25n
25N
25N

El valencià, en emergència lingüística. La Plataforma per la Llengua avisa: “si no s'actua, s'extingirà”

Aquests darrers 15 anys, el català ha perdut mig milió de parlants habituals i només l’usen el 32 % dels que el saben parlar

El valencià, en emergència lingüística. La Plataforma per la Llengua avisa: “si no s'actua, s'extingirà”
28/01/2021 -

Al llarg d’aquest 2020 les dades sobre la llengua valenciana no han estat positives i així ho condemna l’ONG pel valencià, Plataforma per la Llengua: “recentment hem sabut que només el 19% dels joves de la ciutat de Barcelona parla habitualment en català”. Però en altres territoris de parla catalana, com és el cas de les Illes Balears, la situació de la joventut no és millor. De la mateixa manera que el cas de Barcelona, a Eivissa i Formentera es viu una situació del tot crítica: només el 2,9% dels joves parla habitualment en català. La llengua majoritària entre companys d’estudi és el castellà, i només el 30,6% de la joventut d’entre 15 i 24 anys de les Illes utilitza el català de manera majoritària per parla amb els companys d’estudi. Aquesta baixada de l’ús social del català en general va quedar patent a l’InformeCAT 2020, on es constatava que el valencià es parla poc a les àrees metropolitanes com la de València.

Globalment només el 32,5% dels habitants de tots els territoris de parla catalana, valenciana i balear empra el català habitualment, de la mateixa manera que el converteix en una llengua greument amenaçada perquè, si els parlants disminueixen el seu ús, és evident que la llengua es perd. D’aquesta manera, resulta sorprenent com en els últims quinze anys, és a dir, des de 2005, el català ha perdut mig milió de parlants habituals. “Si no escombraries res per a parar aquesta regressió, el català s’extingirà perquè, a pesar que s’aprenga a l’escola, la gent no ho usarà”, denuncia Plataforma per la Llengua.

De fet, cal tenir en compte que quan una llengua arriba al llindar del 30% de parlants -respecte al total d’habitants del territori-, ells mateixos són conscients de la dificultat de trobar persones amb els qui poden parlar la llengua, i això fa que tendisquen a deixar d’utilitzar-la de manera espontània en l’esfera pública -per exemple, amb persones desconegudes, dels qui dubten si la parlaran o no. Aquesta situació d’inseguretat dels parlants genera una espiral encara més gran de disminució de l’ús social de la llengua, perquè acaba causant que alguns que són competents en la llengua minoritzada s’acostumen a no parlar-la fins i tot amb uns altres de competents, perquè ja han adquirit l’hàbit d’abandonar-la. Arribats en aquest punt, revertir la situació esdevé molt complicat. “Cal ser conscients que el català s’aproxima perillosament a aquest llindar, motiu pel qual calen mesures dràstiques i urgents, per a fer front a aquesta emergència”, explica la Plataforma per la Llengua.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ja advertia el mes de febrer, durant el lliurament dels VII Premis Martí Gasull i Roig, que “la llengua es troba en emergència lingüística” perquè “amb el català no anem bé i, o ens posem a solucionar això amb polítiques i actituds efectives de veritat, decidides i desacomplexades, o això acabarà en desastre”. Per a Escuder, “si no s’actua de seguida, la llengua s’extingirà”.

I ara, més que mai, la Plataforma per la Llengua fa un nou advertiment per a evitar aquest desastre. Encara som a temps. L’ONG del català ha recopilat en un dossier les dades que mostren la vulnerabilitat del català, com també que ha causat aquesta situació i l’entitat considera que les principals causes que han portat a l’emergència lingüística són la deixadesa i marginació del català per part de les administracions públiques, la pèrdua de consciència lingüística dels parlants i el fet que la joventut d’avui dia viu en un entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat.

Precisament és aquesta reculada de l’ús del català entre els joves un punt especialment greu que marca una tendència encara més negativa per a la llengua, atés que vol dir que les noves generacions, és a dir, els qui haurien de ser el futur de la llengua, són les que l’abandonen abans. Però també ens dóna una idea d’aquesta reculada de la joventut l’estudi de la Plataforma per la Llengua sobre l’ús del català als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya, on a la secundària només el 14% de les converses són en català.

Tot i aquesta situació tan greu que viu el català, la Plataforma per la Llengua considera que encara som a temps de revertir-la i salvar la llengua, i per això, l’entitat fa tres propostes generals per a aconseguir-lo, per les quals l’entitat treballa a fons i vol continuar-lo fent més intensament els pròxims anys.

  • un canvi de rumb en les polítiques públiques del conjunt de les administracions.
  • un canvi del paisatge lingüístic -especialment del digital-.
  • un canvi de l’actitud lingüística dels catalanoparlants.

Per tot això es pot afirmar que la llengua es troba en una situació d’emergència lingüística i això pot comportar la desaparició, si no s’actua. Per a l’ONG del català, les actuacions per a la defensa i promoció de la llengua han de venir de les administracions però també dels ciutadans. Per això, posa en marxa aquesta campanya de divulgació que durant l’any 2021 advertirà de la situació del català a través de missatges gràfics i audiovisuals. Aquesta campanya de divulgació busca aconseguir un canvi d’actitud en els ciutadans i que aquests exigisquen polítiques públiques a les administracions a favor de la llengua.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

14 − quatre =