Massarrojos torna al passat amb la V Escaldà de raïm en el seu riurau

Actualment, sols tres famílies de la Marina Alta es dediquen a la producció artesanal de panses i els riuraus desapareixen per falta de mesures de protecció

Guardar

42648256_1058452507651407_4498418037090680832_o
42648256_1058452507651407_4498418037090680832_o

Diumenge que ve 7 d'octubre, la pedania valenciana de Massarrojos es traslladarà al passat per a viure una de les seues tradicions més importants: la V Escaldà de raïm, declarada Bé d'Interés Cultural Immaterial (BIC) del patrimoni valencià. Amb la celebració de la seua VIII Jornada Cultural, Per l'Horta, l'Associació Cívica Roll de l'Ametler i la propietat del Mas del Fons conviden a tothom a conéixer com es produïa la pansa artesanal a través de diverses activitats per a tota la família.

Per a començar aquesta festa, els assistents podran participar en una visita al Mas del Fondo a les 10.30 hores, un espai en el qual actualment hi ha cultius ecològics i es troba el gran riurau de la pedania, on després se celebrarà l'escaldà. Per l'Horta anuncia que qui vulga participar haurà d'acudir al Mes pel seu compte o arribar amb membres de l'organització des de l'estació de Massarrojos, ja que es tracta d'una activitat opcional.

La V Escaldà, per la seua banda, tindrà lloc a les 12 hores en el mateix punt. Després de l'acte de benvinguda, els visitants podran veure i participar en aquesta tradició de la pansa de moscatell que es remunta a la fi del segle XIX i principis del XX i gaudir de la música i les paraules de Lluís el Sifoner. Al mateix temps, els xiquets i xiquetes podran fer maquetes dels emblemàtics riuraus, els edificis on s'assecaven els raïms, en un taller de manualitats, així com aprendre balls tradicionals.

Finalment, a les 14.30 hores hi haurà un menjar de germanor amb el típic plat de l'Horta, l'arròs amb fesols i naps. En concret, qui desitge degustar aquesta caldera haurà de pagar 12 euros (5 euros per als més xicotets de la casa) i haver-se inscrit abans del 28 de setembre.

Massarrojos viurà per cinqué any consecutiu una festa que pretén recuperar aquesta tradició que va servir de motor econòmic a moltes famílies segles arrere i que avui és declarada Bé d'Interés Cultural del patrimoni valencià.

Imagen de archivo

Honrar als majors i als riuraus

"En la Marina Alta solament hi ha tres famílies que es dediquen a la producció artesanal de la pansa, però la tradició continua viva de forma testimonial amb la celebració d'aquestes festes". L'historiador Carlos Fuster coneix ben quin és la situació del que va anar un motor econòmic per a moltes famílies d'Alacant, la Vall d'Albaida i la Safor i ho explica a través del llibre "Els riuraus. L'elaboració de la pansa" i el documental "Temps de pansa. La memòria dels riuraus".

Segons Fuster, el projecte va començar quan va descobrir una foto de la seua mare fent panses, ja que, encara que és historiador, no coneixia aqueixa tradició. En aqueix moment, va decidir investigar què van viure les parets dels riuraus i, després d'aconseguir 3.000 euros per el IX Premi de Recerca de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida pel seu treball, es va llançar a publicar el llibre en 2013. "No obstant això, com la gent que ho va viure s'estava morint vaig creure que seria més ràpid produir un documental i juntament amb Casimir Romero i Pau Romero, comencem a treballar en açò", explica.

Així, van gravar festes de l'escaldà, van entrevistar als qui van veure de primera mà la producció artesanal de la pansa i van fer un audiovisual amateur didàctic "per a totes les persones que es pregunten per les coses". Des de llavors, venen exemplars del llibre i del documental per a finançar-se i seguir treballant en la promoció i organització d'actes en diversos pobles, com és el cas de la V Escaldà de Massarrojos.

"El nostre objectiu era recuperar aquesta tradició i que passara a les noves generacions. Si els riuraus estan ací, la gent ha de saber per a què servien i d'on ve la pansa", afig l'historiador. Per açò, els creadors del documental i el llibre porten recorreguts més de 80 pobles valencians i, fins i tot, argentins, sorprenent el públic que no coneixia aquest costum i als quals pensaven que mai tornarien va veure allò que els va marcar tants anys arrere.

Carlos Fuster admet que comporta molts problemes econòmics per falta de suport i que el projecte funciona gràcies a la venda d'exemplars, però que personalment estan molt contents perquè ha tingut molt bon acolliment i ha servit perquè les noves generacions sàpien el que van fer els nostres avantpassats. I confessa: "era una forma d'honrar als nostres majors i de dir-los que el que van fer no ha desaparegut".

A pesar que "Temps de pansa. La memòria dels riuraus" ha contribuït a divulgar la importància dels emblemàtics riuraus, actualment s'han derruït diverses construccions, com la del Tros de Marins de Benissa. Davant aquesta situació, l'investigador afirma que encara que s'ha aconseguit que l'escaldà siga declarada Bé d'Interés Cultural Immaterial (BIC) l'administració hauria de protegir de forma genèrica als riuraus a través de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià "perquè els propietaris reben ajudes i tinguen incentius".

Destacats