El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana va tramitar en 2018 un total de 12.202, 12.162 presentades per la ciutadania i 40 iniciades d'ofici, la majoria d'elles, el 32,72 per cent per temes relacionats amb l'educació; seguits dels serveis socials (17,23%), urbanisme, 16,88%, ocupació pública, 7,24%; medi ambient, 6,82% i atenció a la dependència, que amb un 6,64% redueixen en quasi un 14% la xifra de 2017.
Així ho reflecteix la Memòria de 2018 de la institució presidida per Ángel Luna, que ja l'ha entregada en Les Corts. Tal com recull l'informe, en 2018 el Síndic va dur a terme 23.165 actuacions en defensa dels drets de la ciutadania, de les quals 3.165 corresponen a queixes tramitades per la institució (12.162 presentades per ciutadans i 40 d'ofici) i 10.963 consultes ateses per la seua Oficina d'Atenció Ciutadana.
La memòria posa en relleu que en els últims anys s'ha avançat "molt en el reconeixement legal de drets ciutadans, però sense acompanyar-los de dotació econòmica per a recursos materials i humans". D'ací les nombroses queixes derivades dels retards en la resolució d'expedients administratius en demanda de prestacions o ajudes previstes per llei.
"Es tracta, senzillament, de problemes derivats de la falta d'adequació dels recursos, humà o materials, de les administracions al nivell dels drets subjectius conferits per les lleis als ciutadans", assenyala el defensor del poble valencià
De fet, les demores en la tramitació d'expedients administratius de dependència, habitatge, serveis sanitaris o ajudes continuen sent el principal motiu de queixa de la ciutadana.
En dependència, destaca que la dada de llista d'espera de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives passa de 27.995 el gener de 2018 a 22.053 en eixe any, una reducció que es manté encara en termes "molt elevats". La institució deixa constància del descens en les queixes, que han passat de 937 en 2017 a 810 l'any passat, un 14% menys.
Alguns problemes que constata es deriven de l'aplicació del decret del Consell que va aprovar el nou procediment per al reconeixement del grau de dependència i accés a les prestacions del sistema i la forma en la qual s'han distribuït les diferents fases entre els serveis socials municipals i els òrgans de la mateixa conselleria.
D'altra banda, el Síndic lamenta que en res ha variat la "deplorable situació" de 2017 en relació amb la tramitació dels procediments dirigits a declarar el grau de discapacitat de les persones que el sol·liciten. Aquest és un dels casos en els quals la institució ha obert queda d'ofici. Les queixes individuals per aquesta causa s'han incrementat de 114 a 213 en 2018, la qual cosa suposa un augment pròxim al 90%.
AUGMENT DE LES QUEIXES EN TRANSPARÈNCIA
L'informe del Síndic també revela que han augmentat un 45% les queixes derivades de la Llei de Transparència, en passar de 253 en 2017, a 369 l'any passat. La major part d'elles corresponen als apartats de participació pública i transparència.Segons el Síndic, l'entrada en vigor de la Llei de Transparència va estimular la presentació de queixes dels ciutadans per falta de resposta de les administracions a les seues sol·licituds d'accés a la informació pública. Un altre vessant de les queixes relatives a aquesta matèria són aquelles que radiquen en la "patrimonialització" de la informació per part dels equips de govern en detriment de l'oposició.
INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
Pel que fa a la protecció dels drets de la Infància i Adolescència, el Síndic de Greuges assenyala com a preocupacions la falta general de recursos i els problemes en la gestió dels centres de menors; els xiquets i adolescents en situació de guarda o tutela i, per tant, separats de la seua família biològica -4.123 menors-; la situació dels adolescents que arriben a la majoria d'edat tutelats per l'administració autonòmica; i l'atenció a menors estrangers no acompanyats.En aquest punt, destaca que a partir de l'estiu de 2018, els centres de recepció, especialment a Alacant i València, estaven "desbordats" per l'arribada de menors estrangers no acompanyats, que va provocar un increment de places residencials "de manera precipitada i, fins i tot, s'han produït actuacions administratives contràries a la normativa vigent en matèria d'ordenació de centres residencials".
Segons el Síndic, "la incorporació al sistema d'aquests menors estrangers no acompanyats, tant pel seu número com per les circumstàncies que determinen el caràcter precipitat i col·lectiu de les entrades, està tensant el funcionament dels recursos residencials, provocant situacions com ara la sobreocupació dels centres de recepció o la distorsió de processos d'avaluació i derivació de casos".
També es constata l'existència de situacions "poc aconsellables", com la presència exclusiva de menors estrangers en alguns centres, "la qual cosa ve a postergar la seua necessària integració amb altres menors de nacionalitat espanyola".
83 QUEIXES PER VULNERACIÓ DE DRETS LINGÜÍSTICS (+50%)
En matèria de drets lingüístics, el Síndic de Greuges va atendre en 2018 un total de 83 queixes, un 50% més en comparació a les 55 de l'any anterior i tornar als nivells de 2016 (82). Cal recordar que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) va declarar la nul·litat parcial del Decret 61/2017 del Consell, pel qual es regulen els usos de les llengües en l'administració.La majoria de les reclamacions tenien a veure amb l'expressió en una sola llengua de topònims, impresos, formularis, pàgines web o aplicacions per a xarxes socials. En tots els casos, el Síndic va aconsellar garantir el règim de cooficialitat lingüística, després del fet que les institucions afectades van manifestar la seua voluntat d'esmenar l'omissió.
Com a casos no atesos figuren els dels ajuntaments de Paiporta, Montroi (València) o La Nucia (Alacant), el primer per l'ús exclusiu del valencià en les xarxes socials i la revista municipal i els altres dos per utilitzar només el castellà. L'Alcaldia de Paiporta "va recriminar al defensor el seu ús del castellà" en la recomanació, quan la queixa va ser iniciada en aquesta llengua, mentre que els altres dos ajuntaments no van respondre al Síndic.
En Sanitat, el Síndic detalla que el nombre de queixes s'han reduït prop del 95% respecte a l'any 2017, passant de 2.290 expedients a 128, una baixada que es justifica per l'absència de queixes col·lectives.
Un motiu de queixa recurrent és la demora en l'aplicació de les cures sanitàries, la falta d'assistència pediàtrica en alguns consultoris o les presentades per professionals mèdics o d'infermeria sobre el transport sanitari.
Així mateix, alerta respecte al dret a la salut per als estrangers residents que s'han detectat d'ofici dificultats a l'hora de proporcionar targetes sanitàries o d'aplicar correctament els protocols sanitaris.
En matèria d'urbanisme, el Síndic ha detectat un "molt notori" increment del nombre de queixes tramitades, del 638%, superant la xifra de 2.000 queixes. Apunta, en tot cas, que en l'informe anterior corresponent al 2017 la xifra va ser de 279, "inusualment baixa" en relació amb la resta d'exercicis.
Dins d'eixes 2.000 queixes s'especifica que es va presentar un grup de 1.467 que es van tramitar de manera col·lectiva, subscrites totes elles per veïns d'un barri de València "alarmats per notícies referides a la instal·lació d'uns tallers de la línia T2 de Metrovalencia". Va haver-hi també altres 394 queixes de residents a Alcalà de Xivert oposant-se a la instal·lació d'un tanatori en un paratge pròxim als seus habitatges o 41 queixes per un PAI a Sagunt.