Els campaners de la Catedral de València realitzen cada vesprada, des de la torre campanar del Micalet, el denominat toc de queda o de "tancament de muralles" (tancament de muralles), una tradició medieval que va ser recuperada en 1988 amb la restauració de les campanes de la Seu i del toc manual.
Aquest toc "no és manual ja, no obstant això, perquè es realitza mitjançant mecanismes d'aire comprimit que imiten l'acció dels campaners i es fa amb la campana anomenada 'El Manuel' entre el toc d'oració o àngelus de la vesprada i el d'ànimes, és a dir, des de les 20.00 fins a les 20.30 hores a l'hivern, i una hora més tard a l'estiu", explica, en un comunicat, el president de l'associació Campaners de la Catedral de València, Francesc Llop.
En l'Edat mitjana, el toc de queda amb les campanes "es coneixia com 'El seny del lladre' ja que les cinc campanes grans -'El Manuel' entre elles-- es deien, en eixa època, 'els senys', i també perquè el toc era un senyal, un avís", ha precisat.
Aquest avís "consta de tocs primer lents i després accelerats i en l'actualitat a penes es pot escoltar en el centre històric de la ciutat", segons Llop, que ha afegit que "el tancament de les muralles es feia de manera coordinada per aquest toc i els que no arribaven a temps es quedaven 'a la lluna de València', perquè solament una de les dotze portes de la ciutat quedava oberta, i només es podia passar mitjançant el pagament de peatge".
A més, en la societat tradicional "el toc de queda nocturn no tenia una connotació negativa sinó més aviat pràctica: les campanes recalcaven que havia vingut la nit i en una ciutat sense llum als carrers era pràcticament impossible anar d'un lloc a un altre ja que la ciutat estava completament fosca".