25n
25N
25N

La tercera sessió de la comissió de Reconstrucció s'ha dedicat a la garantia dels drets socials

La tercera sessió de la comissió de Reconstrucció s'ha dedicat a la garantia dels drets socials
04/06/2020 -

La Comissió municipal no permanent per a la Reconstrucció de la ciutat després de la pandèmia de Covid-19 s’ha reunit aquest matí per tercera vegada. En aquesta ocasió, la sessió ha estat dedicada al vessant social de la reconstrucció: equitat i garantia dels drets socials, i ha comptat amb les aportacions i propostes de sis persones expertes en el camp de la promoció social. Com en les ocasions anteriors, la sessió es prolongarà aquesta vesprada amb el testimoni de representants d’associacions i entitats de la societat civil.

Abans de l’inici de la sessió, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha destacat que la reunió de hui “és la més important de totes les que integren la Comissió perquè en aquest moment hi ha milers i milers de persones que s’han quedat sense treball, que viuen en condicions precàries, i que fins i tot pateixen problemes d’accés a l’alimentació; i és a elles a les que hem d’ajudar des de l’Ajuntament”. Per tant, ha continuat el primer edil, “rescatar persones hui cobra tota la seua dimensió: volem tindre una visió àmplia de la situació real i de les necessitats que en aquests moments presenta la ciutat de València en aquest àmbit per a poder resoldre les manques i satisfer les necessitats”.

La sessió d’experts d’aquesta tercera reunió de la Comissió municipal no permanent per a la reconstrucció de la ciutat ha comptat amb les intervencions d’Adela Cortina, catedràtica d’Ètica Política de la Universitat de València; Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València; Omar Cauli, director de la Càtedra d’Envelliment Saludable, Actiu i Participatiu de la Universitat de València; Lourdes Mirón, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD; Luis Vañó, president de la Plataforma del Sector Terciari de la Comunitat Valenciana; i Guadalupe Ferrer, directora gerent de Casa Caridad.

ADELA CORTINA

La sessió ha començat amb la intervenció de la catedràtica d’Ètica Política de la Universitat de València, Adela Cortina, qui ha instat els representants polítics a oferir a la societat “raons fundades per a l’esperança”, ja que, ha assegurat, “el principal actiu de qualsevol societat, de qualsevol ciutat, és precisament la confiança”. Lamentablement, ha assenyalat, en aquests moments, al nostre país “s’observa una falta de confiança molt gran que cal recuperar perquè si no, ni funciona la ciutat ni la societat en general. I això s’aconsegueix quan el funcionament es basa en la justícia”.

De fet, ha assegurat la catedràtica, “la justícia és, precisament, la labor de l’acció política”, per la qual cosa ha defensat la necessitat d'”aparcar el combat de les ideologies (que genera crispació, i produeix desconfiança generalitzada i falta de credibilitat de les institucions) i caminar cap a la cohesió social”. I per a això, ha afirmat, són necessaris uns mínims a compartir: “els components de la democràcia liberal-social, que és la que es compromet a respectar els drets, no només els civils i els polítics, sinó també els drets econòmics, els drets socials, els culturals, el dret al medi ambient saludable i el dret al desenvolupament dels seus habitants siga com siga la seua forma de pertinença a la ciutat, és a dir, no únicament pertinença mitjançant la ciutadania, que és la forma plena, sinó respectant els drets de tots els col·lectius que estan inserits a la ciutat, especialment el col·lectiu immigrant, que és clau des d’una perspectiva ètica”, ha explicat.

A efectes pràctics, l’acció política en aquests moments, ha proposat l’experta, “ha de dirigir-se fonamentalment a reforçar el nucli de cohesió social: unir-se en la defensa dels drets socials”. “Palpar la pobresa com l’estem fent actualment ens obliga a reforçar la cohesió social tenint com a meta la Pobresa Zero”, ha afirmat, i així mateix ha subratllat la necessitat imperiosa d’impulsar aliances: “són temps d’unir el poder polític, el poder econòmic i el poder ciutadà; cal impulsar codis d’ètica, defensoria del poble, auditories internes, transparència i governabilitat oberta des de valors com la transparència, honestedat, rendició de comptes, eliminació de la corrupció, de la incompetència, de la mentida, i acabar amb els conflictes d’interessos i l’abús de poder; i treballar amb les associacions solidàries que en aquesta crisi han sigut fonamentals”.

