L'Ajuntament de València, en sessió plenària, s'ha compromés amb la regeneració del cordó dunar i, si és el cas, a reparar o instar a la reparació d'infraestructures i espais públics danyats per la borrasca Gloria. S'incideix així sobre la possibilitat de generar un cordó dunar on no existisca o de restaurar-lo on ja existia prèviament «pel seu efecte protector». En una declaració institucional l'Ajuntament se solidaritza amb tots els veïns i veïnes de la ciutat que s'han vist afectats per aquest temporal «i han patit danys en els seus habitatges, negocis o comerços«. L'afecció al litoral de València després del pas d'aquest temporal fa necessària una estratègia "que avanç en la vertebració, resiliència i lluita contra el canvi climàtic".
En la declaració institucional aprovada unànimement pel Ple s'inclou igualment «instar al govern d'Espanya a la declaració del litoral de la ciutat com a zona afectada greument per emergència de protecció civil o zona catastròfica», així com una proposta perquè «una vegada aprovats els decrets que regulen les ajudes per a pal·liar els efectes de la borrasca denominada Glòria, l'Ajuntament adoptarà les mesures per a coordinar i impulsar les sol·licituds que es presenten per a obtenir les ajudes que es regulen».
DIA INTERNACIONAL DE L'HOLOCAUST
L'alcalde de València, Joan Ribó, ha lamentat, ja abans d'iniciar-se el Ple, que la condemna de l'Holocaust coincidint amb el 75 aniversari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, no haja pogut tirar endavant com a declaració institucional. «Teníem presentada el que pensàvem que anava a ser una declaració institucional i hi ha hagut un grup, Vox, que s'ha negat a signar-la». Ribó ha recordat que en aquest camp «van assassinar a més d'1,2 milions de persones» i ha criticat els arguments «esgrimits per la ultradreta: s'ha negat a signar-la perquè diuen que no és cert que hi haguera persones allí detingudes pel seu caràcter LGTBI. Senzillament haurien de llegir-se la història. El triangle rosa de moltes organitzacions de defensa dels Drets Humans i LGTBi prové precisament de la simbologia que usaven els nazis en els camps de concentració per a assenyalar als homosexuals. A vegades la ignorància es converteix en intolerància, i aquest és un cas claríssim d'ignorància i per descomptat d'intolerància».Finalment, el que anava a ser declaració institucional ha sigut aprovat com a moció pel Ple, encara que amb el vot en contra dels dos regidors de Vox. Un text que recorda que «enguany s'ha commemorat el 75 aniversari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, una data que recorda l'holocaust que va suposar l'assassinat deliberat de milions de persones, a compte del terror i totalitarisme nazi, l'únic delicte del qual era la seua ètnia, la seua orientació sexual, o la seua defensa de la democràcia, com va ser el cas dels milers de republicans espanyols».
En el debat de la moció, tramitada per la via d'urgència, la regidora Luisa Notario ha criticat «que no se signe perquè vostés [Vox] diuen que els homosexuals no van estar en els camps de concentració, un fet que és una realitat inqüestionable i documentada. Negar-ho és un insult a persones com jo, dona, lesbiana i activista». Més tard, en la seua segona intervenció, ha dit notari als representants de Vox: «És clar que les persones LGTBi els molestem»
La primera de les propostes aprovades recull «el suport i reconeixement a les víctimes i supervivents de l'holocaust, el rebuig a l'antisemitisme, islamofòbia, racisme, LGTBifòbia, la discriminació cap a les persones amb diversitat funcional o per qualsevol mena de diversitat, origen, pensament o creença, així com del negacionisme dels terribles fets esdevinguts». La segona és una ratificació de l'Ajuntament de València «en la defensa dels Drets Humans i els valors democràtics i constitucionals, així com el rebuig a les manifestacions actuals de l'odi que nien en la nostra societat i en altres parts del món».
En el cos de la moció s'afirma que aquesta commemoració «posa al món enfront de l'espill del qual és capaç de perpetrar l'ésser humà quan es deixen brollar les llavors de la malvolença i el rancor». La moció fa una crida a homenatjar els últims supervivents dels camps nazis, «que ens recorden la importància d'evitar que caiguen en l'oblit ni les seues històries, ni les de cap represaliat pel terror en qualsevol part del món».
ALBUFERA
També en la part final del Ple de gener s'ha rebutjat una moció inicial pel Grup Municipal Popular en la qual sol·licitava que l'Ajuntament impulse la captació de finançament europeu per a desenvolupar un projecte pilot de dragatge del llac de l'Albufera. De la mateixa manera se sol·licitava que «el Govern Municipal dote de majors recursos humans a l'Oficina Tècnica de Projectes Europeus» i que s'inste a la Generalitat a «incrementar els recursos econòmics destinats a actuacions de millora i inversions al Parc Natural de l'Albufera».Per part del Govern del Rialto, el vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana ha intervingut per a argumentar el rebuig a aquesta moció del Grup Popular, secundada per Vox i Ciutadans, en considerar que es feien «afirmacions gratuïtes i exagerades que trenquen el consens que jo pensava que hi havia sobre l'Albufera a l'Ajuntament». Campillo ha demanat al Partit Popular, a més, que retire el vídeo de la campanya que està duent a terme i que en opinió del vicealcalde «pot afectar fins i tot l'economia local de l'Albufera», en afirmar que en el llac «hi ha llots tòxics i metalls pesants per damunt dels nivells de perillositat». També s'ha preguntat «per què no la van dragar vostés quan estaven en el govern d'Espanya?»
