És evident que les ajudes al sector teatral, en qualsevol població, són imprescindibles tant per a empreses ja existents com para aquelles que estan començant, i qualsevol retallada econòmica només provoca minvaments en la seua celebració i desenvolupament.
L'Ajuntament de València, des de l'àrea d'Acció Cultural, ha decidit, al meu entendre equivocadament, canviar la línia de la seua política de subvencions a aquests col·lectius prevalent, en major mesura, els projectes concrets respecte a les ajudes directes a les sales on es programen les activitats culturals.
Mesures que, lògicament, han suscitat un gran malestar i disconformitat tant en el sector empresarial com en el dels treballadors. Així m'ho van transmetre els responsables de l'Associació Valenciana d'empreses de Teatre i Arts Escèniques (Avetid) i els directius l'Associació d'Actors i Actrius Professionals de la Comunitat Valenciana. Quan van tenir coneixement d'aquesta situació van posar "el crit en el cel" per considerar que anava contra l'estabilitat i futur de la cultura. Després de diverses reunions que he mantingut amb aquests i altres col·lectius del sector, he pogut comprovar el malestar, unànime, davant aquesta situació.
Vull deixar clar que des de Ciutadans defensem el que les ajudes han de destinar-se a tots els sectors. Tant a les empreses consolidades en la seua trajectòria i en el temps com a les emprenedores.
Per això, des de Ciutadans, treballem i seguirem treballant perquè l'Ajuntament de València estiga, de manera real, al servei de la cultura i a l'abast de tots els valencians de tal forma que la nostra ciutat es convertisca en un referent cultural europeu. Tinc ben clar que hem d'afavorir la cultura a tots els seus nivells, així com la promoció d'esdeveniments culturals que siguen, açò sí, sostenibles i viables.
L'ajuntament, com a institució pública, ha de propiciar un notable impuls en l'organització de festivals i esdeveniments culturals així com fomentar el mecenatge artístic, en el seu vessant tan públic com a privada.
Doncs bé, aquests són els factors que, des del meu punt de vista, han de prevaldre enfront dels criteris de la regidoria regida per l'edil de València en Comú, María Oliver. Quan vàrem conéixer les discrepàncies amb el sector empresarial i amb el dels treballadors, ens vam posar en contacte amb els seus responsables i ja ens van afirmar un major tensió en les relacions amb el tripartit, o més prompte, amb eixa delegació municipal.
Igualment, considere necessari un Pla Global de Protecció i Difusió de la Cultura i del Patrimoni Històric Artístic. Un pla que, en cap cas, ha de ser moneda de canvi en base electoral, per la qual cosa emplace a la regidora de Cultura, Gloria Tello, a rectificar la seua línia d'actuació i a gestionar la Cultura de tots els valencians des de la transparència i la igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans i sense condició alguna, ja que la cultura no entén ni de sigles polítiques ni d'interessos partidistes.
I ho dic, perquè la senyora Gloria Tello, ha tingut la barra de dir-me, davant una proposta que li vaig plantejar en la Comissió de Cultura, que el Pla Estratègic anunciat en 2016, ho tindrà preparat per al 2019. Açò, senyora Tello, es diu oportunisme electoral.