Programació del Corpus 2018
Va ser l'any 1311, quan el Concili de Viena reconeixia la festivitat del Corpus perquè se celebrara en tots els països cristians. No obstant això, València, malgrat adoptar aquesta celebració en 1328, no va tenir lloc la primera processó fins a 1372. Des de llavors, la ciutat de València no ha deixat de faltar a la seua cita fins a convertir-se en una de les capitals on amb més fervor i emoció es viuen tots els característics actes que engloben la festivitat del Corpus.
En l'Edat Mitjana, era costum que, en les processons, desfilaren personatges bíblics, amb l'objectiu d'ensenyar aquesta part desconeguda de la Bíblia a la ciutadania, ja que, per aquella època, la major part de la societat era analfabeta. A més, i d'acord amb les recomanacions que els feien al veïnat, formava part de la tradició que els veïns engalanaren els seus carrers i balconades amb herbes aromàtiques i tapissos per a dotar d'una major esplendor la solemne processó del Corpus.
En 1506, la processó del Corpus es trasllada a la vesprada a causa de la seua durada. Horari que, encara, hui dia se segueix mantenint. Moltes han sigut les variacions que ha patit la festivitat del Corpus. I és que amb la proclamació de la II República, el Corpus només se celebrava a l'interior de les esglésies. A poc a poc, i després de la postguerra, aquesta festivitat comença a renàixer fins a convertir-se en el que és ara, tornant a formar part de la cultura valenciana.
Són molts els elements característics de la festivitat del Corpus, com la Nit d'Albaes, que recorre la ciutat, des de la Casa de les Roques fins al Palau Arquebisbal, cantant i ballant cançons populars, la representació dels Misteris, la 'Poalà, o la Solemne Processó, entre altres. No obstant això, si hi ha dos esdeveniments que destaquen, eixos són el trasllat de les Roques i la Cavalcada del Convit, on apareix la famosa Moma.
Les Roques
Les Roques són uns espectaculars carros triomfals, arrossegats per una rècula de cavalleries completament engalanades per a l'ocasió, en els quals es representen passatges bíblics. Les Roques són exclusives i típiques de la tradició valenciana, i això les fa, encara, més especials. Molts han sigut els que han datat la primera aparició de les Roques en 1373, encara que, en l'actualitat, una gran part dels investigadors les fixen en 1413, quan València va voler complimentar al nou rei Fernando d'Antequera.Com mana la tradició, l'antevigília a la festivitat del Corpus, les Roques es trauen de la Casa de les Roques, que actualment està esperant la seua declaració com a museu oficial, i es col·loquen en 'Las Alameditas' de les Torres de Serrans. Finalment, el divendres, és el moment del Trasllat de les Roques a la Plaça de la Verge, on romanen exposades fins al diumenge. Per descomptat, poden visitar-se, durant tot l'any, en la seua casa, situada al carrer Roques, 3. Hui dia, València compta amb un total d'onze roques, datades del segle XVI, XVII, XIX, XX i XXI.
La Moma
Durant la Cavalcada del Convit són molts els elements característics que van apareixent com els 'nanos i gegants', que conviden a valencians i visitants a participar del Corpus, les danses dels Cavallets o dels Pastorets o els misteris. No obstant això, la que més crida l'atenció als assistents és la dansa de la Moma, una blanca dama coronada de flors que representa la figura de la Virtut.Aquesta dama, que sempre era representada per un home, combat amb els Momos, que representen els set pecats cabdals, i que amb els seus bastons intenten doblegar-la.
