El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha destacat aquest dijous que "tots els grups parlamentaris han avalat per unanimitat el document presentat per la Comissió d'Experts que proposa la creació un fons addicional de recursos que permeta eliminar el dèficit estructural d'aquelles comunitats que estan infrafinançades".
"La creació d'aquest fons suposaria per a la Comunitat Valenciana fons addicionals de 1.336 milions en 2021, xifra que coincideix amb la que tradicionalment hem reivindicat des del Consell", ha explicat el conseller.
Vicent Soler ha presidit aquest dijous la reunió de la Comissió Mixta Corts-Consell sobre finançament autonòmic, en la qual són presents tots els grups amb representació en Les Corts, i en la qual s'ha presentat la "Proposta de correcció transitòria dels resultats d'aplicació del sistema de finançament autonòmic de la Llei 22/2009, a instrumentar fins a la reforma global del sistema", que ha sigut elaborat per la comissió de persones expertes per a la reforma del sistema de finançament autonòmic.
"Isc molt content de la reunió perquè hi ha hagut un gran consens sobre el document que ha presentat la Comissió d'Experts, un document que és molt senzill, molt contundent, rigorós, factible i transparent, i que ve a omplir una vella reivindicació: ja no volem més dèficit, volem recursos", ha indicat el conseller.
Francisco Pérez: "És una proposta d'aplicació immediata i continuada"
Per part seua, el president de la comissió de persones expertes per a la reforma del sistema de finançament autonòmic, Francisco Pérez, ha assenyalat que "la raó per a la proposta és que els problemes que està havent-hi per a abordar una reforma integral del sistema de finançament, que és el que estem defensant des de fa temps, no ha d'impedir que aquelles comunitats que estan més perjudicades per la pervivència del sistema deixen d'estar-lo"."Per a això hem elaborat una proposta simple amb un cost pressupostari total que considerem assumible donada la importància del problema a resoldre, que és l'enorme diferència de finançament per habitant entre les comunitats millor i pitjor finançades", ha explicat Pérez. "A més aquesta proposta hauria de ser d'aplicació immediata i continuada mentre la reforma no tinga lloc".
Francisco Pérez ha valorat "tant el consens de la Comissió d'Experts a l'hora d'elaborar el document, com la unanimitat que també s'ha aconseguit en el si de la Comissió Mixta, ja que tots els grups s'han sumat a la defensa d'una distribució de recursos més equitativa que pal·lie la situació de perjudici que manté la Comunitat Valenciana".
A més del conseller i de Francisco Pérez, a la reunió de la Comissió Mixta han assistit també el secretari autonòmic d'Hisenda, Francesc Gamero; el director general de Model Econòmic, Finançament Autonòmic i Política Financera, Juan Pérez; la directora general de Pressupostos, Eva Martínez, i el director general de Tributs i Joc, Rafael Beneyto, que ha assistit en la seua condició d'Alt Comissionat de la Generalitat per a la Reforma del Sistema de Finançament, així com els i les representants dels grups parlamentaris valencians.
"Suficiència i equitat"
Per al conseller,"el principi de la suficiència i l'equitat s'ha de plantejar, perquè les comunitats autònomes són les administracions que es fan càrrec de la vida quotidiana dels ciutadans en finançar la sanitat, l'educació i la dependència"."El Comité d'Experts proposa utilitzar un fons progressiu que vaja acostant a les comunitats que estan pitjor finançades a la mitjana per càpita perquè la diferència entre els millor i pitjor finançats vaja reduint-se. I això és factible políticament i possible", ha apuntat Soler.
"En el cas de la Comunitat Valenciana, el primer any rebria 1.336 milions d'euros, que són els que tradicionalment hem reivindicat i que s'han convertit en dèficit asimètric", ha explicat el conseller. "I això no ho volem, volem recursos perquè aqueixa part del dèficit estructural asimètric desaparega", ha assenyalat.
