El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, s'ha congratulat que l'informe de fiscalització dels comptes de la Generalitat Valenciana, corresponent a l'exercici de 2017, done un "contundent argument" al Consell en la seua "ferma reivindicació" davant el Govern central d'una "reforma urgent i necessària del sistema de finançament autonòmic", que atorgue a la Comunitat Valenciana un tracte d'igualtat amb la resta de les comunitats autònomes.
En concret, l'informe del Síndic destaca que el sistema de finançament autonòmic "continua perjudicant" la Comunitat Valenciana de "forma significativa", al mateix temps que posa en evidència que el Consell hauria aconseguit en 2017 l'equilibri pressupostari si s'haguera complit la promesa de l'anterior president del Govern, Mariano Rajoy, en la Conferència de Presidents, celebrada el gener de 2017, en el sentit que en aqueix mateix exercici es faria efectiva la reforma del model de finançament autonòmic, ha indicat la Generalitat en un comunicat.
L'informe del Síndic "posa en relleu que el resultat negatiu de l'exercici de 2017 va ser de 1.368,2 milions d'euros, amb unes despeses que van ascendir a 14.535,9 milions, enfront d'uns ingressos de 13.167,7 milions".
Segons ha manifestat el Síndic, el dèficit pressupostari aconsegueix "una xifra similar a la reivindicada amb una reforma equitativa d'un model de finançament autonòmic" que, segons recorda el conseller d'Hisenda, "està caducat des de l'1 de gener de 2014 i continua penalitzant injustament i greument als valencians en assignar-los el pitjor finançament per càpita de tota Espanya".
"AVALA LA NECESSITAT DELS 1.325 MILIONS"
"El Síndic avala la necessitat dels 1.325 milions reivindicatius que la Generalitat consigna en els seus pressupostos amb la finalitat de garantir que els valencians gaudisquen dels mateixos drets que la resta de ciutadans", ha subratllat el responsable d'Hisenda, que ha afegit: "Hem inclòs en els comptes valencians aqueixa quantitat des de 2016 perquè és de justícia que la Comunitat Valenciana puga disposar d'uns ingressos que permeten igualar la mitjana per habitant a la del conjunt de les comunitats autònomes".
En l'exercici 2017, "la inclusió d'aquesta partida va vindre motivada tant per la situació d'infrafinançament crònic que pateix aquesta Comunitat, i que ha sigut reconeguda tant per la Comissió d'Experts de les Corts com pel Comité d'Experts per a la reforma del finançament autonòmic creat a nivell estatal, com per la incertesa que generava la possibilitat que els Pressupostos Generals de l'Estat per a aqueix any no s'aprovaren en el termini habitual", ha recordat Soler.
El conseller d'Hisenda comparteix el criteri del Síndic quan assenyala en el seu informe que "la demora en la reforma del sistema de finançament autonòmic" tindrà "conseqüències negatives" per a l'estabilitat econòmica del govern autonòmic, amb el que és "injustificable" el manteniment del model actual, atés que no solament el Síndic o el conseller sinó fins i tot la pròpia ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, consideren que "la Comunitat Valenciana es veu afectada negativament pels criteris vigents".
"SUPORT A LA GESTIÓ: MENYS DÈFICIT I DEUTE"
Vicent Soler ha mostrat així mateix la seua "satisfacció" en comprovar, després d'un examen d'urgència de l'informe que la Sindicatura de Comptes ha entregat a les Corts i al Govern valencià, que el Síndic Major acredita "la millora en la gestió econòmica del Consell, malgrat les estretors provocades per l'infrafinançament, en mostrar la reducció del dèficit, així com de l'endeutament en relació al PIB".
Respecte al deute, el Síndic ha manifestat que el passat exercici de 2017 es va produir una reducció de l'endeutament en percentatge del PIB "per primera vegada des de l'inici de la crisi". A més, l'auditor públic constata en la seua fiscalització la reducció del dèficit en l'actual legislatura: "L'evolució del resultat pressupostari en els anys recents és positiva, segons els respectius Comptes de l'Administració, encadenant una reducció del dèficit durant els últims exercicis", assenyala el Síndic.
D'aquesta manera, detalla que en 2011 el dèficit pressupostari va ser de 3.642 milions; en 2012, de 6.222 milions; en 2013, de 3.399 milions; en 2014, de 4.479 milions; en 2015, 4.185 milions; en 2016, 2.189 milions; i en 2017, els citats 1.975 milions.
DE 1.192 A 720 MILIONS EN DESPESA NO RECONEGUDA
Quant a les obligacions no reconegudes en el pressupost de Sanitat, l'òrgan fiscalitzador posa en relleu l'esforç realitzat en l'actual legislatura. Així, certifica com l'import de les obligacions no reconegudes (entre les no declarades en el balanç i les registrades en els comptes 409 i 411) ha passat dels 1.192 milions de 2014, últim any complet de gestió de l'anterior Consell, als 720 milions de 2017, després d'haver aconseguit en 2011 una xifra astronòmica (3.506 milions).
Respecte a l'observació realitzada per la Sindicatura que al·ludeix a nivells de pagament baixos en algunes línies de subvencions, cal destacar que "determinades partides que per motius tècnics han registrat un nivell d'execució inferior al 10% únicament representen el 0,47% de l'import total de les línies de subvenció de la Generalitat".
Així mateix, el nivell de pagaments global de les subvencions corrents de la Generalitat ha "millorat substancialment, ja que s'ha passat d'un 70,22% en 2012 respecte al pressupost definitiu d'aquestes línies a un 76,33%, més de 6 punts per damunt de l'etapa anterior".
Tot això "tenint en compte que el total de pagaments que ha realitzat la Tresoreria de la Generalitat en 2017 englobats en el Capítol 4 de transferències corrents va ascendir a 3.386,3 milions d'euros, un 39% més de recursos que en 2014, quan es va quedar els 2.443,2 milions".
"ENRIQUIMENTS INJUSTOS DE 1.252 MILIONS EN 2014"
Quant als expedients d'enriquiment injust, que se centren principalment en les despeses sanitàries de cobertura ineludible, tenen el seu origen en la situació d'infrafinançament de la Comunitat Valenciana, que provoca que la despesa real en Sanitat siga superior al que es pot pressupostar. Per aquest motiu, en el passat s'aconseguien imports superiors.
De fet, en 2014, l'anterior Consell va aprovar enriquiments injustos per valor de 1.252 milions d'euros. En 2012, un únic expedient d'enriquiment injust va permetre la validació de despeses de sanitat per import global de 1.748,7 milions d'euros, que van ser abonats a través del mecanisme extraordinari de pagament a proveïdors.