25n
25N
25N

El TSJ anul·la l'exigència del títol de valencià perquè habilitats nacionals accedisquen a bosses de secretaris

El TSJ anul·la l'exigència del títol de valencià perquè habilitats nacionals accedisquen a bosses de secretaris
19/11/2020 -

La Secció Segona de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha anul·lat l’exigència del títol de valencià perquè els habilitats nacionals puguen accedir a les borses de treball destinades a la provisió amb caràcter interí de llocs de treball de secretaris o interventors locals en la Comunitat Valenciana, informa l’alt tribunal valencià.

El TSJ estima així un recurs d’apel·lació presentat pel Consell General de Col·legis Oficials de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local contra una sentència anterior d’un jutjat contenciós administratiu de València.

La resolució recorda que la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, va introduir una nova regulació que estableix que “l’aprovació de l’oferta d’ocupació pública, selecció, formació i habilitació dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional correspon a l’Estat, a través del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, conforme a les bases i programes aprovats reglamentàriament”.

I afegeix que “el concurs unitari serà convocat per l’Administració de l’Estat. Les Corporacions locals amb llocs vacants aprovaran les bases del concurs ordinari, d’acord amb el model de convocatòria i bases comunes que s’aproven en el reial decret previst en l’apartat anterior, i efectuaran les convocatòries, remetent-les a la corresponent Comunitat Autònoma per a la seua publicació simultània en els diaris oficials. Les Comunitats Autònomes efectuaran, d’acord amb la normativa establerta per l’Administració de l’Estat, els nomenaments provisionals de funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, així com les comissions de serveis, acumulacions, nomenaments de personal interí i de personal accidental”.

La sala fa notar que, “d’acord amb aquesta redacció, tractant-se d’un cos nacional de funcionaris civils de l’Estat la selecció del qual, formació i habilitació li correspon a l’Estat a través 8 de bases i programes aprovats reglamentàriament, i on es contempla que les Comunitats Autònomes d’acord amb aquesta legislació, que en tot cas han de respectar com a legislació bàsica, puguin realitzar nomenaments provisionals, comissions de serveis, acumulacions, nomenaments de personal interí i accidental, no hi ha la possibilitat que no exigint-se com a requisit per a l’acompliment de la funció per part dels funcionaris titulars el coneixement de la llengua cooficial de la comunitat, aquest aprenentatge es puga imposar per als nomenaments provisionals quan les funcions que es desenvolupen són idèntiques”.

“O dit amb altres paraules –prossegueix– si l’Estat no exigeix per als funcionaris de carrera el requisit del coneixement d’aquesta llengua cooficial sinó com a mèrit, amb menys raó cap que s’impose aquest condicionament als qui sent també habilitats nacionals, encara que amb nomenament provisional, se sotmeten al mateix patró regulador, amb l’única particularitat que el nomenament el poden realitzar les Comunitats Autònomes”.

Així mateix, la sentència, contra la qual cap recurs, explica que en l’apartat 2 de l’article 4 del Decret 154/2016 es disposa: “Per a formar part de les borses de treball serà requisit ineludible superar el mòdul formatiu que s’establisca en les bases de les 9 diferents convocatòries. En les bases de les respectives convocatòries s’indicarà el nivell de coneixements de les llengües oficials que s’haurà d’acreditar”.

“IL·LEGAL”

Per tant, incideix, “aquest apartat 2 quan estableix com a requisit ineludible per a integrar-se en les bosses, i per consegüent, per al nomenament, superar un determinat mòdul formatiu, que en el present assumpte és el B1/elemental del coneixement del valencià s’ha de considerar il·legal per vulneració de la normativa estatal que no l’exigeix”.

Per tot això, la sala decideix revocar la sentència apel·lada, declarar
la il·legalitat de l’article 4.2 del Decret 154/2016, de 21 d’octubre i anul·lar-la.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

setze − huit =