Soler: "És una fórmula per a tota Espanya"
Segons Soler, "la fórmula que s'ha presentat és molt acceptable perquè no és per a nosaltres, és per a tota Espanya. Últimament estem veient aquesta tendència, i és que són els documents de la Comunitat Valenciana els que en els fòrums nacionals juguen un paper de lideratge de la discussió. Ja va passar en 2017 amb el dictamen dels experts i ara pot tornar a passar".Segons Francisco Pérez, "la proposta de la Comissió d'Experts és que la primera transferència suposaria uns ingressos globals addicionals de 4.220 milions per al sistema, dels quals 1.336 correspondrien a la Comunitat Valenciana, 1.070 a Madrid, 926 a Andalusia, 536 a Catalunya, 213 a Múrcia i 138 milions a Balears".
"D'aquesta manera aquestes comunitats autònomes aconseguirien el 96,3% de finançament mitjà per habitant en 2021, amb l'objectiu d'arribar al 98,3% en els dos anys següents", ha explicat Francisco Pérez.
Responsabilitat dels grups parlamentaris
El conseller portarà aquesta proposta al pròxim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), però ha advertit que "no ens podem quedar ací. Els grans canvis no es decideixen en el CPFF ni en el Consell de Ministres, sinó en el Congrés dels Diputats. Per això ara hem de demanar a tots els grups parlamentaris que donen suport a aqueixa proposta. La pedagogia d'un document d'aquestes característiques ha d'estar en el si dels grups parlamentaris"."Si aquesta proposta de la Comissió d'Experts s'implementara tindríem un dèficit similar al de la resta de comunitats autònomes. Tindríem encara algunes coses pendents, com el FOGA històric (les factures sanitàries a no residents), que en una comunitat turística com la nostra és molt important, però hauríem fet un gran pas", ha apuntat Soler.
"En tant no es reformule el sistema i s'aprove un nou que corregisca de manera permanent la incoherència i la injustícia que hi haja recursos per habitant tan dispars entre les comunitats autònomes, és raonable que les que compten amb un finançament anual per habitant per davall de la mitjana, com és el cas de la Comunitat Valenciana, reben una transferència addicional d'anivellament horitzontal per a aconseguir aquesta mitjana", ha explicat Soler.
Soler: "No volem una reconstrucció a diferents velocitats"
Vicent Soler ha explicat que "en la situació actual, l'infrafinançament té implicacions encara més greus, ja que hem de fer front a les conseqüències sanitàries, econòmiques, socials i culturals derivades de la pandèmia. Si les comunitats autònomes no disposem de fons suficients, la reconstrucció es produirà a diferents velocitats i de manera insolidària i els valencians no volem, ni podem, quedar-nos arrere en la recuperació"."Les comunitats infrafinançades i amb un PIB per càpita inferior a la mitjana, com és el cas de la Comunitat Valenciana, s'allunyaran cada vegada més de la mitjana si no s'adopta una solució immediata", ha manifestat el conseller d'Hisenda, qui ha afegit que reclamarà en el pròxim CPFF que "les mesures transitòries tinguen en compte l'equitat entre territoris i la realitat financera de cada comunitat autònoma".La bretxa dels ingressos per habitant
Els ingressos per habitant que proporciona el sistema de finançament autonòmic van ser en 2019 des dels 2.035 euros de la Comunitat Valenciana fins als 2.880 euros de Cantàbria. En el cas de les comunitats forals, aquestes van aconseguir almenys un 60% més que els recursos mitjans per càpita de les comunitats de règim comú, segons l'anàlisi del Comité.
A aquest finançament desigual cal afegir els ingressos externs als sistemes de finançament autonòmic. La disparitat de recursos totals provoca que, més enllà dels dèficits en els quals incórrega cada comunitat, també siguen molt diferents els nivells de despesa per habitant. En 2019, la Comunitat Valenciana va gastar 3.445 euros per càpita, Cantàbria 4.252 euros i les Comunitats Forals 4.863 euros.
"A més, una vegada coberts les despeses per a prestar els serveis públics fonamentals a un nivell similar, els recursos per habitant de les comunitats millor finançades, ja siguen forals o comunes, per a la resta de les despeses, dobleguen àmpliament als de les pitjor finançades. Això succeeix, fins i tot, quan aquestes últimes gasten menys en educació, sanitat i protecció social que les primeres", ha lamentat Soler.