Torrent regenera el llit del barranc de l'Horteta

L’Ajuntament de Torrent ha iniciat aquesta setmana una nova fase de la restauració ambiental del barranc de l’Horteta, amb l’objectiu de donar continuïtat a les actuacions d’adequació morfològica i ambiental realitzades durant els últims mesos, centrades a eliminar diverses àrees de canyar –aproximadament 3.500 metres quadrats- per a evitar la proliferació d’aquesta perillosa espècie invasora. “La canya és considerada com una de les 100 invasores més perilloses, per l’alteració dels ecosistemes que colonitza. I per això, retirar-la és crucial. No sols per a mantenir la biodiversitat i riquesa del barranc de l’Horteta, sinó també per a garantir la capacitat de desguàs”, assenyala el regidor d’Habitatge i Sostenibilitat, Francisco José Arnau.

A saber, entre els efectes que provoca una alta densitat d’aquesta planta destaquen: la competència i reducció de les espècies autòctones; una major evapotranspiració; i l’augment del risc d’inundació en episodis de pluja torrencial, ja que és fàcilment arrancada, al contrari que la vegetació autòctona, que sosté els marges i és flexible, adaptada als episodis de pluges mediterrànies. Aquesta espècie invasora és un dels principals perills per a la biodiversitat, en provocar la desaparició de les plantes i animals propis de cada regió i modificar profundament els nostres ecosistemes.

Així mateix, Arnau apunta que després de la retirada d’aquesta zona de canyar “s’inicia una segona fase que se centrarà a realitzar plantacions d’espècies de ribera autòctones“. Així, les plantacions les realitzarà personal tècnic de la Fundació Limne, que preveu introduir 400 helòfits en primera línia (lliris grocs i joncs) per al reforç dels marges i, després d’ells, una granja arbustiva composta de prop de 680 salzes, baladres i arraclanes.

Després d’aquesta última espècie, considerada en perill d’extinció, s’amaguen diversos anys de treballs i assajos per part de la Direcció General de Medi natural i d’Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana, a través del Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) i el Servei de Vida Silvestre, que van aconseguir reproduir la planta in vitro a través dels escassos exemplars que es tenien censats originalment, la qual cosa va permetre generar nous exemplars que s’han anat plantant en llocs que es trien com reservoris per a aquesta singular arbustiva.