Anteriorment Julia Climent i Paula Llobet, totes dues regidores del Grup Popular, havien argumentat la seua impressió que «tot segueix igual» en l'Albufera i també que no podia esperar-se «ni un minut més» per a demanar fons i «mesures contundents» amb iniciatives com el dragatge experimental que es proposava en la moció. El representant de Vox, Vicente Montáñez, ha parlat de «situació dramàtica sense que les accions per a revertir-la ni estan ni li les espera». Copoví, en nom del Grup Ciutadans, ha demanat «més compromís de les administracions per a no arribar al que ha succeït a Múrcia».
CONDEMNA D'ATACS EXTREMISTES
Sí que ha tirat avant, amb tots els vots de la Corporació menys els dels dos regidors de Vox, la moció de condemna dels «atacs perpetrats per grups extremistes», presentada pels portaveus dels grups municipals Socialista i Compromís, Sandra Gómez i Pere Fuset i defensada també en l'Hemicicle pel regidor Aarón Cano. En el punt únic de la proposta d'acord s'assenyala que «l'Ajuntament de València ha de condemnar els atacs efectuats contra les seus de partits polítics, les agressions patides per aquelles persones que van acudir el passat dia 12 de gener a la cavalcada de les Magues de Gener, així com l'assetjament i denúncia a responsables públics per part de l'extrema dreta».Els regidors Pere Fuset i Aarón Cano han ressaltat que «aquests actes violents pretenen menyscabar els drets fonamentals de la ciutadania i destruir la convivència, atemptant en última instància contra els principis bàsics del sistema democràtic». Aarón Cano, que ha acusat de cinisme als representants de Vox, que han assegurat que «nosaltres rebutgem tota forma de violència i defensem exactament igual a totes les persones», ha parlat de «límits inadmissibles» i de la necessitat de «reconduir la situació i baixar la tensió», mentre que Pere Fuset ha dit sentir «tristesa i peresa per haver de debatre aquestes qüestions. Això passa perquè alguns sembren discursos d'odi. Hi ha gent que posa les paraules perquè uns altres posen els punys, i la nostra condemna és als uns i els altres».»
S'ha destacat la gravetat dels fets denunciats i els proponents s'han pronunciat contra la «banalització» o «l'alé» a aquestes conductes antidemocràtiques que «intenten trencar la convivència pacífica i provocar un enfrontament en la ciutadania», en línia amb el manifestat a l'inici del Ple per l'alcalde Joan Ribó, qui s'ha manifestat contra aquests «esclats» de violència i intolerància: «El que plantegem hui en aquesta moció és intentar fer de València una ciutat que respecte a totes les persones, independentment de la seua manera de pensar, com garanteix la Constitució. A vegades hi ha partits que parlen de Constitució però només pensen en un article o dos, la resta de la Constitució no els interessa en absolut».
EMT
El Ple ha rebutjat, malgrat el vot favorable de l'oposició, la moció presentada per la portaveu del Grup Municipal Popular, María José Catalá, conjuntament amb el regidor Carlos Mundina, en la qual demanaven que "el Ple municipal inste a l'Alcalde-President a destituir i apartar de les seues funcions sense dilació al Regidor Giuseppe Grezzi, President de l'EMT, i al Gerent de la companyia de transports", els qui per als populars "són els màxims responsables de l'absència de protocols i fallades en els procediments que han propiciat el frau de 4.004.000 milions d'euros".En una segona proposta d'acord es reclamava que "l'Ajuntament de València revoque i deixe sense efecte l'acord adoptat en el Ple celebrat el dia 15 de novembre de 2018, en virtut del qual es modificava l'article 3 dels Estatuts Socials de l'EMT, relatiu a fi de la Societat". En el debat previ a la votació Catalá ha qualificat l'ocorregut en l'EMT com "el major frau en quantia econòmica que ha patit una empresa de capital públic municipal", i ha criticat que "segueixen oberts diversos fronts per a l'esclariment dels fets i depurar responsabilitats", i que "fins hui l'única mesura que s'ha adoptat en el si de l'empresa ha sigut l'acomiadament de la treballadora que va estar en contacte amb els estafadors».
Com a resposta, el regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, ha criticat que l'oposició "fa una moció mensual sobre el tema, i no sé quantes vegades ja heu demanat la meua dimissió", i ha incidit en què "estem treballant perquè ens retornen els diners". Així mateix, Grezzi ha insistit que "l'EMT funciona i així ho demostra l'últim Infobaròmetre municipal". També i ha mostrat un gràfic en el qual "s'observa que en els últims quatre anys l'EMT ha guanyat més de 10 milions de viatgers".