25n
Orgull
Orgull

València va augmentar la seua temperatura una mitjana d'1,04 °C en la dècada 2011-2020

València va augmentar la seua temperatura una mitjana d'1,04 °C en la dècada 2011-2020
11/08/2021 -

Les 52 ciutats d’Espanya, que suposen més de 15 milions d’habitants, han augmentat les seues temperatures una mitjana de 0,73 graus centígrads (ºC) en la dècada 2011-2020 sobre el període de referència 1981-2010, 1,04 °C en el cas de València.

Així es desprén de l’informe ‘Augment de les temperatures per ciutats a Espanya’, basat en les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i presentat aquest dimecres per l’Observatori de Sostenibilitat.

Segons precisen els autors de l’estudi, les dades analitzades corresponen a 15 milions de persones, però són extensius al conjunt de la població urbana espanyola (ciutats majors de 50.000 habitants) que suposen un quasi 60% del total de la població.

D’aquesta manera, l’estudi conclou que en les capitals de província i ciutats autònomes va augmentar més la temperatura que en el conjunt del país com a mitjana: a les ciutats va augmentar 0,73 °C mentre en el conjunt d’Espanya va ser de 0,58 °C (la temperatura mitjana de referència 1981-2010 va ser de 13,67 °C i la mitjana 2011-2020 va ser de 14,26).

La investigació, a la qual ha tingut accés Europa Press, observa una gran diferència en l’augment de temperatures entre ciutats, des d’1,38 °C a Lleida fins a 0,38 °C a Lleó.

Les ciutats que han experimentat un major augment de temperatura en el període 2011-2020 respecte a la mitjana del període de referència 1981-2010 han sigut les següents: Lleida (1,79 °C), Jaén (1,40 °C), Barcelona (1,32 °C), Cuenca (1,18 °C), Ávila (1,172 °C), Múrcia (1,11 °C), Granada (1,07 °C), Teruel (1,05 °C), Girona (1,04 °C) i Saragossa (0,95 °C).

Per contra, les ciutats que han experimentat un menor augment de temperatura han sigut les següents: Sevilla (0,47 °C), Melilla (0,46 °C), la Corunya (0,44 °C), Salamanca (0,43 °C), Huelva (0,43 °C), Oviedo (0,42 °C), Almería (0,39 °C), Santa Cruz de Tenerife (0,39 °C), Cadis (0,38 °C) i Lleó (0,38 °C).

L’informe reflecteix també que entre 1987 i 2018 quasi es va duplicar la superfície artificial del país, passant de 670.000 hectàrees en 1987 a 1.367.000; les superfícies urbanes es van multiplicar per 1,5 i les zones industrials, comercials i de transports per 3,5.

DIFERÈNCIA DE 2,5 °C PER L’ILLA DE CALOR A VALÈNCIA

Encara que les zones verdes es van multiplicar per 4,5 (de 13.501 a 64.800), no ha sigut suficient per a detenir l’efecte illa de calor a les ciutats, segons els autors de l’estudi. En ciutats com Madrid, Barcelona, Sevilla, Màlaga o València s’han arribat a detectar fins a 9 graus entre el centre de la ciutat i les àrees limítrofes.

Les cinc grans ciutats espanyoles té caracteritzat el fenomen illa de calor i en determinades condicions poden tindre diferències de temperatura entre el centre i les zones limítrofes de fins a 8 graus: Madrid, superior a 8 °C graus; Barcelona entorn de 2 °C; València entorn de 2,5 °C; Sevilla pròxim a 7 °C; i Màlaga entorn de 8 °C, si bé les metodologies no són comparables. “No s’han implantat les polítiques i mesures necessàries perquè no augmente la temperatura a les ciutats”, conclou.

D’altra banda, si es comparen les dècades 1981-1990 i 2011-2020 la diferència és d’1 grau centígrad (de 15,10 a 16,06) en els últims 30 anys.

Considerant les dades de les sèries temporals totals d’AEMET, els resultats d’aquest informe mostren que Madrid ha pujat la seua temperatura mitjana en 1,75 °C entre 1891-1920 i la dècada 2011-2020; Màlaga, 0,86 °C entre les mitjanes de 1941-1970 i 2011-2020; València, 1,04 °C entre 1961-1980 i 2011-2020.

Les previsions a 2050 apunten al fet que continuaran augmentant amb una mitjana de 2,61 °C graus centígrads, “si continua la tendència actual observada d’emissions i si no es realitzen actuacions de mitigació”. Les ciutats que més augmentaran les seues temperatures són Ciudad Real, Madrid, Conca, Guadalajara, Àvila, Sòria, Sevilla, Jaén, Càceres i Badajoz, és a dir, el centre peninsular, el nord d’Andalusia i Extremadura.

En aquest context, l’Observatori de Sostenibilitat crida a l’acció a governs, empreses, organitzacions sense fins de lucre, societat civil i individus per a “encarar la pujada de calor de les ciutats”. “És necessari adoptar mesures molt serioses i molt radicals per a adaptar-se a l’increment ja detectat de l’augment de temperatura en cada ciutat tenint en compte la gran diversitat de situacions ecològiques, econòmiques i socials”, ha advertit.

Augmentar el nombre d’arbres, jardins, cobertes i façanes verdes; incrementar la presència de l’aigua a la ciutat, amb fonts, làmines d’aigua, aiguamolls; col·locar paviments drenants per a afavorir infiltració d’aigua; o crear anells verds, boscos urbans, corredors ecològics són algunes de les seues propostes.

El coordinador de l’Observatori de Sostenibilitat, Fernando Prieto, ha assenyalat que “les ciutats, on viu la major part de la gent del país, s’estan calfant molt més que la resta del territori i, per això, és necessari actuar ja en totes i cadascuna d’elles, sobretot augmentant les zones verdes i les infraestructures verdes i blaves”.

Per part seua, l’investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC, Mario Mingarro, ha destacat “la importància d’un enfocament científic per a determinar les accions a realitzar en els ecosistemes urbans per a disminuir el risc davant el canvi climàtic”.

Finalment, el director de programes, Carlos Alfonso, ha posat l’accent en “la importància de sistemes comuns de determinació de les illes de calor, la necessitat de bases de dades de bones pràctiques i estudis cost-benefici per a veure l’eficàcia de les mesures”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tres × tres =