querella rebat els arguments del Tribunal Suprem, que “va tancar qualsevol intent d’investigar els crims del franquisme”, ja que Espanya sis mesos abans de publicar la llei d’Amnistia es va adherir al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, per la qual cosa considera que la llei és “nul·la de ple dret”.

“No busquem venjança, busquem justícia. Tenim l’esperança que prospere, que accepten almenys alguna querella i investiguen per a garantir que no es torne a repetir, perquè els drets humans no es negocien”, ha ressaltat Ruiz, alhora que ha advertit que, de no fer-ho, “el missatge que es mana és que es dóna un colp d’estat, ens convertim en el segon país del món amb més desapareguts, roben 300.000 bebés fins i tot en democràcia i ací no passa res”.

“ARRIBAREM FINS ON FAÇA FALTA”

En cas de no aconseguir justícia per part de les instàncies judicials nacionals, González ha ressaltat que “no recularan” i arribaran fins al Tribunal Europeu de Drets Humans: “Arribarem fins on faça falta”.

Per part seua, Noguera ha respost al diputat de Vox a Andalusia que va anomenar als defensors de memòria històrica “cercadors d’ossos”, i ha destacat que es tracta d’un qualificatiu “incomplet”: “Som cercadors d’ossos de persones assassinades per defensar la democràcia”, ha asseverat.

Així mateix, Galà ha relatat que la veritat sempre l’han tinguda, “oculta sota sis metres de terra, però latent”, i considera que només podran passar pàgina “eliminant aquesta anomalia democràtica”; mentre que Navarro ha criticat que en l’actualitat ressorgisquen “polítics i partits que exalten sense vergonya l’època més fosca del país”, i Balansà ha apuntat que demanen justícia perquè estan “convençuts que la nostra democràcia és madura”.

“No som ingenus, és patrimoni de l’esquerra”

Preguntat per si la situació política està lligada a aquest tema, González ha ressaltat que “la lluita per la memòria i per acabar amb aquesta etapa històrica està totalment lligada a la situació política actual, perquè hi haja democràcia plena”.

“Des del punt de vista de víctima del franquisme, creiem que és una qüestió de drets humans, que no hauria de ser de dretes o d’esquerres, sinó que qualsevol força política honrada i decent estaria obligada a defensar els drets de totes les víctimes; però no som ingenus i sabem que és patrimoni de l’esquerra, que es tanque una etapa que dura 80 anys”, ha recalcat González.

“El luxe de no condemnar el franquisme”

En la mateixa línia, Ruiz ha criticat que Espanya siga l’únic país europeu en el qual “qualsevol polític es pot permetre el luxe de no condemnar el franquisme”; mentre que Noguera ha destacat que és “qüestió de demòcrates i feixistes”.

D’altra banda, González ha agraït a la Diputació de València l’exhumació de sis fosses des de 2017 –la 82, 113, 22, 128, 94 i 112– i té prevista dues més per a 2019: la 115, en la qual ja han començat els treballs, i la 127.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × 5 =

Festes Torrent 2019
Festes Aldaia