JOAN ROMERO

El catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, Joan Romero, ha intervingut en segon lloc, i ha exposat davant la Comissió el seu convenciment que “l’escala local serà determinant els pròxims anys”. Romero ha centrat la seua ponència en la necessitat que els treballs que es deriven de les sessions d’esta Comissió estiguen basats en l’acord. “Aquesta Comissió tindrà èxit si hi ha voluntat d’acord entre els grups polítics que la integren; i si aquests grups són capaços, a més, d’acordar uns eixos d’actuació per a, almenys, dues o tres legislatures”, ha afirmat. El professor ha assenyalat que “a diferència de l’escala estatal, en els àmbits local i regional sí que es donen les condicions per a aconseguir unes bases d’acord transitables. La democràcia és conflicte, és deliberació i és acord –ha afegit- però en circumstàncies excepcionals com aquesta ha de prevaldre el diàleg i l’acord”, ja que, ha subratllat, “la polarització pot tindre conseqüències imprevisibles”.

En segon lloc, Joan Romero ha instat els representants polítics a tindre “una visió estratègica, ja que el cicle polític –ha recordat- només té 48 mesos, per la qual cosa han de ser capaços de trobar eixos que es mantinguen més enllà dels canvis de govern”. En aquest sentit, ha defensat el concepte de ‘governança’, que suposa que “diferents nivells de govern, junt amb els actors públics i privats, troben pautes de deliberació per a aconseguir acords”. L’expert ha assenyalat models com els Marcs Pluriennals de Grans Eixos de la Comissió Europea, i ha manifestat la seua “esperança que a València i a la Comunitat Valenciana puguen trobar-se camins transitables”.

L’última part del seu discurs l’ha dedicada a assenyalar algunes pautes concretes de millora social. Partint de la base que “l’ocupació decent és la millor política social que existeix”, Romero ha instat a actuar de manera immediata en la millora del model salarial, actuar sobre els efectes emocionals de la pandèmia (pacificar emocions, oferir seguretats per al futur, acompanyar en el dol…), millorar els sistemes d’informació i seguiment sobre la realitat social, equipar millor els servicis socials i de salut pública, atorgar una atenció especial a la joventut (ocupació, accés a l’habitatge…), canviar el model d’atenció a les persones majors i impulsar una visió metropolitana, especialment en els àmbits relacionats amb la política social, “i ha de ser València qui pot liderar aquest procés”, ha finalitzat.

OMAR CAULI

Omar Cauli, director de la Càtedra d’Envelliment Saludable, Actiu i Participatiu de la Universitat de València, ha centrat la seua intervenció en les polítiques i línies d’acció encaminades a l’atenció a les persones majors, un dels col·lectius més directament afectats per la malaltia COVID-19. Tal com ha assegurat el professor Cauli, “és necessari un pla de reconstrucció perquè la pandèmia ha canviat la nostra vida per sempre, i no sols entre els ancians, encara que hagen tingut una incidència especial, sinó en totes les franges d’edat”.

L’expert en envelliment actiu ha assegurat que “l’ajuda social en el cas de les persones majors és també ajuda sanitària i econòmica”, i ha advertit de les conseqüències de la soledat, “que afecta la qualitat de vida de totes les persones, especialment, de les de més edat”. Omar Cauli ha assenyalat que el col·lectiu de majors presenta una gran diversificació tant física, com intel·lectualment i econòmicament: “no totes les persones majors tenen la mateixa vulnerabilitat”, ha assenyalat. I per això ha advertit que, en prioritzar les línies d’intervenció, “cal anar amb compte amb protegir i cuidar als majors segons les seues necessitats i circumstàncies, i sempre evitant infantilitzar-los, estigmatitzar-los o adoptar actituds de gerontofòbia”.

