25n
Orgull
Orgull

Urbanisme inicia el tràmit per a declarar Bé de Rellevància Local el Teatre Olympia

Borja Sanjuán i Maite Ibáñez es reuneixen amb la familia Fayos, gestora de l’històric edifici

Urbanisme inicia el tràmit per a declarar Bé de Rellevància Local el Teatre Olympia
23/07/2021 -

L’Ajuntament de València inicia el tràmit per a declarar Lloc Històric i Bé de Rellevància Local el Teatre Olympia. Els regidors Borja Sanjuán i Maite Ibáñez han visitat l’edifici i s’han reunit amb la família Fayos, actual gestora del teatre. L’edifici que va ser inaugurat el novembre de 1915, ha funcionat ininterrompudament com a teatre o cinema des de llavors i és part de la memòria popular de València.

Sanjuán i Ibañez han traslladat a la família Fayos esta actuació que inicia ara l’Ajuntament de València i que dóna resposta a una iniciativa de l’Associació de Comerciants del Centre Històric, que havia sol·licitat la protecció d’este immoble que està situat en el Conjunt Històric Protegit de la zona de Reformes Urbanes del S. XIX i XX. El seu ús específic és de Centre Cultural i està inclòs en el Catàleg de Proteccions en protegir amb caràcter parcial tota l’illa, on es descriu la singularitat de la marquesina d’entrada i l’existència en el teatre d’elements decoratius originals.

La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, en el seu art. 46.2, categoritza els Béns de Rellevància Local, i entre d’altres, el Lloc Històric d’Interès local. En el seu art. 26 defineix les classes de Béns d’Interès Cultural i classifica el Lloc Històric com el lloc vinculat a creacions culturals de valor històric.

Història del Teatre Olympia

L’edifici i teatre Olympia està situat al carrer Sant Vicent número 44 de la ciutat de València. Es tracta d’una edificació residencial plurifamiliar construïda l’any 1915, de l’arquitecte valencià Vicente Rodríguez Marín. El teatre va obrir les portes amb l’òpera de Rossini ‘El barber de Sevilla’, interpretada per la companyia italiana dirigida pel baríton Stracciari, de la qual forma part la soprano valenciana María Llácer. Ja en 1917, any de greu crisi econòmica, la programació es consagrarà al cinema, a excepció dels reeixits concerts que ofereix Arthur Rubinstein. També va ser escenari de l’atemptat que va sofrir el governador de l’època a la sortida d’una representació teatral en 1921.

Fins a mitjans de la dècada dels anys vint, el teatre és el gènere que més interés desperta en el públic d’esta sala i les principals companyies espanyoles passaran per València, amb els actors i actrius més importants de l’època. Però el cinema acabarà imposant-se i es transformarà en sala cinematogràfica, en 1924.

Coincidint amb aquesta reconversió, l’Olympia es converteix en un referent de les sales de cinema de la ciutat i, en 1930, fins i tot s’avança als seus competidors en condicionar tecnològicament la sala al cinema sonor. Durant la dictadura, continua sent un dels principals cinemes d’estrena de la ciutat i consegüentment ho recorden les generacions més madures. A partir de 1953 es fa càrrec del mateix Enrique Fayos i Espectacles Callao Associats. En la tardor de 1984 l’Olympia torna a obrir les seues portes com a teatre i en els últims trenta anys, la programació de l’Olympia s’ha anat adequant a l’evolució de la indústria de l’espectacle, del consum cultural i de la mateixa societat.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

19 + deu =