25n
25N
25N

El Tribunal de Comptes qüestiona al Port per l'ampliació nord

El TC creu que l’Autoritat Portuària ha de “replantejar-se” la seua política financera

El Tribunal de Comptes qüestiona al Port per l'ampliació nord
14/11/2019 -

El Tribunal de Comptes (TC) adverteix que la construcció de la terminal de contenidors en l’ampliació nord del port de València “obligarà a replantejar-se la política financera de l’Autoritat Portuària de València (APV)”, un projecte “de gran envergadura” que recull el seu pla d’inversions 2017-2022.

Així consta en l’informe de fiscalització aprovat pel ple de l’òrgan fiscalitzador del passat 31 d’octubre, dins de l’anàlisi de les previsions dels plans d’empresa de Valenciaport a mitjà termini per als pròxims cinc anys.

Després d’estudiar el seu pla d’empresa de 2019, el TC destaca que el port de València executarà “directament” la major part de les obres de la nova terminal de contenidors, una vegada représ en 2018 un projecte aprovat en 2006 “la culminació del qual s’ha dilatat en el temps pels efectes de la passada crisi econòmica”.

Amb una inversió “estimada en 466 milions”, el projecte de construcció de la nova terminal de contenidors es preveia executar a partir de 2019, si bé el Tribunal de Comptes assenyala que la major part de la inversió es materialitzarà amb posterioritat a l’àmbit temporal del pla d’empresa d’enguany.

A aquesta actuació se suma la previsió que a partir de 2023 s’executen les obres corresponents a l’accés nord del port de València. Es tracta de “la principal actuació en matèria d’accessibilitat viària projectada per l’APV, amb una inversió de 400 milions i en el finançament dels quals s’espera que participe el Ministeri de Foment amb una contribució del 50%”.

Paral·lelament, el TC ressalta que 2019 serà “el primer exercici en el qual la variació del capital circulant presentarà un saldo negatiu”, segons les estimacions de Valenciaport. Avisa que “repercutirà negativament en l’evolució del seu fons de maniobra” la reinversió en infraestructures dels seus excedents anuals i la reducció de finançament bàsic previst per a 2017-2022, a conseqüència de la contracció del deute financer a llarg termini.

No obstant això, el Tribunal de Comptes sosté que les seues necessitats de finançament alié a llarg termini poden retardar-se a exercicis posteriors, degut tant a la reducció dels nivells d’inversió com al desfasament entre temps previstos i reals d’execució.

EXCÉS DE LIQUIDITAT

Per part seua, des de l’APV asseguren que ja s’han replantejat la política financera davant el seu nivell actual d’ingressos, amb una liquiditat de 141 milions al tancament del passat mes de setembre. Per tant, “les necessitats de finançament alié addicional podrien ser molt reduïdes i fins i tot no necessàries si se superen les estimacions de trànsit, les conseqüències dels plans d’inversió de l’última dècada o els terminis d’execució”, subratllen en declaracions a Europa Press.

Sobre la terminal de contenidors, “com enguany ja no es podrà executar”, Valenciaport destaca que “si l’execució va més lenta, els imports d’inversió seran menors i els de licitació sempre superiors als d’adjudicació”. I en general, davant la recomanació del TC, insisteix que “els escenaris dissenyats amb terminis de temps majors obliguen a replantejar-se les previsions financeres, amb el que “el port podria pagar tot amb fons propis”.

RACIONALITZACIÓ D’INVERSIONS

D’altra banda, a manera de balanç, el TC reconeix en l’informe les mesures per a racionalitzar inversions en infraestructures. Valenciaport va invertir 182,8 milions entre 2011 i 2017 en actius materials i va amortitzar 199,4 milions del deute contret entre març de 1998 i desembre de 2008 amb el Banc Europeu d’Inversions i amb l’ICO per a finançar les seues inversions en infraestructures. El coeficient d’endeutament va passar del 95% en 2010 al 60% set anys després.

També destaca el compliment del port de València de les seues recomanacions d’implantar un procés de liquidació de penalitzacions per incompliment de trànsits mínims, un sistema integrat de control i seguiment de l’activitat contractual i vincular els seus compromisos d’inversió en infraestructures a les seues previsions d’activitat.

D’altra banda, el TC va instar a l’APV a subscriure pòlisses específiques d’assegurances de construcció i responsabilitat civil amb els contractistes d’obres complementària. No obstant això, aquesta recomanació deixa de resultar aplicable pels canvis en la legislació de contractes i les instruccions internes elaborades per Foment.

Respecte al suggeriment d’agilitar la tramitació dels expedients de valoració dels ports administrats per Valenciaport, el Tribunal de Comptes considera que està complida parcialment. Al tancament de l’informe estaven aprovats els dels ports de Sagunt i València, quedant arracada el de Gandia.

CRÈDIT DE LA MARINA

El TC també veu complida parcialment la petició que l’APV formalitzara la cessió de béns a l’Ajuntament de València –prevista en un conveni de cooperació de 1997 entre Foment, la Generalitat, el consistori i Valenciaport– i la concessió al Consorci València 2007 de l’explotació de la Marina Esportiva –perquè els seus ingressos li permeten retornar el crèdit amb aval de l’Estat que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) li va concedir per a finançar les inversions necessàries per a la celebració de la 23 Copa Amèrica de Vela–.

La conclusió es deu al fet que, malgrat que Valenciaport ha formalitzat tant la cessió de béns com el conveni interadministratiu amb el Consorci València 2007, els ingressos generats per l’explotació de Marina Esportiva –actualment Marina de València– no han permés al consorci retornar a l’ICO el crèdit que li va concedir per a finançar la celebració del campionat de vela.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tres + 11 =