Les reaccions d’Escola Valenciana arran de les polèmiques declaracions de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, no s’han fet d’esperar. L’entitat cívica ha reivindicat «el dret de la ciutadania a ser atesa en valencià com una necessitat lligada al bon servei mèdic».
Incorporar la plena capacitació lingüística, com a condició indispensable per treballar en les administracions públiques en general i en l’administració sanitària en particular, suposa una mesura urgent per assolir la igualtat lingüística i respectar els drets de la ciutadania de ser atesa en valencià. El vicepresident d’Escola Valenciana, Joan Cortés, ha declarat: «Els pocs professionals que s’excusen en la dificultat d’entendre els seus pacients, siga per motius lingüístics o siga per motius culturals, religiosos o ètnics, per tal de negar-los l’atenció mèdica o sanitària, no sols vulneren els drets lingüístics d’aquestes persones, que estan malaltes o requereixen atenció especialitzada, sinó el codi ètic que els ha d’inspirar i guiar, l’Estatut Bàsic de l’empleat públic, la Llei d’ús i ensenyament del valencià —LUEV—, l’Estatut d’Autonomia, la pròpia Constitució espanyola…».
Per a Escola Valenciana la llengua dels pacients «no es pot considerar una interferència que complique el treball del personal sanitari o dels equips mèdics sinó, ben al contrari, la llengua és una oportunitat per oferir una atenció personalitzada i eficaç que repercuteix en el benestar dels usuaris».
Joan Cortés ha exposat que «l’empatia i la conversa instrumental són eines tan importants com les anàlisis clíniques, l’historial dels malalts i de les malaltes o els consells sobre els costums de vida». En aquest sentit, Cortés ha definit la conversa com a «vehicle de comunicació inqüestionable per buscar l’evidència que s’oculta darrere dels símptomes. Encara més, en els casos referits a les malalties cròniques o associades a pacients d’edat, constitueix una manera eficaç d’interpretar els hàbits per tractar de millorar les seues condicions de vida». Amb l’objectiu de «millorar el servei d’atenció a pacients, la comunicació en la llengua de les usuàries i els usuaris dels centres de salut hauria de motivar l’interés del personal sanitari i de l’administració sanitària per adquirir el coneixement de les llengües oficials».