25n
25N
25N

Soler: "Recuperar l'economia és recuperar el futur per als valencians i les valencianes"

Entrevistem al conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler, sobre les ajudes COVID, fons europeu, transparència, finançament i els reptes que venen per davant

Fotos Xisco Navarro

Soler: "Recuperar l'economia és recuperar el futur per als valencians i les valencianes"
04/02/2021 -

Hisenda pot ser l’àrea menys visible o menys mediàtica quant a la seua visibilitat tant en els mitjans com en el coneixement de la societat, ja que la complexitat de la feina li ve arrelada a la seua naturalesa. No obstant això, a pesar que per a molts les seues competències passen desapercebudes, són de les més importants per al desenvolupament d’un bon govern, i més encara amb la pandèmia de la COVID-19 que patim i vivim actualment.

D’aquesta manera, Vicent Soler és qui està al comandament de la hisenda valenciana i en concret dels comptes de la Generalitat. Així doncs, ni més ni menys que totes les quantitats d’ajudes per als sectors més afectats per la pandèmia i per les restriccions derivades d’aquesta, així com la captació de fons europeus i una infinitat de coses més, són el seu dia a dia i les tasques que li ocupen al si del Consell.

La recuperació econòmica és un dels temes que més propícia el titular d’Hisenda i per això, amb la innovació per bandera, el Botànic li va revalidar aquesta àrea per segona legislatura consecutiva, encara que, ja en la primera legislatura del Consell, baix el mandat del socialista Lerma el 1985, Soler va portar les tasques de la Conselleria d’Administració Pública, la que actualment recau en la titular, de també Justícia, Gabriela Bravo.

Sobre les ajudes COVID, els fons europeus, la transparència, el nou sistema de finançament i els reptes que vénen al davant parlem amb l’actual conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, qui destaca, entre altres coses que aquest govern, “a prova de bombes”, “no té res a amagar, a diferència d’uns altres”, i que “com més transparència, millor“.

Ara que ja s’han aprovat els sisens Pressupostos del Botànic, ens podria fer una valoració, ja que fins i tot, amb aquests últims, heu obtingut més suport amb l’abstenció de Ciutadans?

Doblement content, jo crec que són uns pressupostos que responen a una situació extraordinària que estem vivint, són expansius. Estan ja pensats quan es defineixen en octubre de l’any passat que es quan presentàrem el projecte de pressupostos ja tenia en compte aquesta situació extraordinària. Cal pensar que comptem ja amb la complicitat d’Europa i d’Espanya en el sentit del fet que tenen en compte això. Nosaltres ja podem posar una part del fons del REACT d’Europa, també tenim en compte una part dels fons extraordinaris no reemborsables que el govern d’Espanya planteja per a 2021, 13 mil milions a repartir, també la relaxació de les mesures d’estabilitat pressupostària. Per tant, des d’eixa perspectiva estic content també que hàgem augmentat la base parlamentària. En aquell moment, i el que significa la imatge d’estabilitat per a un govern que jo crec que és l’únic d’Espanya que ha aconseguit en data i forma els pressupostos. Per tant, jo crec que es tracta d’una molt bona notícia per als valencians i les valencianes, que el seu govern haja pogut aconseguir això, tot i la complexitat de la situació, evidentment, i tants fronts que vam haver de dissenyar en aquell moment. Però, inclús, en aquell moment no érem conscients de com anava a evolucionar la pandèmia i per això estem contents ara que amb la reprogramació del REACT puguem afegir més fons per al combat en forma de mesures d’això ara en aquest moment. Justament en aquestes setmanes hem aprovat noves mesures de reforçaments d’ajuda als sectors més afectats per la pandèmia.

Aquests són els primers pressupostos en plena pandèmia, creu que les partides pressupostàries patiran alteracions en negatiu?

Per a mi la paraula no seria patir, tindran modificacions òbviament perquè afortunadament les notícies que tenim és que poden arribar més fons, per tant podrem generar més crèdits. Un cas evident és amb el que estem en aquests moments, generar crèdits per a noves mesures davant la lluita contra la crisi econòmica. Ja havíem focalitzat el tema en la lluita contra la pandèmia, de fet la prioritat absoluta era la despesa sanitària i socioeducativa per fer front a les mesures més preventives, però tampoc hem volgut oblidar ni hem oblidat en el pressupost aprovat del 2021 per a fer front a aquest llarg parèntesi que encara tenim per tal d’arribar a una nova normalitat, que desitgem que arribe prompte, però que encara no està. Estic convençut que tot això arribarà al segon semestre, però com arribarem al segon semestre? Com arribaran les empreses al segon semestre? Aquest és el quid de la qüestió sobre el qual estem focalitzant ara la nostra preocupació i els recursos.

