25n
25N
25N

València dissenya una senyalística igualitària i inclusiva

La regidora Lucía Beamud destaca que esta mesura contribuïx a “visibilitzar i feminitzar l’espai públic”

València dissenya una senyalística igualitària i inclusiva
02/03/2021 -

La senyalística municipal incorpora la perspectiva de gènere per visibilitzar les dones i la seua presència en la ciutat i reflectir la diversitat del veïnat. L’Ajuntament ha introduït en els seus cartells, fullets, campanyes i publicitat figures que s’allunyen dels estereotips sexistes i excloents.

En la setmana prèvia a la celebració del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, la regidora d’Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI, Lucía Beamud, ha posat de relleu que esta mesura contribuïx a “visibilitzar i feminitzar l’espai públic” junt amb altres iniciatives, com ara la retolació de 22 carrers amb noms de dones importants, la instal·lació de monòlits en record de María Moliner i el Grup Femení de la Residència d’Estudiants o el parc batejat amb el nom de l’activista hondurenya Berta Cáceres. Per la seua part, el regidor de Relació amb els mitjans, Carlos Galiana, ha subratllat que “els valencians i les valencianes som diversos i açò també ha de quedar reflectit en la identitat visual de la corporació”.

Allò que no es viu ni es veu està ocult. Per això és tan important fer conéixer, ja siga mitjançant el llenguatge o la imatge, tota la realitat a la nostra societat, una societat que és ben diversa. Durant molt de temps ha sigut amagada la meitat de la nostra societat, la de les dones. Per poder contar, per poder representar el que significa toda la societat, és important visibilitzar i poder feminitzar l’espai públic”. Així s’ha expressat la regidora Lucía Beamud en referència a la senyalística municipal, la qual aplica criteris igualitaris i inclusius. “El llenguatge i la imatge, a més de ser mitjans amb què les persones es comuniquen i es relacionen, són un instrument de transmissió de la realitat en què vivim. L’Ajuntament té especial cura amb l’ús igualitari del llenguatge i de les imatges quan es dirigix a la ciutadania a través de qualsevol suport d’informació”.

La responsable d’Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI ha recordat altres actuacions que el consistori ha desenvolupat per tal de “representar tota la societat” i “feminitzar l’espai públic”. Entre elles, la retolació de 22 carrers amb noms de dones importants i oblidades, una placa en record de les dones empresonades durant el franquisme o la instal·lació de dos monòlits, un d’ells on va viure María Moliner, autora del ‘Diccionario de uso del español’, i l’altre que posa en valor el treball del Grup Femení de la Residència d’Estudiants a València per fomentar l’educació superior de les dones. L’edil també ha destacat el projecte ‘Dones de Ciència’, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, el certamen de relats Beatriu Civera i el parc batejat amb el nom de l’activista hondurenya Berta Cáceres. “Continuem treballant per visibilitzar la dona, per representar tota la societat, una societat diversa i plural”, ha remarcat.

IDENTITAT VISUAL DE LA CORPORACIÓ

La secció de Normalització Documental i Imatge Corporativa, dependent de la Regidoria de Relació amb els mitjans, vetla perquè els textos i les imatges que es difonen des de l’Ajuntament a través dels diversos canals de comunicació amb la ciutadania estiguen en consonància amb un discurs no sexista i inclusiu. El seu personal recomana, entre altres qüestions, que els dos sexes apareguen realitzant conjuntament activitats tant públiques com privades, presentar dones actives que combaten el rol passiu estereotipat, incloure imatges de dones en els àmbits tradicionalmente masculinitzats i viceversa, i representar la diversitat de persones que existix en la ciutat de diferents ètnies, cultures, orientacions sexuals, edats o capacitats. El regidor Carlos Galiana ha subratllat que “els valencians i les valencianes som diversos i açò també ha de quedar reflectit en la identitat visual de la corporació, perquè València és una ciutat igualitària i acollidora on cabem totes i tots”.

La inclusió de figures de dones professionals i empoderades, diferents tipus de famílies o persones amb diversitat funcional en els documents, ja siguen escrits, iconogràfics o digitals, són alguns dels recursos emprats per promoure l’equitat. Segons Galiana, “el consistori genera gran quantitat i varietat de textos. Es fa, per tant, necessari comunicar en igualtat, és a dir, fomentar una realitat comunicativa i de participació equilibrada que no incórrega en tractaments desiguals, que no reforce rols i estereotips sexistes i que no amague una part de la societat”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × cinc =