El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler ha manifestat que l'informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) sobre la descomposició de saldos pressupostaris de les comunitats autònomes, en el període entre 2014 i 2018, fet públic aquest dimarts "està reconeixent l'infrafinançament estructural que patim els valencians perquè tenim exactament les mateixes obligacions que les altres comunitats autònomes i disposem per a gestionar aqueixos serveis els menors ingressos que estableix el sistema".
"La Comunitat Valenciana es veu obligada a augmentar el seu dèficit i recórrer al FLA no perquè tenim un major nivell de despesa, sinó perquè no rebem els ingressos que ens corresponen. Aqueixa és l'única lectura que es pot fer de l'informe de Fedea", ha indicat Vicent Soler.
El conseller d'Hisenda recorda que "en un recent informe, la mateixa Fedea va certificar que les despeses continuen augmentant en la Comunitat Valenciana per davall de la mitjana de les comunitats autònomes, un 3,7%, enfront del 3,8%, mentre que els ingressos han crescut en la Comunitat Valenciana menys de la meitat que en la mitjana de les comunitats autònomes, un 1,2% en el cas valencià, enfront del 2,8% de la mitjana autonòmica".
Una de les conclusions de l'informe de Fedea és que el conjunt de les CCAA no ha realitzat cap esforç de consolidació fiscal entre 2014 i 2018, ja que tota la millora del saldo pressupostari es va deure a la millora del cicle econòmic. Sobre la base de la conclusió anterior cal tindre en compte que la millora del saldo pressupostari pot realitzar-se des de dues perspectives. D'una banda a partir d'un ajust en les despeses, i, per una altra, amb mesures fiscals que generen majors ingressos.
Respecte a la primera de les opcions, el conseller d'Hisenda ha assenyalat que "la despesa del conjunt de comunitats autònomes de règim comú en 2018 és similar al que realitzaven fa deu anys". Això, unit al fet que les necessitats de despesa, han augmentat considerablement per envelliment de la població, dependència i ajudes socials, ha provocat, segons Soler, que "la despesa per unitat de necessitat haja caigut en aquests anys i en concret, per a mantindre l'estat de benestar existent en 2007 (un dels objectius que marca el vigent sistema de finançament), les comunitats de règim comú haurien d'haver gastat 4.200 més en 2018".
Des de la perspectiva dels ingressos, si bé és cert que alguna comunitat no ha exercit a l'alça el seu exercici de la capacitat normativa, en general les autonomies sí que l'han exercida en aquelles figures on han pogut actuar, principalment en l'IRPF. No obstant això, Vicent Soler destaca que "la pujada de tipus impositius en impostos com l'IVA i els impostos especials on les comunitats no tenen capacitat normativa han privat al conjunt de les autonomies de règim comú de més de 15.000 milions cada any a través d'una compensació establida en el sistema de finançament".
Infrafinançament i dèficit estructural
A nivell individual l'informe de Fedea assenyala que en 2018 encara quedava pendent un important ajust estructural en la Comunitat Valenciana de l'1,5% del PIB i a la Regió de Múrcia de l'1,4%. Referent a això, el conseller d'Hisenda es lamenta que "l'informe de Fedea no faça cap esment al fet que precisament aquestes dues comunitats són les més infrafinançades en el vigent sistema de finançament". En concret, Soler al·ludeix al fet que "en una situació sense infrafinançament, el dèficit estructural de la Comunitat Valenciana en 2018 descendiria fins al 0,3% del PIB, situant-se al nivell mitjà del conjunt de comunitats".L'informe de Fedea també destaca que des de 2014 el dèficit estructural de la Comunitat Valenciana ha augmentat en 0,4 punts percentuals de PIB. Aquest increment del dèficit estructural és segons el conseller d'Hisenda "conseqüència de l'objectiu del Consell de convergir cap a la despesa per habitant del conjunt de comunitats de règim comú". En 2014 la despesa pública per habitant valencià era un 6% inferior a la mitjana de les autonomies de règim comú. La major intensitat en la despesa social, en sanitat, educació, dependència i serveis socials en la Comunitat Valenciana ha provocat que en 2018 la despesa per càpita ja només siga un 1,5% inferior.
Reforma del sistema de finançament
D'altra banda, Vicent Soler ha mostrat la seua satisfacció pel desbloqueig que ha possibilitat la investidura de Pedro Sánchez i ha assegurat que "els experts de la Generalitat treballen ja en la preparació del procés negociador per a la reforma del sistema de finançament autonòmic, que el president del Govern s'ha compromés a iniciar immediatament".El conseller d'Hisenda ha manifestat sobre aquest tema que la reforma del sistema de finançament "no ha d'abordar-se com un debat entre territoris, sinó amb l'objectiu de millorar el funcionament de l'estat del benestar, ja que del que es tracta és que els ciutadans compten amb els mateixos recursos i oportunitats amb independència del territori on visquen".
Un altre dels aspectes essencials a l'hora d'abordar la reforma del sistema fa referència, segons Soler, a l'actual desequilibri vertical en el repartiment de recursos, per la qual cosa és necessari reordenar aqueixos recursos en favor de les comunitats autònomes per a salvar l'estat del benestar, amb un reequilibri vertical dels recursos fiscals".
Per al conseller d'Hisenda, una premissa bàsica a l'hora de plantejar la reforma del model és la que "els diners no és del Govern, sinó del contribuent, que paga els seus impostos per a tindre uns serveis públics adequats i com aqueixos serveis estan en gran part en mans de les comunitats autònomes i dels ajuntaments, es fa necessari un canvi del marc legal vigent".
Soler veu a més necessària "l'aplicació efectiva del principi de lleialtat institucional entre l'Estat i les comunitats autònomes perquè les noves necessitats de despesa vagen acompanyades dels recursos corresponents". I a més, en aquest mateix sentit, ha d'escometre's, segons el conseller d'Hisenda "un procés d'harmonització fiscal, que és una condició necessària perquè qualsevol sistema de finançament autonòmic funcione de manera eficient i equitativa".
Compensació del deute històric
Així mateix, Vicent Soler ha assegurat que "el nou model de finançament ha de ser senzill, transparent i predictible, la qual cosa permetrà la planificació a mitjà i llarg termini i coadjuvarà a una millor consolidació fiscal en les comunitats autònomes".I fins que puga entrar en vigor un nou sistema de finançament, el conseller d'Hisenda reclama al Govern central "l'articulació d'un mecanisme transitori que permeta a les autonomies que estan infrafinançades, com és el cas de la valenciana, disposar dels fons necessaris per a complir amb la Constitució i la Llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA)".
De la mateixa manera, després de l'acceptació tant per part de la comissió d'experts del Govern, de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal i del mateix Ministeri d'Hisenda que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada d'Espanya, el conseller d'Hisenda reclama que "també forme part del debat el tema de la compensació del deute històric per l'infrafinançament que hem patit els valencians durant anys".