Experts de Quironsalud han aconsellat una "nova tècnica" amb un abordatge "mínimament invasiu" contra la síndrome del túnel carpià, una de les patologies més freqüents entre els treballadors que desenvolupen tasques relacionades amb esforços manuals i moviments repetitius del membre superior.
Els especialistes asseguren que aquesta síndrome afecta el tres per cent de la població, principalment dones de 40 i 60 anys. El cap de la Unitat de Mà i Membre Superior de l'Hospital Quirónsalud València, el doctor Vicente Carratalá, ha explicat que aquesta neuropatia ocorre quan el nervi mitjà que abasta des de l'avantbraç fins a la mà pateix pressió a l'altura de la nina, ha assenyalat l'entitat en un comunicat.
"Aquest trastorn és molt freqüent en persones que desenvolupen activitats que requereixen la flexió i l'extensió de manera repetitiva principalment de la nina com les tasques de la llar, treballs en cadenes de muntatge, fusters, pintors o un ús prolongat del ratolí de l'ordinador", ha detallat.
Entre els símptomes que presenta, el doctor Luis Sánchez Navas, cap de la Unitat de Mà i Membre Superior de Quirónsalud Alacant, ha destacat la sensació d'adormiment, formigueig i entumiment en el palmell de la mà i en els dits gros, índex i gran, que "molt sovint s'agreugen a la nit, portant al pacient a traure la mà dels llençols i agitar-la, buscant alleujament".
"Amb l'agreujament de la compressió del nervi mitjà, aquests símptomes es fan més intensos i comença a aparéixer una sensació de malaptesa i falta de força en realitzar gestos de pinça, a causa d'una atròfia dels músculs dependents d'aquest nervi", ha apuntat.
Una de les peculiaritats d'aquesta patologia és el retard en el seu diagnòstic, ja que com ha assenyalat el doctor Sánchez Navas, "els pacients tendeixen a assumir els seus símptomes, l'estudi electromiogràfic sol tardar molt a realitzar-se, i els resultats del mateix no sempre mantenen una bona relació amb la intensitat dels símptomes clínics".
"Els pacients acudeixen a l'especialista en casos ja severs, obtenint-se uns resultats quirúrgics més lents i menys satisfactoris, atés que el nervi ha de recuperar-se d'una compressió severa i prolongada", ha lamentat.
En aquest context, un dels "grans avanços" en el tractament d'aquesta neuropatia ha sigut l'abordatge mitjançant tècniques "mínimament invasives", incloent-hi les endoscòpiques, que poden alliberar el nervi en tot el seu recorregut en la nina amb una incisió de tot just un centímetre i amb una "mínima afectació" de les parts blanes, la qual cosa "possibilita un postoperatori menys molest, amb mínim dolor i una mobilitat quasi immediata".
Així, el doctor Carratalá ha indicat que aquesta "nova tècnica" suposa un "gran avanç" en la cirurgia d'aquest tipus de patologia enfront de la cirurgia tradicional, el procediment de la qual requeria una incisió major en el palmell de la mà "amb una major afectació de les parts blanes i major temps de recuperació pel dolor que aquest abordatge ocasiona".