Estava mencionant eixos fons europeus tan importants per a eixir de la crisi provocada per la COVID, quines són les propostes del Consell per a presentar a aquests fons europeus? Per a què els volen destinar? Quin ús van a fer d’aquests fons?

Els fons europeus són de tres tipus: estan el fons REACT: que és el fons immediat per fer front a la crisi sanitària i econòmica derivada que ja s’ha posat a disposició en el cas valencià, i amb els quals el 12,5 % del REACT va per a Espanya, més que la població total, a raó de criteris de repartiment europeu que s’han aplicat ací. A la Comunitat Valenciana, ens han donat un 12,5%, sent açò més del que rebriem en termes de població, per primera vegada en la història, i una bona part ja estan integrats en el pressupost vigent. I l’altra part és la que estem utilitzant per a aquestes mesures de xoc enfront dels sectors més afectats. La segona part és el NextGenerationEU, que com s’ha repetit tantes vegades es tracta de fomentar polítiques econòmiques transformadores que tenen més a veure amb els projectes que amb els territoris. De tota manera, nosaltres com a territori, estaríem molt interessats de tindre la nostra pròpia lectura d’aquests projectes i per tant, hem intentat que des d’aquest moment, tindre a gent preparant projectes sòlids. De fet, fins que Hongria i Polònia no varen plantejar la seua acceptació que va ser molt avançat el mes de juliol, no sabríem si vindria el NexGenerationEU. Finalment, va arribar i en agost ja estàvem nosaltres treballant en projectes que s’adequaven molt bé a les demandes d’Europa. Són més de 140 mil milions, 70 mil d’ajuda directa i 70 mil d’ajudes indirectes per a Espanya i en això intentem que la part que corresponga a nosaltres per la solidesa dels projectes siga la major possible. El tercer bloc d’ajudes d’Europa és el Marc Plurianual Ordinari de Fons, que en aquest cas és del 21 al 27 i que ha de veure amb els fons estructurals, fons de cohesió, amb el FEDER, el Fons Social Europeu, etc., és a dir, fons ordinaris que anem rebent i rebrem en aquests set anys.

En aquests temps de pandèmia, quins són els reptes que es marca al capdavant de la conselleria d’Hisenda?

Ser eficaços en la lluita contra la pandèmia, la salut per damunt de tot. I que quede molt clar, sense solucionar el problema de la pandèmia no solucionarem el problema de l’economia. Ara bé, també és veritat que hem de fer front a les necessitats que les empreses viables tenen en aquest llarg parèntesi de més d’un any. Estem ajudant a això, estem ajudant a les empreses que, estant en bones condicions abans de la pandèmia, per culpa de la pandèmia han hagut de ser ajudades. Ja ho van ser al mes d’abril i maig. Vam ser la primera comunitat autònoma que va actuar per a les empreses i els treballadors més afectats per la pandèmia i ara tornem a fer-ho de manera pionera en aquest mateix sentit. En aquest cas, la veritat és que la recuperació econòmica que hi va haver al segon semestre de l’any passat va ser molt important, però hi van haver encara uns sectors que no han pogut recuperar-se, sobretot eixos que tenien més contacte amb la gent: l’hostaleria, els hotels, restaurants, cafeteries… Aquests són els que ara ens preocupen més a nosaltres. Les normes que anem ficant cada vegada més restrictives per fer front a la pandèmia no actuen de manera uniforme sobre l’economia. Aquests són els que més ens preocupen i són en els que en aquest moment hem reproduït, de manera pionera en Espanya, ajudes per a fer front a les seues necessitats.

Respecte al finançament valencià, quan creu vosté que arribarà el nou sistema de finançament? Sembla que es va ajornant, però és la pandèmia una excusa de pes per anar posposant-ho?

