25n
25N
25N

Un valencià lamenta que no li deixaren entrar a l'enterrament del seu pare: "És inhumà. No vaig poder acomiadar-me"

Critica en una carta el tracte d’una treballadora del cementeri i l’Ajuntament defensa que es va complir l’ordre del Govern

Un valencià lamenta que no li deixaren entrar a l'enterrament del seu pare: "És inhumà. No vaig poder acomiadar-me"
08/04/2020 -

Raúl Gil, veí de València, es troba “indignat” per no haver pogut acompanyar a les seues dues germanes i a la seua mare en l’enterrament del seu pare en el Cementeri General de la ciutat, després del decret del Govern a conseqüència del coronavirus que només permet un màxim de tres familiars per a donar aqueix últim adéu juntament amb un ministre de culte, que en el seu cas no hi havia.

“És inhumà. Un fill no va poder acomiadar-se”, lamenta en una carta feta pública, per a criticar el tracte que va rebre d’una de les treballadores perquè no se li va permetre aqueix accés malgrat no sobrepassar el nombre de persones autoritzades en el reial decret perquè no hi havia rector. No obstant això, l’Ajuntament al·lega versions “contradictòries”, que la contracta assegura que l’afectat es va exaltar i que l’empleada “únicament volia complir la llei” encara que reconeixen que “són mesurades tremendament cruels però no s’adopten per voluntat pròpia”.

Una de les circumstàncies més tristes que deixa el coronavirus és la dificultat d’acomiadar-se dels éssers estimats quan moren. Segons l’Ordre dictada pel Ministeri de Sanitat, per a l’enterrament podran estar tres persones familiars màxim i un ministre de culte o persona assimilada per a la pràctica del ritu de comiat del difunt.

Els cementeris estan complint amb aquesta ordenança a la qual ha hagut també de fer front la família de Raúl Gil, el pare de la qual va morir per càncer dissabte passat, 4 d’abril, i va ser enterrat en el Cementeri General.

Per a acomiadar-lo, van acudir al cementeri la dona i els tres fills, sense rector. Tots ells proveïts de guants i de la mascareta reglamentària, informa Gil en una carta remesa als mitjans de comunicació.

En arribar al lloc, segons comenta en l’escrit, els van dir que un dels quatre acompanyants no anava a poder entrar. Així, ells van plantejar l’opció que entrar una de les germanes uns minuts a acomiadar-se, i després l’altre fill. “Novament la negativa és rotunda, incitant que ràpidament triem qui es queda fora”, afirma.

En aqueix moment, van traslladar a la treballadora del centre la seua “indignació” davant “tal surrealista situació”, indicant-li que era una situació “inhumana” dur a terme l’ordre d’aquesta forma. Li van recordar que el pare havia mort de càncer i no per la Covid-19, i portaven documentació per a demostrar-ho.

“La persona –treballadora–, demostrant una nul·la empatia i una pèssima gestió de la situació, va perdre els estreps alterant-se fins al punt de cridar-nos i tancar-nos la porta del cementeri durant més de 20 minuts amb el cotxe fúnebre esperant a la porta, fins que finalment va tornar a abril”, lamenta.

I prossegueix: “Donada la desagradable situació, vaig decidir quedar-me fora i van passar al costat del cotxe fúnebre les meues dues germanes i la meua mare, procedint aquesta persona a tancar la porta del cementeri en la cara i amb tres voltes de clau. Vull transmetre la indignació com a ciutadà davant la injustícia i mala gestió de la situació. Les lleis estan per a complir-les, però el sentit comú, el respecte a les persones i la humanitat ha de prevaldre per damunt de tot. Aquesta mesura és totalment desproporcionada”, indica.

En aquesta línia, recorda que en un supermercat sí que pot haver-hi més de 50 persones creuant-se pels corredors, “la major part d’ells sense màscares”; o en una empresa sí que poden treballar desenes de persones alhora en un espai tancat.

Davant aquesta situació, com a ciutadà denúncia, en primer lloc, que en el seu cas es va incomplir l’ordre de Sanitat en impedir l’accés a una persona assimilada per a la pràctica dels ritus funeraris de comiat del difunt: “Jo, Raúl Gil, com a ciutadans espanyol i fill del difunt en un Estat aconfessional, vaig comunicar la meua intenció d’accedir com a persona assimilada per al comiat. Fet que em van prohibir perquè no era un sacerdot catòlic”. Així mateix, lamenta el tracte “pèssim, desproporcionat, vexatori i inhumà de la treballadora del cementeri”.

DECLARACIONS “MOLT DIFERENTS”

Després de conéixer aquest cas particular, des de l’Ajuntament s’han posat en contacte amb la contracta del personal del cementeri per a interessar-se per l’incident i li han traslladat que la versió del denunciant no coincideix amb l’aportada pels empleats que van estar presents en el moment de l’enterrament. Existeixen, per tant, versions “contradictòries”, han explicat fonts municipals a Europa Press.

Des del consistori han indicat que el denunciant es va exaltar i va posar en una situació compromesa a la treballadora del cementeri, que “únicament volia complir la llei”. Des del consistori han ressaltat que cal complir l’ordre i “s’ha respectat sempre. És una qüestió purament sanitària”, han dit.

Les mateixes fonts han assenyalat que aquesta és una qüestió regulada pel Ministeri de Sanitat i els ajuntaments es limiten a acatar-la. “Són mesurades tremendament cruels però no s’adopten per voluntat pròpia, sinó per una situació sanitària que obliga a aqueixos límits”, han dit.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

deu + 14 =

Valencia activa
bombers
bombers
Valencia activa