L'Alcalde de València, Joan Ribó, juntament amb el regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, ja ho han anunciat: València eixirà del Pla d'Ajust, que "tant ens ofegava", de manera anticipada. Amb aquestes paraules, Ribó s'ha mostrat satisfet de la gestió econòmica que s'ha realitzat en aquests últims anys, que ha permés reduir deute i, finalment, poder eixir d'un pla, que estava vigent fins a 2022, i que impossibilitava a la ciutat la "realització d'importants inversions; la creació de nous organismes públics per a agilitar l'administració; fixar un objectiu d'estabilitat pressupostària, amb un superàvit de 90 milions d'euros, enfront de la resta d'entitats locals que solament havien d'estar en equilibri; així com una submissió de l'Ajuntament al Ministeri d'Hisenda amb controls trimestrals que ni el mateix Govern s'aplica a si mateix. Per no parlar, de les amenaces serioses que hem hagut de patir com la de tancar l'EMT si no complíem amb el Pla d'Ajust".
Des que el nou Govern valencià es va posar al capdavant de la gestió, s'ha anat reduint el deute de manera progressiva. Tant és així, que s'ha passat d'un deute del 135% dels pressupostos municipals l'any 2012 a un 53% en 2018. Una reducció considerable del deute que permetrà, en paraules de Ribó, "tenir llibertat a l'hora de decidir si realitzem inversions econòmiques en funció de les necessitats de la ciutat. Fins ara, no podíem invertir a dinamitzar l'economia, a millorar els barris... Però la situació ha canviat. En reiterades ocasions, hem demanat a l'exministre Montoro que ens traguera del Pla d'Ajust, però mai ha volgut. Per això, es va decidir activar un pla estratègic per a amortitzar el deute pendent. Durant aquests tres anys, l'hem anat reduint i, ara, caldrà amortitzar al voltant de 30 milions d'euros".
En aquest sentit, Vilar ha explicat que "acabarem 2018, amb un deute de 446 milions d'euros, un 52,7% respecte als ingressos totals de l'últim any liquidat. Així, en el Ple, aprovarem eixos 29,6 milions d'euros que queden per pagar. Serà al novembre quan seran hàbils i podrem efectuar el pagament. Ara, ja no demanarem més vegades que ens traguen del Pla d'Ajust, senzillament, se n'anem".
Però, Com es va arribar a aquesta situació? El Reial decret de 2012 va aprovar un Pla d'Ajust per a totes les administracions que tenien "factures en els calaixos" a les quals no podien fer front. L'Ajuntament de València va haver de demanar un crèdit en l'ICO i, a canvi, entrar en eixe pla. En 2014, un segon Reial decret va contemplar una "revàlida" per a aquelles administracions que compliren amb els pagaments i la regla de despeses: "El PP va suspendre".
En aquest sentit, Ribó ha explicat que "en 2011, el PP de l'Ajuntament realitza la primera operació de finançament del pagament a proveïdors de 61,63 milions d'euros. Però la meitat d'eixos milions corresponien a despeses realitzades sense crèdit pressupostari, destinant-se al pagament de factures que el PP tenia en el calaix i que ningú sabia d'on eixien. Aquesta operació no va sanar el deute amb els proveïdors. Es va tornar a repetir una nova operació a amortitzar en 10 anys per valor de 183,16 milions d'euros. El resultat? L'Ajuntament va transformar el deute comercial de 244,79 milions d'euros en deute financer. Així, en 2012, el deute municipal arriba al seu màxim històric: 1.046 milions d'euros. El PP va hipotecar a 10 anys el futur i el benestar de València".
"Sempre s'ha dit que la dreta gestionava bé l'economia. Nosaltres hem demostrat que la gestionem infinitament millor que ells. Per no parlar que, durant tot el 2017, el període mitjà de pagament a proveïdors ha sigut de 2,1 dies. L'anterior Govern valencià ha fet gala d'un gran malbaratament dels recursos de la ciutadania, acumulant deute amb els proveïdors. Aquesta falta de responsabilitat va continuar aprovant un Pla d'Ajust a 10 anys. En sol tres anys, hem tret a València del forat econòmic en el qual estava immersa". La prova, l'eixida anticipada d'aquest pla que deixa d'ofegar els recursos valencians i que podran ser destinats a millorar la qualitat de vida de la ciutadania.