Quant a les actuacions post Covid-19, Cauli ha proposat la realització d’un diagnòstic inicial que permeta a l’administració municipal conéixer quines necessitats hi ha en estos moments en este àmbit i quins són els patrons territorials. Així mateix, ha instat a potenciar els programes i activitats per als majors, tant en els centres com a l’aire lliure, per raons de seguretat; i abundar en la conversió en zona de vianants de la ciutat. Al costat d’aquestes propostes, l’expert ha apuntat altres idees de millora i atenció de la població major, com facilitar el seu “accés preferencial a esdeveniments culturals, o mercats… per a propiciar la seua participació en la vida activa de la ciutat, i facilitar que les persones majors recuperen el gaudi de la ciutat”. També ha assenyalat la importància d’ajudar al fet que aquest col·lectiu tinga un accés real a les tecnologies de la comunicació, ja que la connexió digital, ha subratllat, “permet alleujar la soledat”. I ha conclòs exposant la necessitat de reforçar la dotació de recursos humans d’atenció especialitzada (infermeria familiar i comunitària, i especialistes en psicologia i gerontologia).

LOURDES MIRÓN

La sessió ha continuat amb les paraules de Lourdes Mirón, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD, entitat que aglutina més de 90 ONG de tota la Comunitat Valenciana, 54 d’elles amb seu a la ciutat de València, i compta amb la col·laboració de nombrosos ciutadans i ciutadanes de la ciutat. Mirón ha agraït l’oportunitat de participar en la Comissió i ha subratllat la necessitat de donar veu directament als col·lectius d’immigrants, “el paper dels quals serà també rellevant a l’hora de la reconstrucció”. “Convide a les i els polítics a obrir el micròfon a aquestes persones, que són també els nostres veïns i veïnes, perquè allò que fa gran a un poble és que hi haja justícia i igualtat”, ha afirmat.

Lourdes Mirón ha assenyalat que el major creixement en nombre de casos de COVID-19 s’ha registrat als països menys desenvolupats, que manquen de servicis com el sanejament o l’accés a l’aigua potable; i ha recordat que, també en aquests punts, a la crisi sanitària s’ha unit la crisi social i econòmica, “que ha d’obligar a extremar el suport internacional”. Tal com ha recordat la representant, en determinats països i col·lectius, “el confinament és una condemna a la fam per a moltes persones, ha disparat la violència masclista a tot el món i el tancament de les escoles afecta milers de xiquets, especialment a aquells que no tenen accés a l’educació en línia…”, i per això ha assegurat que “els programes de salut, educació, polítiques de gènere… necessiten ara més recursos que mai”.

L’experta ha aportat una sèrie de propostes d’actuació, basades en la premissa general de la necessitat de “transformar el model econòmic i social, des de la governança democràtica i la justícia global”. Ha assegurat que València pot ser exemple i impulsora d’aquesta transformació, i per això ha instat que, des de l’Ajuntament, “es continue acompanyant a organitzacions i comunitats locals mitjançant accions de cooperació internacional i que es continue impulsant l’educació per al desenvolupament i la sensibilització, especialment en aquests moments de narrativa d’insolidaritat i de discurs de l’odi”, ha subratllat. “L’Ajuntament ha de mantenir els seus compromisos pressupostaris amb la cooperació”, ha afegit, i ha demanat “mesures excepcionals de suport al sector per a evitar la pèrdua d’ocupació i la desintegració”. Mirón ha conclòs amb una “crida a la ciutadania valenciana per a comprometre’s amb les ONGD, continuar treballant junts en l’impuls a un sistema just, sostenible i basat en els drets humans”.

LUIS VAÑÓ

Seguidament ha parlat Luis Vañó, en representació de la Plataforma del Tercer Sector de la Comunitat Valenciana (integrada per la Plataforma del Voluntariat d’Espanya (PVE), la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social en l’Estat Espanyol (EAPN-ÉS), la Plataforma d’ONG d’Acció Social (POAS), el Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), Creu Roja Espanyola, Càritas i l’Organització Nacional de Cecs d’Espanya (ONCE). Vañó s’ha dirigit a les regidores i regidors presents en la sessió, als qui ha dit que “este és el moment d’impulsar una revolució global que tinga com a objecte la protecció de l’ésser humà. Tenim un nou repte: redimensionar la ciutat de València i els seus espais, permetent el seu ús i gaudi a totes les persones. És el temps de les persones per i per a les persones”.

