València, segona ciutat d'Espanya millor valorada en mobilitat sostenible amb un 6,6 sobre 10, segons Greenpeace

Fernando Mafe

València, segona ciutat d'Espanya millor valorada en mobilitat sostenible amb un 6,6 sobre 10, segons Greenpeace
20/05/2019 -

València és la segona ciutat d’Espanya millor valorada en mobilitat sostenible, amb una puntuació d’un 6,6 sobre 10, lleugerament per darrere de Bilbao (6,9) i a una dècima de Barcelona (6,5), segons el ‘Rànquing de Mobilitat Urbana’ encarregat per Greenpeace.

L’anàlisi avalua el grau de compromís de 12 ajuntaments (Albacete, Barcelona, Bilbao, Madrid, Màlaga, Múrcia, Palma, Pamplona, Santiago de Compostel·la, Sevilla, València i Saragossa) respecte als seus propis plans de mobilitat. Per a això, compara indicadors relacionats amb la seua oferta de transport públic, la seua xarxa de vies ciclistes i carrers per als vianants o el seu nivell de contaminació i soroll, entre altres.

La capital biscaïna és la ciutat millor valorada en mobilitat amb una puntuació de 6,9 sobre 10. Li segueixen la del Túria (6,6) en segon lloc i en tercer lloc Barcelona (6,5). “Les tres ciutats destaquen per una aposta decidida per les maneres sostenibles, amb mesures de gran importància que estan permetent reduir l’ús del cotxe i millorar la qualitat de vida de la seua ciutadania”, valora l’ONG ecologista.

En el cas de València, tercera ciutat i àrea metropolitana més poblada d’Espanya, compta amb una densitat de 5.877 habitants per quilòmetre quadrat i un índex de motorització de quasi 610 vehicles per cada mil habitants.

De partida, l’informe destaca que València presenta unes característiques territorials “molt positives”, amb una estructura típica mediterrània i una alta densitat d’usos i funcions en el territori. El seu Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) es va publicar en 2016, encara que la seua redacció data de 2013, amb 210,2 milions d’euros i horitzó a curt, mitjà i llarg termini.

En concret, l’estudi repassa les mesures executades, com els sis grans itineraris de preferència per als vianants, la implantació de camins escolars, la continuació del desenvolupament de la xarxa de vies ciclistes o la reordenació i nou disseny de la xarxa d’autobusos EMT València.

Altres accions estan en estudi, com la definició d’eixos multifuncionals i estructuració de ‘supermanzanas’, les actuacions contra el robatori de bicicletes o la integració efectiva del ‘MetroBús’ a la ciutat. I en procés estan la jerarquització i reordenació del trànsit, la intermodalitat amb la bicicleta, la reorganització de l’espai d’estacionament o l’actuació en punts de dèficit de places de càrrega i descàrrega.

L’ÚS DEL BUS BAIXA QUASI DOS PUNTS DES DE 2012

Per mitjans de transport, l’informe constata l’evolució del repartiment de 2012 a 2018, amb un augment de la mobilitat per als vianants en passar del 48,2 al 50,5%. En aquests sis anys, l’ús de la bici ha pujat lleugerament del 4,7 al 4,8%, mentre el de l’autobús ha baixat del 23,4 al 21,8% i el del cotxe del 23,6 al 21,5%.

Aquestes xifres posen en relleu una evolució positiva de la mobilitat per als vianants, alguna cosa que l’anàlisi atribueix a la creació de 33.000 metres quadrats de zones per als vianants entre 2015 i 2018. També destaca que “l’aposta per la bicicleta està donant els seus fruits”, amb l’execució de 156 quilòmetres de vies ciclistes en calçada i 45 de compartides bici-cotxe, al costat de la disminució de l’ús del vehicle privat.

De cara al futur, l’estudi recorda que a València recentment s’ha aprovat una ordenança de mobilitat “amb gran polèmica”. Estableix fins a 630 quilòmetres de carrers ’30’ (limitades a 30 quilòmetres per hora), que suposaran el 64,3% de la xarxa viària, i preveu 18 quilòmetres de ‘ciclocarrers’ i 89 de vies per als vianants.

Paral·lelament, posa en valor els experiments actius de punts de concentració de càrrega per a la distribució urbana de mercaderies i que València “comença a posicionar-se com ‘smart city’, igual que Màlaga”. També ressalta el seu transport públic col·lectiu “relativament bo i complet en sistemes ferroviaris, assimilable a ciutats com Bilbao. I com a aspecte a millorar, la dotació actual d’aparcaments regulats.

CINC CIUTATS SUSPESES

Després del podi es troben Sevilla i Madrid, que obtenen una puntuació intermèdia de 5,9 punts. La ciutat andalusa destaca pels seus “bons índexs en els desplaçaments a peu i amb bicicleta”, mentre que Madrid ha llançat el que consideren “bones mesures”, com el protocol anticontaminació o ‘Madrid Central’. Per darrere estan Saragossa (5,5) i Màlaga (5,2) on “s’observen avanços en la bona direcció encara que requereixen mesures més contundents per a millorar”.

Ja en suspens està Múrcia (4,8), Pamplona (4,6) i Palma (4,6), on l’ús del cotxe continua sent majoritari malgrat els esforços realitzats. Les pitjors posicions són per a Santiago de Compostel·la (4,4) i Albacete (3,7), dues ciutats que “encara que ofereixen condicions favorables per als viatges de proximitat, manquen de Plans de Mobilitat prou precisos”. “En aquestes ciutats xicotetes és on s’abusa del cotxe per a trajectes curts, que serien fàcilment realitzables caminant o amb bicicleta”, recull l’estudi

“Les ciutats han d’assumir els reptes plantejats en matèria de mobilitat sostenible prenent mesures valentes que posen als vianants –i no als cotxes– en el centre de les seues polítiques, tal com descriuen en els seus propis Plans de Mobilitat Urbana”, declara el responsable de Mobilitat de Greenpeace, Adrián Fernández.

Per tot això, l’ONG ecologista demanda que les ciutats siguen pioneres en la mobilitat urbana sostenible i, de cara a les eleccions autonòmiques i municipals, exigeix responsabilitat als grups polítics.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × 3 =

sagunt a escena 2019
turismo salou