A voltes sobren les paraules. 27 punts de 33 possibles. Que fàcil és dir-ho i que complicat és aconseguir-ho! Marcelino li està traient lluentor a un equip de rècord, que va escrivint amb lletres d'or un inici de LaLiga que ha portat a l'èxtasi a l'afició valencianista. Somiar? Ningú pot impedir-ho, veient a aquest equip, per què no il·lusionar-se amb aconseguir alguna cosa gran. És un autèntic espectacle veure al València CF! És veure'ls i gaudir. És igual el registre utilitzat, el rival, ningú pot amb aquest equip que ha viscut una metamorfosi única. Que bote Mestalla! Que bote Mestalla! El València CF ha tornat per a quedar-se.
Convertir les victòries en un hàbit no significa que siga gens fàcil. Mestalla és conscient d'açò, anima i recolza com mai al seu València CF, sabedor que havia de tenir paciència i ser intel·ligent en tot moment. Davant un rival molt ordenat, l'objectiu era moure la pilota d'un costat a un altre a l'espera de detectar eixe buit pel qual colar-se. No anava a ser fàcil, però al València CF actual s'assembla més a un superheroi, capaç de desafiar a qualsevol.
Primer va advertir Dani Parejo amb un tret des de la frontal, després d'una excel·lent combinació de Gayà i Guedes per la banda esquerra, que va acabar en córner. Ací Mestalla es va alçar, va començar a rugir. En aquest València CF l'afició també juga, té un paper fonamental, i quan sobre la gespa es va escoltar el rugit, els futbolistes van rebre eixa energia. A Guedes, que va camí de convertir-se en el futbolista de LaLiga que més mancada rep, li van derrocar quan obstaculitza a l'àrea. I ací va aparéixer la intel·ligència. Sobre la pissarra era una falta ideal per a Parejo, capaç de superar la barrera amb el seu excel·lent control de pilota, però l'estudiós Garitano havia advertit als seus homes. Dani, amb intel·ligència, va optar per llançar per baix intuint que anava a saltar la barrera, i amb un colpege sec, Mestalla es va enfonsar en veure com s'esfondrava el mur pepiner.
Té recursos per a afrontar els partits davant qualsevol rival. S'havia aconseguit el més complicat, marcar prompte, però l'equip dirigit per Marcelino volia seguir manant. Va dominar de forma aclaparadora fins que van arribar els últims cinc minuts del primer temps, quan va començar a notar-se el gran esforç. Va perdonar Beauvue en l'àrea xicoteta, però tampoc hauria sigut just. L'afició de Mestalla va respirar quan el col·legiat va assenyalar el descans.
La festa havia de seguir, des de la graderia tornaven a afinar-se per a animar. Els futbolistes necessitaven sentir eixe alé, i després d'una estèril cabotada de Beauvue, el velocista Guedes va fer que tremolara el pal després d'una rematada ajustada al pal llarg. Després va amenaçar Rodrigo, però el seu tret va eixir massa creuat. El València CF cercava el segon, volia sentenciar, però es resistia... i va ser necessari també l'aparició de Neto, providencial per a detenir un tret d'Eraso. I va tornar a rugir Mestalla, ho necessitava l'equip.
En aquest València CF tots són importants, l'escut és més important que el nom que brilla en la samarreta. I encara que els gols segueixen repartint-se, traient moltíssima lluentor als registres dels davanters, l'aportació de tots és vital. Va entrar Andreas a la gespa, i amb un precís seu des de la banda dreta, li va regalar a Rodrigo una llaminadura que va voler convertir en gol amb el cap. La festa va quedar instaurada a Mestalla, que va voler completar el partit amb un altre tant amb una història darrere.
La companyonia, la solidaritat i el treball en equip són claus en aquest inici de LaLiga històric. Santi Mina va lluitar una pilota i va ser derrocat, l'àrbitre ho veu clar i assenyala penal. Dani Parejo, el capità, és el triat però li'l demana Santi Mina... i li cedeix la pilota perquè marque el tercer de la vesprada. En aquest equip més enllà dels noms, l'important és el col·lectiu, que segueix traient-li lluentor a un inici de LaLiga de rècord amb 27 punts de 33 possibles.
Fitxa tècnica:
3 Valencia CF: Neto, Montoya, Murillo, Garay, Gayà, Kondogbia, Parejo, Carlos Soler (Andreas, 63’), Guedes, Rodrigo (Lato, 84’) i Zaza (Santi Mina, 77’).
0 CD Leganés: Cuéllar, Zaldúa (Tito, 75’), Ezequiel, Siovas, Rico, Darko, Erik Morán (Gumbau, 59’), Eraso (El Zhar, 68’), Gabriel, Szymanowski i Beauvue.
Gols: 1-0, min. 14: Dani Parejo, de falta. 2-0, min. 70: Rodrigo Moreno, de cap. 3-0, min. 81: Santi Mina.
Àrbitre: De Burgos Bengoetxea, del Comité Vasc. Va amonestar al valencianista Parejo (90’); i als jugadors del CD Leganés Ezequiel (13’) i Beauvue (83’).
Incidèncias: Partit de la 11ª jornada de LaLiga, disputat a Mestalla davant 39.694 espectadors.