A València ara mateix és més rendible comprar que llogar. El preu mitjà de lloguer d'un habitatge a la ciutat se situa en 586 euros al mes, mentre que la quota mensual d'una hipoteca per un immoble de les mateixes característiques és de 338 euros. A això cal afegir que els lloguers han arribat a pujar un 42% des que es registrés el preu mínim en 2014, la qual cosa ha provocat que la disponibilitat de pisos amb valor inferior als 500 mensuals haja caigut en un 82%.
Aquestes dades van ser desvetllades el mes passat en l'informe Anàlisi del mercat de l'habitatge a València, estudi elaborat amb la informació de les operacions d'intermediació immobiliària i financera realitzades per les oficines del Grup Tecnocasa a la capital valenciana. Bàsicament són dos les causes que expliquen aquesta tendència, i les apunten aquest i altres estudis com el de la Conselleria d'Habitatge.
D'una banda, l'auge del turisme, sumat a la recent entrada de les plataformes de lloguer vacacional al mercat, és el que més tira de preus a les zones més cotitzades com el centre històric. Juan Carlos Marhuenda, advocat expert en Dret Immobiliari de TLA (Tax Lawyers & Architects), explica que, de fet, fa ja gairebé dos anys que es va haver de suspendre l'emissió de llicències per al lloguer turístic en aquesta àrea de la ciutat. "És una cosa que ja s'estava fent a Barcelona o Mallorca, que es troben totalment suspeses, i s'està desenvolupant ara al centre de València per poder suportar l'increment de la demanda", comenta.
Encara així, els elevats preus dels habitatges turístics exempts a la nova normativa han encarit els lloguers residencials, la qual cosa ha empés a reorientar la demanda dels quals no poden pagar-los cap a les zones perifèriques. Marhuenda afirma que "per trobar un pis a preu assequible" en l'actualitat, "igual hauria d'estar a 10, 20 o fins i tot 100 km del teu lloc de treball, si es troba en urbs com Madrid o València".
D'altra banda, la falta d'estoc està disparant els preus de venda dels pocs actius residencials que queden. Això, al costat del limitat increment de les rendes de les llars durant els últims anys, dificulta l'accés a l'habitatge a determinats sectors de la població, que opten pel lloguer, elevant la demanda. Paulo Jorge Fonseca, director de Delfemar Immobiliària, assenyala que "els clients més afectats són els joves i les famílies de classe mitjana, principalment".
Quant al terreny, el barri que experimenta més pujades és el de Ciutat Vella (codis postals 01, 02 i 03), els preus de les quals són "inassequibles", admet Fonseca. No obstant això, li segueixen de prop les "àrees de nova construcció" com l'Alameda o l'Avinguda França, on es demanen de 600 a 800 euros de quota mensual, i les zones properes a la costa com Alboraia, amb rendes setmanals que poden aconseguir fins als 1.000 euros a l'estiu.
Limitar els preus per obrir-se pas
Ara bé, com solucionar aquest desajustament d'oferta i demanda? Des de la Direcció general d'Habitatge, s'està estudiant l'elaboració d'un índex de referència per zones i municipis dels arrendaments actuals amb l'objectiu d'establir una mitjana de preus recomanables per a cada àrea de la ciutat, igual que es va fer a Catalunya. Sobre la base d'això, la Generalitat va aprovar al febrer de l'any passat la Llei de Funció Social de l'Habitatge, mitjançant la qual el govern valencià pretén establir un sistema de límit de preus per a aquelles zones amb rendes situades per sobre d'aquesta mitjana i on existisca una emergència habitacional o necessitat d'habitatge.L'anterior ministre de Foment, Iñigo de la Serna, es va mostrar contrari a intervenir al mercat del lloguer i va sostenir que la mesura podria reduir l'oferta i generar inestabilitat, ja que es tractava d'"un mercat que es regula solament". Llavors, és legal? "Sí, podria ser-ho, d'igual manera que ho han estat els límits de màxim preu de venda per a les VPO", explica Marhuenda.
D'altra banda, Fonseca subratlla la importància del paper de les entitats bancàries al mercat immobiliari: "en realitat hi ha moltíssimes vivendes a València, però moltes d'elles estan tancades per la banca per provocar aquesta pujada de la demanda i els preus". Es refereix als actius immobiliaris que van acabar en mans d'entitats financeres per impagament de préstecs hipotecaris quan l'Estat va habilitar el rescat bancari de 2008, la funció actual del qual "hauria de ser la d'exercir d'habitatges socials i no l'especulació".
Encara no se sap quan es podrà implantar aquesta mesura, però sí que és evident que la ciutadania exigeix solucions. Des d'associacions com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o AVACU (Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris) ja s'han organitzat diverses protestes aquest últim any sota el lema "Les nostres ciutats no es venen", que condemnen l'especulació que es duu a terme amb l'habitatge als centres urbanístics i reclamen lloguers assequibles no solament a València, sinó en tot el país.
Una tendència generalitzada
Com ocorre amb el comportament dels preus de venda, els lloguers evolucionen a diverses velocitats a Espanya. Segons dades del portal immobiliari Fotocasa, Madrid, Màlaga i València protagonitzen l'estirada del mercat del lloguer amb increments de preu per sobre del 10% aquests últims mesos. Madrid capitaneja les pujades, amb un creixement del 12,8% al setembre. Li segueix Màlaga, amb un augment del 12,4% i València, on els lloguers van pujar un 11,4%. A Barcelona els lloguers van créixer la meitat, un 5,2%, però segueixen sent els més cars d'Espanya.A aquestes ciutats se sumen Palma de Mallorca, Sevilla i Granada, amb increments interanuals del 7,2%, 7,1% i 7%, respectivament. Santa Cruz de Tenerife (5,8%), Las Palmas de Gran Canaria (5,3%) i Santander (4,6%) acabarien de compondre el *top 10 del lloguer a Espanya. Es tracta, per tant, de ciutats turístiques, en molts casos de costa i amb una important activitat econòmica que atreuen, a més de turistes, inversió i mà d'obra. La tendència alcista que manté el mercat de l'habitatge és un fet, la qual cosa caldrà veure és com controlar-la.