25n
25N
25N

València reclama protagonisme i recursos en la transició energètica i l'eliminació de la restricció dels 500 metres de l'autoconsum

L’Ajuntament de València presenta al·legacions conjuntes a la consulta pública del govern central sobre les comunitats energètiques

València reclama protagonisme i recursos en la transició energètica i l'eliminació de la restricció dels 500 metres de l'autoconsum
15/12/2020 -

L’Ajuntament de València, juntament amb altres consistoris i entitats locals –fins a arribar al mig centenar- han presentat al·legacions conjuntes a la consulta pública del govern central sobre les comunitats energètiques. En eixes al·legacions reivindiquen mecanismes senzills i unificats per a la seua tramitació, recursos i eines per a impulsar-les, capacitat de participació directa en les normes que els afecten, que les comunitats energètiques puguen facilitar el bo social i un sistema de governança de l’energia més democràtic.

“Amb aquestes al·legacions, l’Ajuntament de València es suma a les reivindicacions per a tindre no sols reconegut el seu paper en la transició energètica, sinó també els mitjans per a fer-la realitat a la nostra ciutat”, ha explicat el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Energètica, Alejandro Ramon. “A València estem impulsant aquestes comunitats com un projecte de ciutat recolzat per Alcaldia i tenim ja dos projectes pilots a Aiora-l’Illa Perduda i a Castellar-l’Oliveral, que es veuran directament afectats per aquesta nova reglamentació i podrien beneficiar-se de les modificacions proposades per a afavorir el proveïment en energia renovable de tota la ciutadania”, ha detallat.

Les al·legacions responen a la consulta pública plantejada per Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic, la finalitat del qual era recaptar l’opinió de col·lectius i entitats interessades, administracions i agents potencialment involucrats en el desenvolupament de les comunitats energètiques, per a la transposició a l’ordenament jurídic espanyol de les directrius europees del mercat interior de l’electricitat i la d’energies renovables. Aquestes directives estableixen que els països de la Unió Europea han de garantir en el seu ordenament nacional el dret a produir, consumir, emmagatzemar i vendre la mateixa energia renovable de la ciutadania. En elles s’estableixen dos models de comunitats locals d’energia: la comunitat d’energies renovables i la comunitat ciutadana d’energia.

Les al·legacions reclamen anar a un escenari ambiciós de gestió ciutadana i municipalista de l’energia, alhora que tracten de donar totes les garanties perquè les comunitats energètiques operen sense afectar la seguretat del sector elèctric. A més, dues de les al·legacions plantegen que les comunitats energètiques puguen estendre les experiències d’autoconsum més enllà de la limitació actual dels 500 metres i que puguen operar en xarxa de mitjana tensió, permetent estratègies de producció cooperativa municipal.

A fi de millorar l’accés a l’energia per a la població en situació de vulnerabilitat, els ajuntaments proposen que “les comunitats energètiques puguen facilitar el bo social o les ajudes que existisquen en matèria de pobresa energètica, igual que haurien de poder-lo fer-ho totes les comercialitzadores i no sols les de referència”. Es proposa també “crear marcs locals d’intervenció que permetrien fer de l’energia un vector de transformació de la ciutat”. També es contempla que les comunitats energètiques puguen operar com a subministradores, tal com planteja la directiva, complint una sèrie de requisits i amb menys exigències normatives que les que es contemplen per a les comercialitzadores d’àmbit estatal.

Per la seua banda, aquestes comunitats podran operar en la xarxa de distribució, tal com planteja la directiva. Perquè aquesta operació es done amb totes les garanties, s’entén que haurien de fer-ho de la mà d’una distribuïdora. “Això podria afegir un dinamisme econòmic local, com el que està provocant a Alemanya i altres països, que reporte beneficis per al municipi, les seues veïnes i veïns, així com per al teixit comercial i industrial”, apunten les al·legacions.
Entre els ajuntaments que han subscrit les al·legacions es troben els de València, Barcelona, Cadis, Palma, Lleida i Girona.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un + dotze =