Per a això, l’expert en atenció social ha detallat una sèrie de propostes concretes en les quals l’Ajuntament, ha afirmat, hauria d’actuar “contra el que és realment, una crisi de vulnerabilitat, atés que –ha assegurat- la inicial crisi sanitària és ja una gran pandèmia social, i cal invertir en eines que ens permeten superar la fragilitat de la societat”. Vañó ha assenyalat la necessitat d’implementar mesures d’eliminació del “sensellarisme”, d’accés a habitatges adequats i accessibles, de protecció a les persones amb discapacitat, d’inclusió de la població gitana valenciana, d’actuació contra la fractura digital, o d’ampliació de les ajudes públiques a les ONG. En aquest context, l’expert ha manifestat el suport de la Plataforma a la reclamació de l’Ajuntament de València i d’altres entitats locals perquè el Govern de l’Estat desbloquege l’accés dels ajuntaments als seus superàvits “sense cap limitació i amb la major immediatesa”.

Durant la seua ponència, Vañó ha aportat una altra sèrie de mesures concretes de millora de l’assistència al tercer sector de la societat, entre elles la creació d’un Call Center (per a atenció a qüestions de persones majors, de gènere i ajuda psicològica), la implementació del teletreball com una modalitat més de prestació de servicis a l’Ajuntament, o la creació d’un Fons Local de promoció de l’accessibilitat, entre altres iniciatives. Vañó ha conclòs assenyalant la seua satisfacció per l’aprovació per part del Ple, el passat 28 maig, de la creació del Consell Local de Persones amb Discapacitat.

GUADALUPE FERRER

La sessió ha conclòs amb la intervenció de la directora-gerent de Casa Caridad, Guadalupe Ferrer, qui ha defensat que l’Ajuntament “és qui ha d’unificar i centralitzar totes les ONG que realitzen lliurament d’aliments, mitjançant un registre de les entitats que el duen a terme”. “L’Ajuntament té recursos –ha reconegut- però ha de decidir d’una manera ràpida i eficaç com treballar, sense duplicar recursos, i sota la seua direcció”. “Hem d’aprendre dels nostres errors –ha indicat- i hem d’estar preparats per si la situació es repeteix, per a tindre els espais i els mitjans previstos”.

Ferrer ha dedicat la primera part de la seua intervenció a descriure les manques que s’han observat en l’àmbit de l’atenció social a la ciutat de València durant la pandèmia. Entre elles, ha citat la complicació derivada d’atendre en confinament a persones sense llar a la ciutat, moltes d’elles amb addiccions i/o malalties mentals; i també les “manques en places d’albergs, la falta de material o el desconeixement de la Policia Local dels recursos per a gent sense llar”, segons ha afirmat davant la Comissió. “L’Ajuntament hauria d’haver actuat de la mà de Salut Pública”, ha afegit; i ha assenyalat que la ciutat “necessita places d’alberg de baixa exigència, però no macrocentres, sinó espais més xicotets disseminats pels barris, per a evitar la creació de guetos”.

La representant de Casa Caridad ha explicat que aquesta ONG ha atés a quasi un miler de persones, però ha assenyalat que, com que la pandèmia per COVID-19 generarà noves persones en exclusió, “les necessitats d’atenció social a València seran majors, per la qual cosa serà necessari un increment del personal municipal i del nombre de centres de servicis socials municipals, i un millor funcionament d’aquests. De fet, ha apuntat, el funcionament d’aquests centres “es veurà encara més saturat quan calga començar a gestionar la Renda Mínima Vital aprovada recentment”. Ferrer ha conclòs instant a la professionalització de l’atenció, atés que les necessitats són específiques i diferents en cada cas. “Caldrà diferenciar la problemàtica social a l’hora d’actuar en cada cas, plantejar-nos com evitar els efectes de la crisi i disposar de recursos socials especials, ja que cal treballar bé cada cas amb itineraris de reinserció diferents”. L’experta ha conclòs assenyalant la importància de la col·laboració publicoprivada i de la coordinació de l’Ajuntament.

Aquesta tercera sessió de la Comissió, centrada en l’equitat i garantia dels drets socials, continuarà aquesta vesprada amb les aportacions de representants d’entitats i associacions de la societat civil.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

13 + huit =