València ofereix recursos educatius per a lluitar contra el canvi climàtic

Guardar

aula
aula

L'Ajuntament de València ha condemnat «enèrgicament» els discursos d'odi que «constitueixen la principal causa d'assetjament entre els joves de l'Estat espanyol», i informarà, a través de les seues xarxes socials pròpies d'aquelles eines municipals a l'abast dels joves que estiguen sofrint una situació d'assetjament, segons ha acordat hui el Ple, amb el vot de tots els grups polítics, excepte el dels dos regidors de Vox.

Conforme a aquesta proposta, explicada a l'Hemicicle per la regidora Delegada d'Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI, Lucia Beamud, l'Ajuntament de València, a través de la Regidoria d'Educació continuarà programant i oferint en els centres de joventut recursos educatius com són els tallers «Assetjament Escolar I» i «Assetjament Escolar II», «per a poder fomentar el coneixement i respecte a la diversitat sexual, familiar i de gènere a les aules a fi de millorar la convivència i combatre l'assetjament».

Així mateix, l'Ajuntament, que a través de la Regidoria d'Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI també impulsa el taller «Diversitat sexual, familiar i de gènere», instarà a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, a la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública «per a continuar treballant conjuntament per a bandejar l'assetjament de les nostres aules».

Aquest acord s'ha aprovat com a alternativa a la moció defensada pel portaveu del Grup Municipal Vox, José Gosálbez, qui ha sol·licitat «que l'Ajuntament s'implique amb la posada en marxa de noves iniciatives a través de les noves tecnologies que contribuïsquen a pal·liar l'assetjament escolar». Concretament, ha instat «que es propose als menors que s'agreguen a un compte d'Instagram municipal contra l'assetjament i el ciberbullying i se'ls explique que a través d'aquesta, podran comunicar qualsevol situació d'assetjament que estiguen vivint o de la qual tinguen coneixement». El regidor de Ciutadans Javier Copoví, que ha manifestat «la preocupació del seu grup per qualsevol mena d'assetjament escolar, ha considerat que les mesures, valorades per professionals, han de comptar amb el suport de les administracions». En la mateixa línia s'ha manifestat la regidora popular Marta Torrado, qui ha explicat que el PP recolza la proposta de Vox «perquè la voluntat del seu grup és fomentar la tolerància zero cap a la violència i supòsits d'assetjament i ciberassetjament».

Lucía Beamud ha considerat que l'assetjament escolar incideix en la salut i en el rendiment acadèmic, però ha ressaltat que per a pal·liar aquest problema cal atallar-ne les causes, tal com informen les entitats defensores dels drets humans perquè, ha assegurat: «parlar de la política d'assetjament sense parlar de les causes és hipocresia, perquè el racisme i la LGTBfòbia maten».

SUPERACIÓ DE PRÀCTIQUES CORRUPTES

Entre altres assumptes, el Ple també ha acordat «la voluntat de l'Ajuntament de referenciar-se com a exemple de la superació de les pràctiques corruptes en un procés que està sent compartit amb la percepció ciutadana», i ha condemnat «qualsevol classe de pràctica corrupta, especialment aquelles que van afectar la nostra ciutat, i declarar el seu compromís públic contra aquestes».

Aquesta moció s'ha aprovat com a alternativa a la proposta del portaveu de Vox, José Gosálbez, «de reprovar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) per la seua responsabilitat política en els fets que han estat objecte de condemna penal per l'Audiència Provincial de Sevilla en el denominat "cas dels ERO"».

En aquesta moció Vox també ha sol·licitat que l'Ajuntament «acorde instar al Grup Municipal Socialista que, en nom del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), demane perdó a tots els valencians per la conducta del citat Partit emparant els ex-alts càrrecs socialistes condemnats penalment, i que el PSOE es comprometa a la devolució als andalusos de l'import de 680 milions d'euros malversats pels ex-alts càrrecs socialistes condemnats». El regidor de Ciutadans Rafael Pardo, que ha considerat que el Ple de l'Ajuntament no té competència per a tractar assumpte, ha coincidit en considerar «la responsabilitat dels responsables del PSOE d'aquest moment, si bé la petició de perdó s'hauria de fer extensible a tota la ciutadania espanyola». Per part seua, la regidora María José Ferrer (Partit Popular), que ha iniciat la seua intervenció agraint la labor que ha desenvolupat el PSOE per a assentar la democràcia espanyola, ha sol·licitat «que es demane perdó».

