25n
25N
25N

València accelera els homenatges a Berlanga en la setmana del seu centenari

El dissabte 12 de juny es compleixen cent anys del naixement del cineasta i les institucions amplien les activitats d’homenatge

València accelera els homenatges a Berlanga en la setmana del seu centenari
07/06/2021 -

València es prepara per a celebrar aquesta setmana el centenari d’un dels seus fills més il·lustres. I és que tot just el pròxim dissabte 12 de juny es compliran cent anys del naixement, a la capital del Túria, de Luis García-Berlanga (1921–2010).

L’oferta per a retre homenatge al reeixit cineasta és molt àmplia, ja que les diferents administracions públiques s’han sumat amb un autèntic “fervor” al reconeixement que està fent-se en l’Any Berlanga.

Per a commemorar-ho, Visit València oferirà de manera gratuïta la Visita Guiada “València i el cinema de Berlanga” a les persones que el sol·liciten a través d’un formulari en línia en la web. Hi haurà quatre cicles de visites gratuïtes tant el dissabte 12 com el diumenge 13 de juny en grups de 19 persones.

La personalitat del cineasta ha motivat la creació d’aquesta ruta, un recorregut per les seues vivències i memòries a València. “Volem que Berlanga continue emocionant, perquè el seu llegat siga el nostre, perquè la ciutat que el va veure nàixer i créixer ha de ser ambaixadora, no sols d’eixa herència cinematogràfica, sinó de la seua manera d’interpretar les realitats”, va expressar el regidor de Turisme Emiliano García.

El tour, d’una hora i mitja, començarà en l’Oficina de Turisme de la plaça de l’Ajuntament i recorrerà els emplaçaments més emblemàtics de València per a Berlanga: cinemes, cafés, tertúlies, llibreries… “És una oportunitat única per a totes aquelles persones que s’interessen per la figura del cineasta, i per l’empremta que va tindre València en la seua obra i viceversa. Poder oferir la Ruta Berlanga de manera gratuïta és la millor manera de començar un any dedicat a un dels nostres valencians més il·lustres”, ha destacat Emiliano García. Després d’aquest cap de setmana de visites gratuïtes, el tour es reprendrà cada dissabte i tindrà un preu de 12 €. Es podrà acudir prèvia sol·licitud en la web de Visit València.

Exposició de El Flaco al MuVIM

Així mateix, el MuVIM suma una nova proposta a l’Any Berlanga amb l’exposició que es va inaugurar el passat divendres amb el títol “Berlanga por El Flaco. Fotografías de José García Poveda en València”.

La mostra permet realitzar un recorregut per la relació fotogràfica entre els dos a través de les 80 fotografies que la componen. “Una declaració d’amistat intensa cap al cineasta, sorgida dels records d’un fotògraf que va compartir amb ell moments clarament inesborrables i on els sentiments es converteixen en fotografies”, va indicar Rafael Company, director del MuVIM.

Una relació, la de Berlanga i El Flaco, que arranca en els anys vuitanta i que serveix al fotògraf per a captar “el que jo he vist de Berlanga” a través de “fotografies espontànies” que ara conformen aquesta exposició ‘Berlanga por el Flaco’, que va començar a gestar-se inconscientment arran de la mort de Luis García-Berlanga en 2010, va indicar en la presentació ‘El Flaco’.

Una mostra composta per una selecció de 80 fotografies que li ha permés “reviure aquell temps” i les “històries que hi ha darrere de cada foto”, assenyalava el fotògraf. Retalls de vida que ixen dels calaixos per a evocar, en blanc i negre, a un dels valencians més universals del segle XX.

En paraules de la diputada del MuVIM, Glòria Tello, “El Flaco és un testimoni permanent del Berlanga protagonista de mil-i-una històries en la capital valenciana. Parlem de retrats d’una vida que han tornat a posar-se davant el públic gràcies a qui, a més de fotògraf d’ofici, va ser bon amic del cineasta. Amb l’exposició recuperem “trossos” d’un Berlanga a cavall de la privacitat i de la vida pública. Recuperem abraçades i somriures, calideses i estones d’una certa intimitat, complicitats i alegries, actes oberts a la premsa i algun moment quasi secret (i inoblidable)”.

Cicle “Berlanga. Cinema i memòria”

Des del MuVIM subratllen que l’exposició ajudarà a reforçar la presència de Berlanga en la memòria col·lectiva iniciada el mes de març passat amb l’exposició ‘Visca Berlanga!’, que ha comptat també amb una taula redona i un cicle de cinema que encara ens acompanyarà en els pròxims mesos i que ara es complementa amb aquesta nova exposició. “Una mostra que resumeix una trajectòria emotiva”, en paraules d’Amador Griñó, cap d’exposicions del museu, que li permet ser “cronista de la realitat del moment”.

En paral·lel, continua en el MuVIM el cicle de cinema dedicat al director valencià amb les projeccions de ‘El Verdugo’ dissabte que ve 12 de juny i ‘Calabuch’ el divendres 2 de juliol. Les dues a les 18.30 hores i amb entrada gratuïta.

La seua vida en un llibre

També aquesta setmana s’ha presentat el llibre “Fúria espanyola. Vida, obra, opinions i miracles de Luis García Berlanga (1921-2010), cineasta”, una publicació d’autoria col·lectiva en dos volums, amb edicions en castellà i valencià, sobre la trajectòria vital, cultural i cinematogràfica del cineasta valencià. L’objectiu és realitzar “un retrat el més complet possible de l’home i la seua obra”.  L’obra consta de dos volums: “L’home i la seua obra” i “Documentació”. En aquests dos volums participen 35 autors en la seua majoria de l’àmbit universitari.

