La Comunitat Valenciana és una de les quals més riquesa musical posseeix gràcies a les seues bandes de música, orquestres i solistes, però en açò no es queden arrere compositors com Vicente Ortiz Gimeno. El jove de la Vall d'Uixó té una gran carrera en el món de la música en obtenir el Títol Superior de Música en l'especialitat de Clarinet en el Conservatori Superior de Castelló i especialitzar-se en Composició Audiovisual i Direcció d'Orquestra en Berklee College of Boston gràcies a una beca. El reflex està en totes les seues composicions simfòniques i en la seua participació com a Compositor Addicional en Tadeo Jones 2, Minions, Isabel o Hombre de Fe. Així mateix, destaca com a Compositor Principal en Cuerpo de Élite, La Tribu, Lo que escondían sus ojos i El día de mañana. El seu esforç es recompensa hui en el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, on Un deber de amor és l'obra obligada de la Segona Secció.
P: Què significa la música per a tu?
R: Més que una professió, és una forma de vida. És l'entorn on vaig créixer i el meu dia a dia, ja que el meu pare també és músic i la veritat és que és molt bonic estar envoltat d'aquesta disciplina artística i que a més aporta moltíssim.
En què t'inspires per a compondre?
Hi ha una gran diferència en la música que es compon per a pel·lícules i sèries i les obres per a concert. En el cas de la música per a cinema i televisió, a priori sembla més fàcil perquè l'estructura, la narració i tot el discurs ve dau pel mateix argument del projecte, així que ja saps per on començar. No obstant això, en la música de concert el procés és molt més creatiu i artístic perquè es parteix d'un llenç en blanc molt més gran on construir. En aquest cas tracte de cercar inspiració i de crear discursos ajuste a obres literàries o relats històrics que ajuden a construir el discurs musical.
"Els compositors volem aportar més informació amb la banda sonora i crear, fins i tot, un personatge més"
Què creus que aporta la música en una producció audiovisual?
Supose que tots els compositors volem aportar informació, crear fins i tot un personatge més en algunes ocasions o complementar l'argument amb més dades perquè el públic comprenga els personatges o les situacions d'una manera determinada, amb un reforç de l'argument. La música també pot preparar futurs canvis de guió, que és el que demanen els directors als compositors.
Has sigut Compositor Addicional de les bandes sonores d'Isabel (TVE), Tadeo Jones 2, Minions i Makers: Women Who Make America, entre moltes altres. Amb què et quedes dels compositors principals?
Aprens de tot. Per exemple, recursos tècnics, creatius, com enfrontar-se a un projecte gran sent el responsable màxim del departament musical, ser eficient en el treball, o a saber envoltar-se d'un equip creatiu que faça que la qualitat i l'interès de la música siga major. A voltes, fins i tot, també aprenc el contrari. És a dir, em quede amb el que no em vull convertir o amb el que vull evitar.
De totes les teues obres per a produccions audiovisuals com a Compositor Principal (Lo que escondían sus ojos, la pel·lícula i sèrie Cuerpo de Élite, El día de mañana i La Tribu) i de les simfòniques, de quina et sents més orgullós?
Doncs jo crec que de la banda sonora de Cuerpo de Élite, probablement perquè és la primera més gran que vaig fer a Espanya i li tinc un afecte especial. Quant a les obres simfòniques també estan 8 de febrer, que li la vaig dedicar als meus pares en el seu 25 aniversari de boda, i Balan fô, concierto para marimba y banda, que la vaig compondre per al meu germà.
Ara que estaràs dins del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, com definiries Un deber de amor?
És una obra que sorgeix perquè es va convocar un concurs de composició en Castuera (Extremadura) que havia d'inspirar-se en la vida de Miguel Hernández per a rememorar el centenari del seu naixement, llavors la vaig dividir en tres etapes fonamentals.
La primera part se centra en la seua etapa en la guerra, en totes les dificultats que va tenir en la Guerra Civil. En la segona part, més lenta i apassionada, el protagonisme és de la figura de les dones, que van ser claus en la seua vida d'alguna manera o un altre i van repercutir en la seua obra. Finalment, l'obra té un últim temps més dinàmic que està inspirat en el seu afany de superar-se i de seguir vivint i lluitant contra totes les dificultats, encara que lamentablement no fóra el que esperava. Respecte als punts més difícils per als músics, crec que tindran problemes rítmics en el primer temps, amb l'expressivitat del segon temps i la complicació de mantenir també un ritme constant en el tercer temps. També, en general, barrejar la rítmica i l'expressivitat per a aconseguir musicalitat.
Vas estudiar en Berklee Boston i allí vas veure una concepció més positiva de la música respecte a la qual hi ha a Espanya, tal com has explicat en altres entrevistes. Com hauria de solucionar-se açò?
Doncs la principal responsabilitat és a nivell administratiu. Les administracions s'han de bolcar, perquè si es recolza a les iniciatives musicals açò va a repercutir en com la societat entén el que és la música i la mateixa cultura. A llarg termini açò va a reflectir-se en una societat molt més culta. La cultura és la menys rendible i per açò sempre és la gran oblidada en tots els poders polítics.
Sent tan jove tens una trajectòria molt completa. Què recomanaries a aquelles persones que vulguen dedicar-se de forma professional a la música?
Ser conscient que és molt complicat i que per a comprar bitllets de sort cal treballar molt de valent, que és la forma de comprar-los. Cal combinar molta disciplina amb treball, sense pressa però sense pausa. És una carrera de fons i cal agafar qualsevol oportunitat per xicoteta que siga, perquè pot ser el camí a una oportunitat més gran. Cal lluitar per qualsevol oportunitat.