Declarat, en 2009, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, el Tribunal de les Aigües de València és considerada la institució de justícia més antiga d'Europa que, encara, hui dia, segueix en actiu. Heretada dels temps d'al-Àndalus, aquesta organització va ser perfeccionada després de la conquesta del Regne de València per Jaume I i, des de llavors, s'ha mantingut com el model de justícia per excel·lència per a resoldre els problemes de l'aigua en les terres de la ciutat.
Constituït pels síndics de les huit séquies de València – Quart, Benàger-Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella – el Tribunal de les Aigües ha resistit, inamovible, al pas del temps. "Ni la València foral, ni el centralisme de nou encuny borbònic, ni les Corts de Cadis de 1812 van restar jurisdicció a aquest tribunal que, malgrat els anys, continua sent reconegut ja no només pel poble valencià, sinó per la Constitució espanyola de 1978, el nostre Estatut d'Autonomia, la UNESCO i altres organismes internacionals".
Els seus membres, tots ells de conducta irreprotxable i bona reputació, són triats democràticament pels seus companys. "Els únics requisits són ser propietari, llaurador i treballar les terres i, a més, ser el que anomenem en valencià 'un home bo'", explica Jose Alfonso Soria García, actual president del tribunal. D'aquesta manera, primer, dins de la junta de cada séquia es tria al síndic, el seu representant; per a després, dins del tribunal votar per a designar al president i vicepresident, que vetlen pel compliment estricte de les normes. "És tot un honor formar part del Tribunal de les Aigües i, potser, és precisament la democràcia que regeix aquesta institució la que la converteix en una autoritat respectada per tots".
I és que el que dicta el tribunal en els seus judicis no té cap apel·lació. "Funciona ara igual que fa mil anys". Seguint el marcat per velles ordenances, transmeses per via oral des de temps dels àrabs, i escrites des de principis del segle XVIII, el president i els seus vocals es reuneixen, cada dijous, a les dotze del migdia, a la porta dels Apòstols de la Catedral de València per a dirimir els conflictes de l'aigua.
Síndic-president i vocals es veuen ajudats en el seu treball per la figura del Guarda de la Séquia, encarregat que l'aigua arribe a tots segons el seu torn de reg i comunicant les infraccions comeses perquè aquestes siguen denunciades i jutjades davant el Tribunal de les Aigües, una institució amb potestat sobre el conjunt de les séquies de la ciutat, però, sobretot, amb una autoritat moral, que es tradueix en el respecte que es té a les seues sentències, puix mai ha sigut necessari acudir a la jurisdicció ordinària per al compliment d'aquestes.
Ni la València foral, ni el centralisme de nou encuny borbònic, ni les Corts de Cadis de 1812 van restar jurisdicció a aquest tribunal
De fet, encara quan s'ha donat el cas de jutjar a un síndic del tribunal, "aquest s'ha desproveït de la brusa característica que visten tots els membres amb gran dignitat, com toga de magistrat, per a situar-se en el lloc dels acusats i esperar la deliberació". Sens dubte, una lliçó d'humilitat i respectabilitat cap a tot el que representa el Tribunal de les Aigües que li ha permés guanyar-se l'estima del poble valencià, salvaguardant aquesta institució al llarg dels segles com a part fonamental de la nostra identitat.
El judici
"Quan sorgeix un conflicte entre regants, el primer que cal fer és comunicar-li'l al Guarda de la séquia per a intentar arribar a un acord. Si no és així, el denunciant i denunciat són citats davant el tribunal per al dijous següent", explica Jose Alfonso Soria. "Els motius de les denúncies versen sobre conflictes en els torns de reg, trencament de canals o murs, 'sorregar' tirant aigua en camps veïns que danyen la collita o tindre les séquies brutes impedint la normal circulació de l'aigua, entre altres".
D'aquesta manera, quan el judici comença, els síndics prenen seient en les seues respectives butaques, mentre l'Agutzil del Tribunal va cridant públicament als denunciats de cadascuna de les séquies. Si n'hi ha, aquests acudeixen acompanyats pel Guarda de la Séquia que exposa el cas o presenta al querellant si hi ha acusador privat. En acabar amb la frase ritual 'És quant tenia que dir', el president dona el torn de paraula a l'acusat.
Durant el judici, que es desenvolupa íntegrament en llengua valenciana, tots intervenen en el seu propi nom, sense advocats ni documents escrits, tan sols fent ús de la paraula i podent aportar testimonis i, fins i tot, inspecció ocular coneguda com 'la visura'. Tant el president com la resta de membres poden fer les preguntes necessàries abans de la deliberació, en la qual no participa el síndic de la séquia a la qual pertanyen els litigants per a garantir la imparcialitat. També és norma que si el denunciat pertany a una séquia de la dreta del riu, la sentència la proposen els síndics de les de l'esquerra, i viceversa.
Després de la deliberació, si la sentència és condemnatòria, el president el comunica com marca la tradició: "Aquest tribunal li condemna a pena i costes, danys i perjuins, en arreglo a Ordenances", encarregant-se el síndic de la séquia en qüestió de l'execució d'aquesta.
Projecció internacional
Cada vegada més, i especialment des que el Tribunal de les Aigües fora reconegut com a Patrimoni de la Humanitat, més gent s'acosta, cada dijous, fins a la porta dels Apòstols per a conéixer de primera mà el funcionament d'aquesta institució històrica. "Fins a eixe moment, només es reconeixia a València i per alguns juristes que li atorgaven un dret constitucional. Però ara, la projecció és a nivell mundial", assenyala el president del Tribunal de les Aigües.
Uns judicis públics que, després de la crisi sanitària, es van tornar a recuperar. "La pandèmia de la COVID-19 ens va obligar a reunir-nos a porta tancada a la casa vestuari a causa de les restriccions. Va ser una situació que ens va marcar, perquè et puc dir que hi ha hagut guerres i el Tribunal de les Aigües, pràcticament, no ha deixat de constituir-se".
D'aquesta manera, remarca Jose Alfonso Soria, "tenim una valuosa institució a la nostra ciutat, i és un luxe per a tots els valencians i valencianes que hauríem de conéixer. Per això, els anime a acostar-se un dijous, a les 12.00 h, a la porta dels Apòstols, per a viure el judici en primera persona", i afig, "no hem d'oblidar que el Tribunal de les Aigües, durant mil anys, està impartint justícia en el regadiu de València. És necessari continuar impulsant-ho per a mantenir vius els nostres costums i tradicions perquè, al final, és el que ens defineix com a poble".