En el primer volum figuren els pròlegs del conseller d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà; i del ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes.

En el text introductori de l’estudi, Castro de Pau i Zunzunegui destaquen que “Berlanga és un dels artistes cinematogràfics essencials del nostre país”, per a després assenyalar que el llibre es proposa “un acostament global i actualitzat a la figura del cineasta valencià”.

També indiquen que el treball, “no sols pretén estudiar els seus llargs, curtmetratges i sèries de televisió, sinó abordar tant les dimensions individual i col·lectiva de la seua obra“. Per a això, s’ha buscat “completar un retrat el més complet possible de l’home i la seua obra, recopilant tots aquells materials (textos crítics, entrevistes, guions no rodats) que permeten estendre el seu treball i les petjades que ha deixat al cinema espanyol i procedir a avaluar l’abast i influència de la seua difusió internacional”, afigen.

En el primer volum, la biografia del cineasta valencià és revisada per l’escriptor Antonio Gómez Rufo, i la seua aportació a la cultura espanyola és estudiada per l’expresident de la Reial Acadèmia Espanyola, Darío Villanueva.

En aquest mateix volum, José Luis Castro de Pau, Héctor Paz Otero i Fernando Gómez Beceiro són els responsables d’estudiar la filmografia de Berlanga en els anys cinquanta. La dècada dels seixanta i l’inici de la seua relació creativa amb el guionista Rafael Azcona és analitzada per Santos Zunzunegui i Víctor Iturregui.

També s’aborden en altres articles qüestions com l‘amor i l’aspecte eròtic al cinema de Berlanga. Mentre Carmen Arocena estudia els rituals amorosos en ‘Novioa la vista’ i ‘Vivan los novios!’, Juan Miguel Company se centra en l’erotisme i les parafílies berlanguianes.

Imanol Zumalde revisa el període de maduresa del director valencià, a partir de la transició democràtica: Des de la denominada trilogia nacional (1978-1982) i ‘Moros i cristianos’ (1987) fins a ‘Todos a la cárcel!’ (1993). ‘La vaquilla’ (1985) compta amb un capítol a part en el qual la pel·lícula és analitzada per Alejandro Montiel i Javier Moral. La sèrie televisiva sobre Vicente Blasco Ibáñez, que va rodar Berlanga en 1997, és estudiada per Manuel Palacio i Juan Carlos Ibáñez.

De la difícil relació del cineasta valencià amb la censura franquista s’encarrega la professora Nekane E. Zubiaur Gorozika, i els seus primers anys a l’Escola de Cinema (IIEC) són estudiats per Asier Aranzuría. Mentre Bernardo Sánchez reflexiona sobre la fructífera vinculació professional de Berlanga amb Azcona, Iñigo Larrauri estudia la seua relació amb els denominats ‘còmics de budell’ de les seues pel·lícules.

El primer volum inclou a més estudis de com s’ha vist el cinema de Berlanga a l’estranger: Jean-Claude Seguin s’encarrega de França, Duncan Wheeler del Regne Unit, Ralf Junkerjürgen d’Alemanya, Kepa Sojo d’Egipte i César Maranghello de l’Argentina i altres països de Llatinoamèrica.

La monografia també analitza qüestions tan diverses com el paisatge, l’ancianitat o la visió de la feminitat en la vida i obra de Berlanga des de perspectives contemporànies que permeten una lectura actualitzada de la seua obra cinematogràfica i de la seua aportació cultural en el context social i històric de 2021.

Des d’una perspectiva de gènere, Carmen Ciller i Ana Mejón subscriuen l’article ‘Contra-misogínia i identificació de la feminitat’; Juan Carlos Ibáñez estudia les localitzacions dels seus rodatges i la presència del Mediterrani en ‘Novio a la vista’ i ‘Calabuch’; Rubén Romero i Mercedes Álvarez San Román s’aproximen a la visió del món del cineasta en els seus últims anys; i Alejandro Melero i Asier Gil Vázquez indaguen sobre la presència de la vellesa al seu cinema.

DOCUMENTACIÓ

El segon volum de l’obra reuneix una extensa recopilació de documents sobre la vida i el cinema de Berlanga, a més de dos articles sobre la seua relació amb les filmoteques espanyola i valenciana. Mentre Juan Ignacio Lahoz exposa les labors de conservació de les seues pel·lícules realitzades en l’Arxiu Fílmic de la Filmoteca de l’IVC, el director de Filmoteca Espanyola, Josetxo Cerdán, recorda la seua vinculació amb aquesta institució cinematogràfica de la qual Berlanga va ser president.

En aquest segon volum, Jorge Nieto ofereix una recopilació dels escrits sobre cinema de Berlanga; Antonia del Rei realitza un autoretrat berlanguià a través de les seues entrevistes, i José Manuel Sande i Casimiro Torreiro signen l’estudi ‘Un Berlanga de paper’. Finalment, Juan Ignacio Lahoz recopila la seua filmografia com a director, i José Manuel Sande s’encarrega en aquest mateix apartat filmogràfic d’altres funcions que va realitzar Berlanga al cinema al marge de la direcció.

A més del contingut en paper, el llibre ve acompanyat per un DVD que inclou una taula redona entorn de Berlanga organitzada per Filmoteca Espanyola i l’ECAM en col·laboració amb l’IVC i l’Acadèmia de Cinema. En ella van participar Fernando Trueba, Josetxo Cerdán, Santos Zunzunegui, Borja Cobeaga i Juan Estelrich per a debatre sobre les influències de Berlanga al cinema espanyol contemporani.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un + vint =