Per al Tribunal Constitucional és la mateixa llengua el valencià i el català

Bonig, Cantó o el partit ultradretà Vox, que es declaren ‘Constitucionalistes’, se situen en contra del TC en situar el valencià com una llengua diferent

Guardar

Madrid_-_Tribunal_Constitucional_7
Madrid_-_Tribunal_Constitucional_7

El Tribunal Constitucional (TC) ja va avalar fa 22 anys la dualitat a l'hora de denominar el valencià: llengua catalana és equivalent. Segons la sentència 75/1997 del 21 d'abril de 1997, el TC va acreditar aquesta doble denominació en relació als estatuts de la Universitat de València en els quals es recollia. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va parlar, fins i tot, de "testarrudesa en la ignorància".

Els tres candidats a la presidència de la Generalitat Valenciana de la dreta valenciana, Isabel Bonig (PP), Toni Cantó (Cs) i José María Llanos (Vox) es declaren "constitucionalistes". No obstant això, també els tres representants i els seus partits defensen que el valencià és una llengua "única" i "diferent del català". Fan afirmacions, per tant, contràries al criteri de l'Alt Tribunal en un ús polític del valencià.

La sentència del TC detalla que la Universitat de València, en usar aqueixa doble denominació, "no fa sinó optar per una de les denominacions amb un suport científic, acolliment en una norma reglamentària dictada per l'Administració general de l'Estat amb la corresponent habilitació de Llei", per la qual cosa no dóna lloc a interpretació. En la mateixa sentència es detalla que aquesta denominació "no contradiu valors, béns o interessos constitucionalment tutelats i no vulnera percepto legal algun".

A conseqüència de la sentència 75/1997 del Constitucional, nombroses sentències posteriors del TSJCV, han recollit també aquesta dualitat. Segons dades proporcionades per Alfons Esteve i Gómez, Cap Tècnic de la Direcció General de Política Lingüística de la Universitat de València, les següents sentències recullen que la llicenciatura de Filologia Catalana prova el coneixement de valencià i l'equiparació del nom -valencià i llengua catalana-: Sentències números 330/2004, 393/2004, 518/2004, 677/2004, 158/2005 i 539/2005, 1250/2005, 1526/2005, 474/2006, 1079/2006, 332/2007, 382/2007, 1218/2007, 1233/2007, 558/2008, 637/2009, 737/2009, 829/2009, 997/2009, 559/2010, 408/2011 i 4/2013.

"Rebuig dels criteris científics"

Segons la sentència del TSJCV 330/2004, es conclou que "no existeix raó alguna que permeta sostenir que la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no constituïsca titulació suficient per a eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua valenciana". En aquesta sentència, de la mateixa manera que en la de l'Alt Tribunal, es conclou que encara que es diga valencià, no hi ha una norma que reculla aquesta diferenciació i, assegura, ha de fonamentar-se "en l'àmbit científic o acadèmic". També aquesta sentència del TC va portar a diferents sentències que van avalar la dualitat en els estatuts de la Universitat Jaume I.

En la mateixa documentació aportada, es detalla com totes aqueixes sentències del TSJCV responen a recursos continuats sobre aquesta qüestió, la qual cosa va motivar una resposta del Tribunal en la sentència 4/2013 a la intenció de la Generalitat del Partit Popular de seguir amb la diferenciació de l'idioma en l'àmbit universitari: "Només la testarrudesa en la ignorància i rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat".

PP, Ciutadans i Vox no han respost a les preguntes sobre el tema.

Destacats