25n
Orgull
Orgull

Uns 60.000 menors en risc de pobresa viuen a l'àrea urbana de València, segons un informe

L’estudi constata que la pobresa infantil emigra a la ciutat amb un augment de la desigualtat i dificultat en l’accés a l’habitatge

Uns 60.000 menors en risc de pobresa viuen a l'àrea urbana de València, segons un informe
27/07/2021 -

Uns 60.000 xiquets i adolescents en risc de pobresa resideixen en l’àrea urbana de València, amb les taxes més altes en punts de la mateixa capital, Mislata, Xirivella, Manises, Alfafar, Burjassot i Torrent.

Així es desprén d’un informe de l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil del Govern titulat ‘Geografia de la pobresa infantil a Espanya’, que reflecteix que en l’Estat la meitat dels 2,3 milions de xiquets en aquesta situació de vulnerabilitat –és a dir, més d’1 milió d’ells– es concentren en zones molt poblades i que la intensitat de la pobresa infantil augmenta amb el grau d’urbanització.

Aquesta radiografia apunta que, encara que en l’última dècada la taxa de pobresa infantil ha sigut més alta en les zones poc poblades, en els últims anys, s’observa una tendència cap a la convergència, produint-se un fenomen de “reurbanització de la pobresa infantil”: 29,6% en zones poc poblades enfront del 27,6% en les molt poblades.

En aquest sentit, en 2020, el 50,5% dels xiquets, xiquetes i adolescents en risc de pobresa vivien en zones molt poblades, mentre que la resta es concentrava en zones poc poblades (26%) i intermèdies (23,5%).

A més, de les dades es desprén que la intensitat de la pobresa augmenta amb el grau d’urbanització. Així, en 2020, la pobresa infantil alta (15,1%) es va situar un punt i mig per damunt en les zones molt poblades en comparació amb les poc poblades, i la severa va ser també un punt superior (5,2%).

Per ciutats, les majors concentracions de xiquets en situació de pobresa es localitzen en les àrees metropolitanes de les grans àrees urbanes, on probablement s’han produït trasllats de la població local cap als afores a causa de la seua major assequibilitat, segons indica l’informe.

Això s’observa a Madrid, Barcelona, València i Sevilla. En el cas de València, les majors taxes de pobresa infantil es concentren, a més d’en la capital, en municipis pròxims com Mislata, Xirivella, Manises, Burjassot, Alfafar i Torrent.

En termes relatius, Sevilla i Màlaga tenen les taxes més altes de pobresa infantil. Sense bé, es precisa que la desigualtat és major a Madrid, amb “zones molt deprimides al costat d’altres més privilegiades”. A més, l’àrea urbana de la capital d’Espanya és la que té un major nombre de xiquets, xiquetes i adolescents en situació de pobresa: prop de 230.000, un 9% del total nacional. En el cas de Barcelona i la seua àrea metropolitana, el nombre de menors en risc de pobresa aconsegueix els 160.000, mentre que en cadascuna de les àrees urbanes de València, Sevilla i Màlaga, són al voltant de 60.000.

Per contra, a Madrid resideixen 230.000 menors en llars amb rendes per damunt del 200% de la mitjana de la renda, enfront dels 24.000 a València. Les grans ciutats concentren així els extrems de la distribució de rendes: llars amb ingressos molt alts i molt baixos.

RENDES PER DAMUNT DE LA MITJANA

Una altra característica de les grans zones urbanes, segons aprofundeix l’estudi consultat per Europa Press, és la major dificultat per a accedir a habitatges segurs, en bones condicions d’habitabilitat i assequibles. Segons revela, quasi dos de cada tres menors en llars amb sobrecost d’habitatge viu en entorns urbans.

A més, de les dades es desprén que les llars vulnerables d’entorns urbans dediquen, de mitjana, un 22% més de diners a l’habitatge que les llars amb els mateixos recursos en entorns rurals.

D’altra banda, l’informe posa en relleu que els entorns menys poblats s’enfronten a dificultats d’un altre tipus: falta d’oportunitats laborals, desequilibri demogràfic, escassa oferta educativa i d’accés a serveis bàsics i falta d’infraestructures adequades.

Així, l’estudi conclou que l’entorn d’una llar pot oferir recursos i oportunitats molt diferents que poden “agreujar, compensar o fins i tot erradicar” les situacions de pobresa i les seues conseqüències, de manera que “un entorn positiu pot protegir la infància contra els efectes perjudicials de la pobresa de la llar” mentre que “entorns amb majors índexs de pobresa poden amplificar-los”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

8 − 8 =