La comarca de Valle de Ayora-Cofrentes rebrà un total de 280.315 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València, el qual va ser presentat el passat mes de juny per part de la Corporació provincial. Aquesta quantitat suposa l’increment del 150% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.
La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.
En el cas de Valle de Ayora-Cofrentes suposa una injecció de 46.374 euros per als veïns i veïnes de Teresa de Cofrentes, xifra especialment significativa ja que es tracta d'un increment de quasi el 200%, que els situarà en els nivells de la resta de municipis. A més, la corporació destina 120.182 euros per al municipi de Ayora, 33.286 euros per a Cofrentes, 30.618 euros per a Cortes de Pallás, 25.518 euros per a Jalance i 24.337 euros per a Jarafuel.
Per programes, els 120.182 euros destinats a Ayora es dividiran en 74.434 per al reforçament de l’equip tècnic, 750 per a informació i assessorament, 8.850 per a prestacions individualitzades, 2.898 euros per a casos de pobresa energètica, 24.750 euros per al programa d’ajuda a domicili, 1.000 per a cooperació social i 7.500 euros per a actuacions de prevenció i inserció social. Per la seua banda, Cofrentes comptarà amb 21.786 euros per al reforçament de l’equip professional, 3.750 per a prestacions econòmiques individualitzades, 6.750 euros per al programa d’ajuda a domicili i 1.000 euros per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.
Cortes de Pallás distribuirà l’ajuda de la següent manera: 18.457 per a l’equip social base, 750 per a prestacions econòmiques individualitzades, 7.500 per al programa d’ajuda a domicili, 661 per als anomenats clubs de convivència i 2.500 per a intervencions de prevenció i inserció social. Per la seua banda, Jalance invertirà 13.616 en l’equip social base, 1.500 en prestacions econòmiques individualitzades, 414 en la lluita contra la pobresa energètica, 9.000 en el programa d’ajuda a domicili, 721 en els anomenats clubs de convivència i 267 en intervencions de prevenció i inserció social. Jarafuel farà una injecció de 13.616 euros per al reforçament de l’equip professional, 1.500 per a prestacions econòmiques individualitzades, 7.500 euros per al programa d’ajuda a domicili, 721 per als anomenats clubs de convivència i 1.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.
Per últim, els 27.232 euros atorgats a Teresa de Cofrentes es distribuiran entre el reforçament de l’equip tècnic (27.232), informació i assessorament (500) prestacions econòmiques individualitzades (1.380), el servei d’ajuda a domicili (12.000), els clubs de convivència (1.262), la cooperació social (1.000) i les actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social (3.000).
Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.
En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.
L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.
Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.
Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.
Línies d'actuació
Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.
També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.
La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.