La vicealcaldessa, portaveu del Govern Local, i regidora socialista, Sandra Gómez, ha reconegut el deure de servici de les administracions, i ha lamentat el dolor que li provoquen aquells fets que embruten el seu partit. Si bé, ha ressaltat, «la sentència especifica que en aquest cas el que va haver-hi va ser una mala praxi de càrrecs intermedis i, per descomptat, no va consistir en cap finançament il·legal», i ha reiterat la necessitat de condemnar «qualsevol classe de pràctica corrupta, especialment aquelles que van afectar la nostra ciutat com Taula o Gürtel».

ORDENAMENT JURÍDIC

En el torn de mocions també s'ha debatut, i rebutjat finalment, la proposta del portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, «perquè l'Ajuntament mostre el seu suport i respecte a l'ordenament jurídic espanyol i a tots els òrgans constitucionals, inclosos la Prefectura de l'Estat i, així mateix, inste al grup parlamentari EH-Bildu perquè el seu portaveu es retracte de les paraules que, contra la Corona i la nostra democràcia, va proferir en el Ple d'investidura del passat 5 de gener de 2020».

En aquest punt, el regidor José Gosálbez de Vox, que ha manifestat el seu «compromís amb totes les forces de l'Estat, i la seua lleialtat al Rei i a la Constitució», ha ressaltat «la importància de treballar units per la governabilitat d'Espanya». En representació dels populars, la regidora María José Ferrer, que s'ha manifestat «atònita davant els últims esdeveniments polítics que protagonitza el govern estatal», ha sol·licitat que el govern local «faça sentir la seua veu en els òrgans interns dels seus partits per a tornar a l'ordre d'un estat social i de dret».Per part seua, la vicealcaldessa del Govern Local, Sandra Gómez, ha recordat que la Constitució «és un marc de convivència que els grups municipals de l'oposició semblen oblidar», i que aquest marc «s'afebleix amb posicions separatistes, com les dels polítics que volen viure del conflicte territorial». Finalment, Sandra Gómez ha al·ludit «al valor que defensa la Constitució com a fonamental i és el pluralisme polític«, i ha defensat el dret fonamental de la llibertat d'expressió».

LA LLEI DEL PLURILINGÜISME

Finalment, el Ple ha rebutjat una proposta plantejada pel Grup Municipal Vox per la qual pretenia que l'Ajuntament instara a les Corts Valencianes a retirar el Decret de Plurilingüisme (Llei 4/2018 de 21 de febrer de la Generalitat). El regidor de Vox Vicente Montáñez ha defensat la seua proposta assegurant que «la immersió lingüística atempta contra la igualtat dels valencians».

PP i Ciutadans, malgrat que s'han abstingut en la votació, han mostrat també el seu rebuig per aquesta normativa que, en paraules de la regidora de Ciutadans Amparo Picó «permet fer experiments amb els fills, no és inclusiva i aboca al fracàs escolar». La regidora popular Julia Climent ha assegurat, per part seua, que la llei «força a l'ús del valencià i impedeix la llibertat d'elecció».

La regidora d'Educació, Maite Ibáñez, que ha argumentat el rebuig del Govern Municipal a la proposta i ha qualificat el tema de «batalla política d'un altre temps», ha assegurat que «el conflicte que planteja Vox és inexistent a les aules, atés que no hi ha ni un sol esment en el Consell Escolar Municipal ni en els consells dels centres». Ha afirmat també que «l'assumpte no genera inquietud ni en l'alumnat ni en els gestors de l'escola pública ni privada», i que el model es fonamenta en «els estudis sobre plurilingüisme que proposen les universitats valencianes i que milloren les possibilitats vitals i laborals de l'alumnat, com en la resta de països d'Europa».

Arxivat a:

Destacats