No és una excusa, jo diria que és una raó de pes. És evident que ara tots estem bolcats, el govern d’Espanya, Europa i nosaltres en el tema de la pandèmia, sense oblidar-nos d’aquest tema. Vull dir, el problema del finançament valencià té dos vessants: un vessant que és el de la suficiència financera, un problema que compartim amb totes les comunitats autònomes, per tant ací sí que podem alegrar-nos que el govern d’Espanya per primera vegada en la història ha creat fons molt importants de recursos no reemborsables. Ja ho va fer l’any passat, amb 16 mil milions a les comunitats autònomes i enguany un de 13 mil milions. Evidentment, el govern d’Espanya ho ha entés, que aquestes administracions siguen les que estiguen dotades de recursos per a fer front a aquesta primera línia de front. Per tant, hi ha una idea de la suficiència que ha millorat susceptiblement per al conjunt de les comunitats autònomes. Però, la idea del finançament autonòmic té un altre component que no s’ha solucionat, que és el tema de l’equitat, és a dir, l’equitat horitzontal. Nosaltres partim d’una situació pitjor que altres comunitats autònomes, hem millorat en el tema global de suficiència, però continuem tenint un tractament discriminatori respecte altres regions. I això és el que queda pendent de solucionar i per descomptat no abaixem la guàrdia en absolut. Estem ací treballant perquè aquest altre aspecte del finançament una vegada torne a la normalitat això es veurà molt més evident que no ara, que hi ha molts fons extraordinaris. Però, és evident que com son fons per a tots, sempre queda pendent el tema de l’equitat, el tema de l’infrafinançament.

Respecte a l’Agència Tributària Valenciana, una de les creacions més pioneres del Botànic i que fa poc temps que està en funcionament, de quina necessitat naix crear aquest òrgan? Quines finalitats i objectius persegueix aquesta agència?

Bàsicament, la lluita contra el frau fiscal. Nosaltres creguem que la principal mesura de justícia fiscal és la lluita contra el frau fiscal. Òbviament, també serveix per a articular la política fiscal de la Generalitat, que, com no podia ser d’altre tipus, és progressiva en el sentit que qui pague més siga qui més tinga, d’acord amb la Constitució per cert, no estem parlant d’una cosa estranya. I ser operatius en això, jo crec que estic molt content perquè realment l’agència tributària està funcionant molt bé. I una altra lectura del tema és que quan hàgem d’anar a la taula de negociació del sistema de finançament autonòmic volem anar amb els deures fets, és a dir, no és el mateix anar a la mesa i dir: “la meua part està feta, ací teniu un sistema fiscal progressiu, una recaptació adequada, eficaç i ara parlem-ne de finançament”. Per què jo em pregunte, quina autoritat tindrà la senyora Díaz Ayuso que ha fet un dúmping fiscal per a demanar més recursos del sistema de finançament autonòmic?

Si parlem de Fira València, a la qual la pandèmia li ha pegat molt fort, el PP denunciava que ni la Generalitat ni l’Ajuntament de València estaven ajudant en la seua recuperació, però des de la Conselleria d’Economia van anunciar fa pocs dies que estaven tramitant una sèrie d’ajudes, quin és el pla de xoc o quin suport treballa la Generalitat per salvaguardar la viabilitat de Fira València?

És irònic que el Partit Popular parle d’aquest tema perquè la seua gestió ha significat mil milions d’euros de cost per a l’erari valencià per als contribuïdors valencians i valencianes, mil milions! Com és possible que el PP s’atrevisca a parlar de Fira València? Quan pot significar la pèrdua per la pandèmia, 50 milions? S’han de fer comptes, però l’ordre de magnitud no té res a veure amb la llosa que hem heretat del PP. I aquest és el repte nostre, totes les velles històries del Partit Popular assegudes sobre la corrupció i la mala gestió és al que nosaltres hem de fer front. Hem hagut de subrogar-nos la Generalitat i hem acabat el procés que ha sigut d’una complexitat financera i jurídica que no es pot ni imaginar. El deute acumulat, subrogada, ara entrem en una segona fase que és entendre’ns amb l’ajuntament per tal de fer la nova entitat que creem ací per a fer viable la Fira perquè la Generalitat creu en la Fira, que és una peça clau en l’economia valenciana i vol futur per a la Fira. Però clar, el problema és que partim d’una llosa enorme que la feia no respirar. Els grans problemes dels deutes de la Fira tenen a veure amb aquella megalomania i mal ús del PP, no amb els problemes de la pandèmia que, comentant amb altres sectors estem intentant solucionar com podem. És un problema afegit, òbviament, millor que no hi haguera hagut pandèmia, però no és el problema principal.

Si tornem al tema dels pressupostos, els de 2022 seran els primers que comptaran amb un nou model d’elaboració per a tindre més sinergies entre departaments, com veu vosté com a conseller d’Hisenda el fet que es treballe d’una nova manera els pressupostos? Creus que seran favorables? Corregiran errades que es pogueren produir amb els anteriors?

