El text del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer (València, 1350- Vannes, França, 1419), ha sigut publicat per primera vegada en castellà després de més de quinze anys de treballs per a traduir aquest manuscrit, que en la seua versió castellana ocupa 600 folis i compta amb testimoniatges de 380 testimonis dels miracles del sant valencià, que va ser canonitzat en 1455.
En els treballs han participat religiosos dominics, integrants de l'Institut Històric de la província dominicana de l'antiga Corona d'Aragó, coordinats per l'historiador dominic Alfons Esponera, ha informat l'Arquebisbat en un comunicat.
El manuscrit del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer, transcrit ara al castellà, ocupa 600 folis i inclou els testimoniatges de 380 testimonis d'aquella època, entre ells el rei Alfons II el Magnànim, d'Aragó. Segons Esponera, el text manuscrit es va llegir íntegre al llarg de dues sessions del consistori secret de cardenals convocat a Roma amb el papa Calixt III, que va determinar després declarar-lo sant.
Així, fra Vicent Ferrer va ser canonitzat el 29 de juny de 1455 pel també valencià Papa Calixt III, qui segons la tradició sent xiquet i quan es deia Alfons de Borja, va conéixer al sant i "va escoltar d'ell, fins i tot, la profecia en la qual li va predir que aconseguiria el papat i després li canonitzaria".
"Cap valencià va ser anomenat a atestar en aquell procés perquè les preses de testimoniatges per a la canonització es van efectuar en les localitats franceses de Tolosa de Llenguadoc i Vannes, on va morir, i a la ciutat italiana de Nàpols (llavors pertanyent a la corona d'Aragó), on sí que va haver-hi algun comerciant valencià el testimoniatge del qual apareix en la causa". "Fins i tot, probablement es va fer prèviament una enquesta a València que es va manar a Roma, però s'ha perdut el text", ha precisat Alfons Esponera.
El procés de canonització de Sant Vicent Ferrer va recollir més de 860 miracles atribuïts a la intercessió del predicador valencià, nombrosos documents notarials i, a més, fonamentalment, la "vida quotidiana i predicacions del sant en les seues dues últimes dècades de vida", segons l'historiador dominic.
EL MANUSCRIT A VALÈNCIA DEL PROCÉS DE CANONITZACIÓ
Quan va ser canonitzat Sant Vicent Ferrer, Calixt III va manar que les actes del procés es guardaren a Roma, d'on van desaparéixer en 1527. No obstant això hi havia una còpia a la ciutat italiana de Palerm, que hui encara es conserva, i de la qual en 1572 es va fer una altra per a València per encàrrec dels 'jurats'. Després en 1577 es va realitzar una tercera còpia per a Sant Lluís Bertrán i en 1590, una altra més per al dominic Vicenta Justiniano Antist, "que molt probablement és la que ha arribat fins als nostres dies".Aquest últim manuscrit, que ha sigut l'ara transcrit i traduït, es conserva hui a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, on roman des de la desamortització de Mendizábal en 1836, quan li va ser retirada als dominics de València la seua propietat.
PUBLICACIÓ EN COL·LABORACIÓ AMB UN INSTITUT SUÍS
L'obra ha sigut publicada per la Facultat de Teologia de València i l'Institut Studia Friburgensis, de Fribugo (Suïssa), que regeixen els dominics i on també va predicar el sant valencià.El llibre ofereix més de 600 pàgines impreses en castellà i un CD amb el mateix text en llatí més les fotos digitals del manuscrit de València, que "per a fer una edició la més completa possible li l'ha incorporada documents que no porta el manuscrit". És la primera vegada que es transcriu a una llengua vernacla el text llatí del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer.
Des que van començar els treballs en 2004, s'ha emprat material estudiat pel dominic Adolfo Robles i han intervingut també els religiosos Vicente Forcada, Sebastián Fuster, Argimiro Velasco i Alfonso Esponera, amb la col·laboració del professor Marco Antonio Coronel.