Qualsevol ajuda és bona en un moment de crisi com la que ha generat el coronavirus, situació que ha provocat, entre altres coses, una allau de solidaritat per part de la societat valenciana no sols als balcons a les 20 hores per a aplaudir i agrair tota la labor dels sanitaris, sinó també a les mans de molts ciutadans que s'han bolcat en la confecció de mascaretes solidàries perquè tothom puga fer front a aquest virus que ja ha causat 14.000 morts a tot el món, prop de 3.434 a Espanya i 134 valencians i valencianes.
Abans de l'eufòria per la compra de paper higiènic va venir la còlera per adquirir mascaretes, i és que aquesta histèria social va causar fins i tot el robatori de moltes d'aquestes a hospitals valencians com els de la Vila Joiosa, la FE o el Clínic de València. Malgrat que aquests actes mostren l'avarícia i el costat poc humà que tenen moltes persones, encara hi ha d'aquelles que es preocupen pels altres que, malgrat el desproveïment de mascaretes, s'han posat el didal i han començat a cosir i confeccionar mascaretes solidàries o com es diu ja mundialment, l'efecte mascaretes homemade.
Moltes empreses són les que s'han sumat a aquest moviment solidari parant la seva pròpia producció per a confeccionar les mascaretes. Al territori valencià podem trobar des de l'empresari del calçat José Luis Prada, propietari de la signatura For Shoes, de Sant Vicent del Raspeig fins a la signatura de moda valenciana The-Are, amb prop de 185k seguidors a instagram.
En aquesta línia, The-Are, va decidir paralitzar la producció de roba jove en el seu taller de Manises "per a passar a cosir mascaretes mèdiques que aniran destinades a tot el personal sanitari del territori nacional que tracta a pacients contagiats pel coronavirus", segons afirma Rocío Botella, dissenyadora i propietària de la signatura valenciana, The-Are.
[embed]https://www.instagram.com/p/B94yOXII64A/?utm_source=ig_web_copy_link[/embed]
En aquests moments tot suma, qualsevol cosa que puguem fer pot ser de gran ajuda per a superar aquesta crisi. Units ho aconseguirem. Rocío BotellaD'altra banda, les aparadores del calçat de la província d'Alacant, treballadores gairebé "en l'ombra" a més que el treball que realitzen és sinònim de precarietat i economia submergida, s'han situat al capdavant de la solidaritat en protagonitzar un gest més que humà, ja que en poques hores han arribat a produir de manera altruista unes 10.000 màscares.
De la mateixa manera, en la localitat de la Ribera Alta, Carlet, la seua alcaldessa, Maria Josep Ortega ens conta que la iniciativa de les mascaretes solidàries va arribar al consistori "a través de l'oferiment espontani d'una costurera carletina que sol cosir brials i vestits de comunió". D'aquesta manera, l'ajuntament acaba de fer una comanda de la tela especial, "ja que malgrat tractar-se de mascaretes de baix nivell, han de tenir una mínima qualitat", assegura Ortega.
Volem utilitzar-les per a personal que ho necessite en distintes àrees, des de funcionaris amb atenció al públic, treballadors de neteja que ens ho demane o fins i tot gent amb símptomes lleus que les necessite per a estar a casa amb familiars o fer eixides imprescindibles. Maria Josep OrtegaNo obstant això, per si no fos prou, no sols han estat les grans empreses i companyies manufactureres les que han decidit posar la seua gran plantilla tant de màquines com de persones a fer màscares. Moltes persones han estat també les que a títol personal i individual s'han sumat a la campanya de les màscares solidàries, com és el cas de Marisa Perucha, una ciutadana de carrer del poble de la Xara, a la comarca de la Marina Alta.
Marisa ens conta que va començar "perquè al supermercat del meu poble els treballadors i treballadores no tenien mascaretes i vaig decidir fer-los-en a tots", d'aquesta manera ja són més de seixanta les màscares que ella mateixa ha fet i ara, ha estat protecció civil la que li portarà més material "per a poder fer bates i més mascaretes", assegura Marisa Perucha.
A través de Càritas arribaran aquestes mascaretes que estic fent tant per a contagiats com per a hospitals, residències, etc. Marisa Perucha[related:galleries:1:{orientation:vertical}]
De la mateixa manera, Maria Joaquina Blázquez, natural de Sedaví ha començat a fabricar mascaretes amb la seua pròpia maquina de cosir, que diu tenir "70 anys, ja que me la va regalar el meu pare als meus 16 anys i ara en tinc 86". Blázquez va començar a cosir mascaretes solidàries per ajudar als residents i treballadors de la residència de majors de Sedaví. D'aquesta manera, María Joaquina, amb les seves pròpies mans porta més de 40 mascaretes que vol fer arribar a la residència de Sedaví o repartir-les entre els seus veïns perquè eviten ser contagiats.
Hi ha molta gent malalta i fa falta molt de material en hospitals, residències, etc., a més, a mi no em costa treball, ho faig com una obra de caritat, em sent satisfeta. María Joaquina Blázquez[related:galleries:2:{orientation:vertical}]
D'aquesta manera la solidaritat en els temps més difícils és presa com a bandera per la immensa majoria dels ciutadans, fet que independentment de tot allò que ens diferencia els uns dels altres, ens fa unir-nos més que separar-nos. Perquè tot açò també passarà, i ho farem totes juntes.