El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha conegut hui l'informe anual de la Sindicatura de Comptes referit a l'exercici de 2018 que el Síndic Major de Comptes, Vicent Cucarella, ha entregat a les Corts Valencianes.
Entre les conclusions que s'extrauen de l'informe, ressalta, segons el conseller, el suport de la Sindicatura de Comptes a la reivindicació del Consell de la necessitat d'una reforma urgent del sistema de finançament autonòmic.
En aquest sentit, el conseller destaca el fet que la Sindicatura advertisca que la "discriminació" financera de la Comunitat Valenciana, que és la que motiva la inclusió de la partida de 1.325 milions en els pressupostos autonòmics, compromet l'accés de les i els valencians als serveis bàsics com la sanitat, l'educació o la dependència en condicions d'igualtat amb la resta d'autonomies.
Així mateix, la Sindicatura alerta que l'endeutament acumulat, derivat en bona part d'aquest infrafinançament, "condicionarà negativament el desenvolupament futur dels serveis públics valencians, llevat que es prenguen mesures de rescabalament de l'infrafinançament autonòmica patida durant els últims anys".
D'altra banda, la Sindicatura de Comptes assenyala que si els fons que actualment rep la Comunitat Valenciana a través dels mecanismes especials de finançament, com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), arribaren a través del sistema de finançament autonòmic, no incrementarien l'endeutament de la Comunitat Valenciana.
L'informe subratlla que aquests mecanismes especials incrementen el deute, per la qual cosa dificulten la consecució dels objectius tant de dèficit com d'endeutament, incidint en el normal funcionament de l'Administració de la Generalitat.
Encara així, el Síndic destaca en el seu informe de fiscalització el "canvi de tendència" en l'endeutament de la Generalitat en percentatge de PIB, que s'ha reduït en 2018 per segon any consecutiu.
Cucarella alerta en el seu informe de les "conseqüències negatives" que l'actual sistema de finançament autonòmic, caducat des de 2014, té sobre la Comunitat Valenciana en forma de "falta d'equitat horitzontal i vertical".
La Sindicatura especifica que els ingressos del sistema de finançament dels exercicis 2014 a 2018 no han sigut suficients per a cobrir les obligacions reconegudes dels respectius pressupostos, ni per a cobrir la despesa pressupostària de naturalesa no financera (excloent el servei del deute).
A més assegura que tenint en compte que la resta d'ingressos no financers obtinguts per la Generalitat tan sols representa un 5,9% del total, l'Administració està abocada a cobrir el dèficit pressupostari mitjançant el recurs a l'endeutament.
En concret, l'informe reconeix que en l'exercici 2018 hi ha hagut una disminució de l'1,6% dels ingressos procedents del sistema de finançament sobre el total d'ingressos respecte a l'exercici 2017, i que a més aquests ingressos cobreixen el 59% de les obligacions de despesa, taxa que ha descendit en un 5,6% respecte de 2017.
Aquestes dades reflecteixen la necessitat de disposar d'ingressos addicionals per a aconseguir la despesa mitjana per habitant de la resta de les comunitats autònomes, tal com a més ha quedat contrastat en els diferents informes econòmics, emesos tant per institucions públiques com privades, així com per la mateixa Comissió d'Experts per a la revisió del Model de Finançament Autonòmic, creada pel Consell de Ministres de 10 de febrer de 2017.
Tots aquests informes assenyalen que el dèficit que pateix la Comunitat Valenciana és produït per un model de finançament que la discrimina en els ingressos que li atribueix per a gestionar els serveis que té transferits.
El conseller d'Hisenda ha manifestat que la Generalitat "està compromesa a assegurar que els nivells de prestació de serveis en la Comunitat Valenciana no siguen diferents, de manera rellevant, de la resta de comunitats, ja que serveis públics com l'educació, la sanitat o la dependència, no sols estan reconeguts i protegits per la Constitució, sinó que representen obligacions irrenunciables per a qualsevol govern que vulga considerar-se social i democràtic".
"El sistema és injust perquè manté diferències de fins a 800 euros per càpita entre la comunitat millor finançada, que és Cantàbria, amb la pitjor finançada, que és la Comunitat Valenciana, per a gestionar els mateixos serveis", ha assenyalat Soler, qui ha afegit que "amb un finançament similar a la càntabra, la Generalitat comptaria amb 4.000 milions més a l'any i, en conseqüència, fins que es puga reformar el sistema, els valencians estem moral i políticament legitimats a aspirar al fet que la nostra despesa siga, com a mínim, similar al de la mitjana de les comunitats autònomes".
Increment pressupostari de Sanitat
D'altra banda, l'informe de la Sindicatura acredita, mitjançant una estimació pròpia de la despesa real, l'increment de recursos destinats a la millora de la sanitat dels valencians i valencianes per un import de 1.256 milions en entre 2015 i 2018. "Des de l'any 2015 s'ha realitzat un considerable esforç en els successius pressupostos aprovats per la Generalitat per a incrementar el pressupost d'aquesta conselleria a fi de millorar les prestacions dels valencians i valencianes", ha recalcat Soler.D'altra banda, per a avaluar i millorar amb eficàcia i eficiència les despeses de la Conselleria de Sanitat, que és la que genera la partida més inflada dels pressupostos de la Generalitat, el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, ha encarregat a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) la realització l'any vinent d'una 'Spending review'. Soler ha manifestat sobre aquest tema que durem a terme, de la mà de la AIReF, un procés de revisió de la despesa en Sanitat per a millorar la seua eficiència, com ja s'ha posat en marxa en altres comunitats autònomes, també sota la tutela de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal.
Recomanacions ja ateses
L'informe de la Sindicatura també al·ludeix a les recomanacions ja ateses com les referides a les ajudes a menjadors escolars, sobre la qual cosa la Conselleria d'Educació ha adoptat mesures per a millorar les febleses de control intern; la comptabilització dels elements d'immobilitzat facturats per CIEGSA en exercicis anteriors; així com la recepció dels centres docents d'educació infantil, primària i especial entregats per CIEGSA i la seua posterior cessió als ajuntaments.Quant als informes de la Intervenció General de la Generalitat (IGG) de les modificacions pressupostàries, s'observa una millora en la funció interventora que, a diferència de l'exercici anterior en què s'efectuava mitjançant un segell, en 2018 es realitza mitjançant l'emissió d'un informe per part de la Direcció General de la Intervenció.