Russafa i Ciutat Vella: la València que acull els turistes i expulsa els seus propis veïns

L’Eixample, concretament la zona de Russafa, i Ciutat Vella s’han convertit en els barris de moda de València, però el preu a pagar per això és massa alt per als seus veïns, els qui s’estan veient expulsats dels seus barris per un gran nombre de turistes

Manifestació de la plataforma social València no està en venda a El Parterre

Russafa i Ciutat Vella: la València que acull els turistes i expulsa els seus propis veïns
18/07/2019 -

“La gentrificació és el procés d’expulsió dels veïns d’un barri substituïts per una massa de persones d’una altra classe social més alta”, explica Octavi Ruiz, membre de l’associació Entrebarris, una associació d’associacions que aglutina totes les plataformes socials de València que lluiten per drets territorials i d’habitatge. Des dels anys 2000 fins a l’actualitat, els veïns de barris com Russafa -situat en l’Eixample- o Ciutat Vella s’estan veient substituïts per uns nous habitants d’una classe social més elevada. Aquesta és una de les conseqüències d’haver-se convertit en els “barris de moda” a València, etiquetats així per gran quantitat de mitjans de comunicació.

LA TURISTIFICACIÓ EN RUSSAFA I CIUTAT VELLA

Si caminem uns quants minuts per Russafa, observarem que està replet de llocs dedicats, específicament, al turista. Al Carrer Suec, per exemple, comptem sis botigues de lloguer de bicicletes i una immobiliària. En la vorera de davant, veiem dos edificis en obres comprats per un fons d’inversió que construirà, allí mateix, apartaments vacacionals. Aquests fons, com va ocórrer amb el cas de Buenos Aires 31, en 2017, el que fan és expulsar als veïns del barri per a acollir inquilins eventuals coneguts com a turistes, una ‘classe social’ que dóna diners als comerços de la ciutat i, també, a aquests fons d’inversió estrangers. I, després del procés de gentrificació, es produeix la turistificació dels barris de València.

A Ciutat Vella, d’altra banda, els veïns organitzen concentracions per a protestar contra el Pla Especial de Protecció (PEP) que l’ajuntament ha projectat per al seu barri. Els veïns consideren que aquest pla, traçat pel regidor d’Urbanisme, Vicent Sarrià, a qui li succeirà en el seu càrrec Sandra Gómez, és insuficient per a detenir el procés de turistificació que viu el barri antic de València i, sobretot, la zona de Ciutat Vella, el barri que compta amb més apartaments turístics de tota València.

Lluis Mira, portaveu de l’associació Veïnat en perill d’extinció de Ciutat Vella denuncia que “l’augment desproporcionat de la quantitat de turistes suposa un greu perjudici per a la qualitat de vida dels veïns del barri”. Entendre el problema és fàcil, però sembla que solucionar-ho és molt més complex.

LES DADES D’UNA VALÈNCIA SENSE VALENCIANS

Segons dades extretes de les plataformes Data Hippo i València no està en venda, a la nostra ciutat hi ha, actualment, al voltant d’11.138 apartaments turístics. Solament a Ciutat Vella i l’Eixample -zona en la qual se situa Russafa- trobem el 30% de tots aquests habitatges. Els dos barris es posicionen en primer lloc pel que fa al nombre d’apartaments turístics anunciats en plataformes com Airbnb, Homeaw, Houset o Region.

No obstant això, les dades anteriors no són oficials i, a més, estan trets dels registres de les mateixes webs immobiliàries. Segons Rafael Rubio, Coordinador General de l’Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge de l’Ajuntament de València, “encara no existeixen dades reals sobre els apartaments turístics en barris com Ruzafa o Ciutat Vella”. Rubio atribueix aquesta falta de dades a l’aplicació, el setembre de 2018, de la Llei de Turisme, Oci i Hospitalitat de la Generalitat Valenciana, que obliga a dur a terme un informe a les plataformes abans de registrar un immoble com a habitatge turístic.

Malgrat la falta de dades oficials, sabem que la gentrificació a València està seguint el mateix camí que en ciutats com Madrid o Barcelona. Segons dades de plataformes immobiliàries, a Ciutat Vella, un de cada deu habitatges del barri està publicitada en Airbnb, i en Russafa, el percentatge està entre el 7% i el 10%.

Tot això ha provocat una pujada del preu del lloguer en aquests barris -per exemple, l’Eixample, on se situa Russafa, s’ha convertit en un dels barris més cars d’Espanya– que s’ha estés a uns altres. De fet, en 2017, van tindre lloc 1.096 desnonaments en tota València, dels quals un 75% van ser derivats de l’impagament del lloguer. Encara que no existeixen dades oficials, aquestes expulsions de gran part del veïnat són invisibles i s’estan donant amb major força en els barris de Russafa i Ciutat Vella, que s’estan buidant gradualment.

RUSSAFA: LA DOBLE VÍCTIMA

El cas del barri de Russafa destaca per ser víctima dels dos processos a l’una: el de gentrificació i el de turistificació, tots dos derivats del creixement immobiliari. A principis dels 2000, Russafa va viure una ona d’immigració que va poblar el barri. Encara que els veïns es van veure abandonats per l’ajuntament en un districte cada vegada més conflictiu, van tornar a veure com es teixien relacions socials entre la comunitat. No obstant això, després de la crisi, el barri va començar a revalorar-se i els residents van començar a ser expulsats, fins a arribar a la greu situació actual.

Des de l’associació Russafa Veïnal, es denuncia que l’Ajuntament de València no ha declarat el barri de Russafa com una Zona Turísticament Saturada, sense tindre en compte les contínues peticions dels veïns. En aquesta línia, el consistori tampoc ha dissenyat un pla d’acció en el barri com sí que ho ha fet en altres districtes com Ciutat Vella o El Cabanyal. Ara, amb Sandra Gómez com a nova regidora d’Urbanisme, que ha heretat el problema que Sarrià va deixar sense solucionar, esperem que, almenys, es torne a reformular la problemàtica, ja que, si no açò no s’atura a temps, València esdevindrà un parc d’atraccions de cartó pedra, pensat solament per als turistes, on els seus propis veïns no tinguen cabuda.

 

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

divuit − onze =

sagunt a escena 2019
turismo salou