El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha assenyalat que "el coronavirus ha tingut un fort impacte sobre l'economia valenciana i els seus efectes s'han deixat notar ja en les últimes dades l' EPA referits al segon trimestre de l'any".
"Els aturats han augmentat en la Comunitat Valenciana en el segon trimestre de l'any en 43.100 persones, trencant així la tendència a la reducció de la desocupació que experimentava la Comunitat Valenciana des de 2015, amb un descens mitjà d'aturats de l'11,08% anual", ha revelat Vicent Soler.
"L'economia valenciana ha sigut un motor de creixement de l'economia espanyola", ha assegurat el conseller d'Hisenda, qui ha afegit que "el PIB venia creixent des de 2016 a un ritme mitjà del 2,5% i la Comunitat Valenciana se situava entre les quatre autonomies amb més dinamisme econòmic en els últims anys".
"Si analitzem el comportament any rere any de la Comunitat Valenciana, s'observa que després dels dos primers anys amb taxes creixement molt elevades (2,6% i 3,3% en 2016 i 2017), en 2018 es frena aquest creixement derivat del refredament de l'economia global. No obstant això, en 2019 s'ha aconseguit de nou créixer per damunt del 2%, tornant de nou a una senda alcista", ha assenyalat el conseller d'Hisenda.
"L'arribada de la COVID suposarà un fre a aquesta tendència del creixement valencià". "L'impacte de la crisi sanitària en l'economia valenciana, clarament marcada pel turisme i per l'obertura a l'exterior, serà pròxima a una caiguda del 12%", ha lamentat Soler.
"L'estancament dels mercats internacionals al costat de la caiguda de la demanda turística, afecta clarament a una economia com la valenciana molt oberta a l'exterior. Aquest contratemps no ha de fer oblidar que l'economia valenciana ha sigut un dels motors de la recuperació de l'economia espanyola", ha indicat el conseller d'Hisenda."Ara és necessari treballar tots junts en la recuperació, tal com estem fent a través de l'Acord per a la Recuperació de la Comunitat Valenciana 'Alcem-nos', signat amb la patronal i els sindicats; l'acord polític de la Comissió Especial de les Corts i l'acord institucional en el qual els ajuntaments, les mancomunitats i les diputacions juguen un paper fonamental", ha explicat Soler.
"El major impacte econòmic que patirà l'economia valenciana fa que una bona part dels fons europeus per a la reconstrucció (Netx Generation) hagen de dirigir-se a aquelles regions més afectades, perquè la Comunitat Valenciana ha de continuar sent un pilar fonamental per a la recuperació espanyola, i per a això requereix de fons, uns fons que ara com ara tampoc arriben de l'actual sistema de finançament", ha manifestat Soler.
Si s'atén les dades de la sèrie històrica referides al segon trimestre de l'any, veiem com els aturats van baixar en 2016 respecte a l'any anterior un 6,95% en la Comunitat Valenciana i un 11,15% a Espanya. En 2017 el descens va ser del 13,07% en la Comunitat Valenciana i del 14,44% a Espanya.
A partir d'eixe any, la tendència s'inverteix i els aturats en la Comunitat Valenciana comencen a descendir a major ritme que en el conjunt d'Espanya.
Així, en 2018 les persones parades en el segon trimestre any descendeixen un 15,81% en la Comunitat Valenciana, enfront del descens del 10,84% del conjunt d'Espanya, mentre que en 2019 el descens d'aturats registrat en la Comunitat Valenciana va ser del 8,49 i el d'Espanya del 7,44%.
"La tendència es trenca en el segon trimestre de 2020, ja que la declaració de l'estat d'alarma, i la consegüent paralització de l'activitat econòmica, suposa un impacte directe en les xifres d'ocupació amb un augment de l'atur tant en la Comunitat Valenciana com en el conjunt del país", ha lamentat Soler.
El major augment d'aturats es produeix en el sector serveis amb 49.400 persones, seguit de la indústria amb 7.000 i l'agricultura amb 800. Per contra, la desocupació baixa en la construcció en 500 persones i en el col·lectiu sense ocupació anterior en 13.700 persones.
"La Comunitat Valenciana estava en la senda correcta, el mercat laboral valencià donava mostres de fortalesa, i malgrat les nostres limitacions per a dur a terme polítiques de suport al teixit productiu, a causa de l'infrafinançament que patim, el dinamisme de la nostra economia contribuïa a crear ocupació i reduir el nombre d'aturats", ha assegurat.
"En 4 anys, la Comunitat Valenciana havia reduït la taxa d'atur en 9 punts percentuals, però el coronavirus ha suposat un punt i a part", ha indicat Soler.
El conseller d'Hisenda ha recordat que "el Govern del Botànic es va trobar en 2015 amb una taxa de l'atur del 23% i al tancament de 2019, la Comunitat presentava una taxa d'atur del 14,1%, creant 213.000 noves ocupacions des de 2015 i aconseguint en 2019 els 2.087.300 ocupats, la xifra més alta de l'última dècada i xifra que per primera vegada situava la taxa de la Comunitat Valenciana al mateix nivell que la nacional".
Vicent Soler ha afegit que "si s'observa la taxa de creixement interanual del primer trimestre de 2020, la Comunitat Valenciana continuava augmentant el número d'ocupats, ja que si comparem les xifres del primer trimestre de 2019 i les del mateix període de 2020, veiem que la Comunitat Valenciana tenia 21.000 ocupats més, la qual cosa suposa un augment de l'1%".
No obstant això, ha manifestat el conseller d'Hisenda, "l'impacte de la COVID-19 en el mercat laboral valencià ha sigut molt intens i ha tallat bruscament el bon comportament dels últims anys, fet que pot comprovar-se si es comparen les dades del segon trimestre de 2019 amb els del mateix període de 2020, observant-se una caiguda en l'ús del 6,7%, la qual cosa suposa 141.000 ocupats menys que fa un any".