Bé, tenim dos aspectes que cal tindre en compte. En primer lloc, la concreció d’una nova manera de treballar la comptabilitat econòmica i financera, per tant, dels pressupostos és a través de Nefis, que és una plataforma molt important que transformara la gestió econòmica financera de la Generalitat i per tant la dels pressupostos. Això serà per a 2022 o 2023, perquè portem ja un any i pico treballant el tema i és una autèntica “revolució” en el sentit que és una transformació total en la forma de treballar que farà un avanç de l’eficiència, la transparència i la traçabilitat. Això, naturalment també afectarà l’elaboració pressupostària. I un altre tema és que, efectivament, s’haurà de treballar per tal d’aconseguir la màxima participació possible. Participació i eficiència, les dues coses. I, naturalment, d’acord amb mandat de la llei que explica com s’elaboren els pressupostos. Però, aquest Govern no té res a amagar, a diferència d’altres, per tant com més transparència millor. Nosaltres, l’únic que volem és que això funcione, i és molt important que això funcione perquè els diners no són nostres, són dels contribuents, són sagrats, i per tant, nosaltres el que volem és que eixos diners, s’utilitzen de la millor manera possible. Ara quina és la prioritat, la lluita contra la pandèmia, la salut davant de tot. I en 2022 quina serà? Recuperar l’economia. Perquè recuperar l’economia és recuperar el futur per als valencians i les valencianes, és assentar-se sobre una capacitat de viure i tindre un projecte de vida propi. Com més possibilitats tingues de crear llocs de treball, com més competitiva siga l’economia, serem més capaços de finançar l’estat del benestar, perquè l’estat del benestar no cau del cel. Cada volta que ens gastem un euro en sanitat o educació ha d’eixir d’un lloc i evidentment ix dels impostos i la capacitat fiscal depén de la capacitat econòmica. Com més siguem capaços de fer que l’economia funcione, més recursos tindrem per a fer front a les crisi, per altra banda és una ‘European way of life’, una manera europea de viure més solidàriament a diferència del model americà o del model d’altres llocs. Per tant, és imprescindible tindre una economia competitiva i amb això estem ficats també, ja en el present però també en el futur.

Sonava per la Generalitat que s’intentaria instaurar uns pressupostos participatius com fa l’Ajuntament de València, com es portarà a terme aquesta participació ciutadana en els pressupostos de la Generalitat?

Estem treballant-ho amb la Conselleria de Transparència al respecte perquè serà una novetat, quina part del pressupost, per a què. Etc.

El síndic de Ciutadans, Toni Cantó, feia referència l’altre dia a la situació del Botànic dient que no acabava ni la legislatura, pensa vosté que el Botànic està a prova de bombes?

Jo crec que el senyor Cantó confon el desig amb la realitat.

Com a catedràtic i professor d’economia de la Universitat de València, com creu que es recuperarà l’economia valenciana?

Jo crec que l’economia valenciana ha sigut un model d’èxit en el passat, però eixe model d’èxit no té futur. Nosaltres no podem competir amb els seixanta, setanta, huitanta, noranta, fins i tot… A través dels cossos unitaris de producció, és a dir, els preus, competir en preus, en produir més barat que altres. Jo crec la geografia del món ha canviat, això ja es fa a Àsia. Per tant, no podem competir amb eixes noves perifèries. La geografia econòmica del món ha canviat, per tant, o ens adeqüem a la situació o ho tindrem malament. I quina és l’alternativa d’aquest model del passat, quin és el model del futur? Innovar, innovació, productivitat, valor afegit, diferenciació del producte, logística… Tot això, buscar els nínxols de mercat en els que nosaltres puguem entrar amb una situació que ens permeta avançar en el mercat. Perquè si no, no podrem competir. Perquè ara és Àsia i Amèrica Llatina, però en el futur pot ser l’Àfrica subsahariana. Les fronteres del món van canviant, nosaltres érem fronteres del món avançat en els anys seixanta o setanta, nosaltres féiem eixe paper. Però, eixe paper ja no el podem fer, hem de canviar d’estratègia competitiva de les nostres empreses i s’ha de fer mitjançant açò que acabe de dir.

La Unió de Periodistes Valencians demanava ajudes per al sector, que estava patint EROS com el de El Mundo o El Levante, o acomiadaments massius com a La Razón, o inclús tancament de mitjans com CV Ràdio, està pensat algun paquet d’ajudes al sector periodístic valencià com a sector essencial que s’ha mostrat durant la pandèmia?

No és àrea de la meua competència, això ha d’estar en la secretaria autonòmica de comunicació. Però en fi, naturalment com més informació de proximitat, molt millor perquè l’especificitat de la informació això enriqueix la informació. Ja tenim els grans mitjans, ara el que cal fer és suplementar això amb informació de proximitat.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 + 17 =