El València ha tret petroli de la seua visita a l'Espanyol. Després d'una primera part en la qual el conjunt blanquinegre va estar desaparegut i excessivament exposat al joc del conjunt de Quique Sánchez Flores, el València va ser capaç d'aguantar, gràcies a l'excel·lent partit de Neto, i despertar en la segona part per a sumar tres punts d''or' malgrat que no jugar bé ha sigut capaç de sumar com un vertader campió. El resultat no reflecteix l'ocorregut en el camp però el gol de Kondogbia en el 67 i el de Santi Mina en el 83 fan que el València es mantinga en la segona plaça de la classificació i amb el títol d'invicte per a enfrontar-se al capdavanter, el Barcelona, diumenge que ve a partir de les 20.45 a Mestalla.
El València va anar de més a menys al llarg d'estos primers quaranta-cinc minuts. A poc a poc l'Espanyol va guanyar confiança i va arraconar a un conjunt blanquinegre que no trobava la forma d'arribar a l'àrea local amb perill. Cosa que sí que feia el conjunt de Quique Sánchez Flores. Corria el minut 37 quan Gerand Moreno rematava al pal i posava l'esglai en el cos als de Marcelino. El València ho intentava però no era capaç de trobar eixe buit, eixa genialitat que li acostara amb cert perill, i els trets arribaven des de fora de l'àrea però sense que Pau López patira massa. Arribava ja el descans quan Darder es desmarcava en posició molt perillosa després de rebre un centre a la vora de l'àrea, rematava un esfèric que es marxava per molt poc fregat el pal dret. Les estadístiques al descans deixaven veure el domini local sobre el segon classificat doncs l'Espanyol havia gaudit de fins a 10 rematades per cinc que hi havia tenia el conjunt blanquinegre. Just abans d'encaminar-se feia els vestuaris, Kondogbia disparava des de lluny que a punt estava de sorprendre a Pau López però la pilota es marxava desviat. Al descans la bona notícia és que els de Mestalla seguien amb un 0-0 en el marcador i tenien tota la segona part per a donar-li la volta a una trobada bastant fosca fins al moment.
L'inici de la segona part va ser més fosc que el primer temps. El València va seguir perdut en un encontre en el qual els de l'Espanyol li havien agafat la mesura. Neto, que havia estat molt actiu durant tot el partit, seguia sent el vertader protagonista blanquinegre. El conjunt de Quique Sánchez Flores tenia contra les cordes al València fins al punt que en el minut 65 el tècnic valencianista s'enganxava en una discussió amb el de l'Español i Marcelino acabava expulsat. Com si este fet fera despertar al seu equip, tan sols dos minuts després el València reaccionava i de les botes de Kondogbia arribava el 0-1. Quan millor estava l'equip local i més arraconat estaven els de Mestalla, el marcador se'ls posava a favor. A partir d'este moment, els blanquinegres van començar a millorar en el seu joc i van començar a arribar amb major perill a la porteria de Pau López. A poc a poc el València va ser assetjant a un Espanyol que no entenia com havia ressorgit el seu rival i ja no era capaç d'arribar a la porteria de Neto. Al final, en el 83 Santi Mina sentenciava el partit amb el 0-2 en el marcador deixant clar que, malgrat no realitzar el millor joc en este partit, també és capaç de guanyar. En els últims compassos del partit, Carlos Soler va tenir el tercer en les seues botes. El València va demostrar en esta jornada que quan l'equip està en ratxa a vegades no és necessari desplegar el millor joc per a sumar tres punts. Per tots és conegut el capritxós que és el futbol però els mèrits poc importen i sí els gols. Els de Marcelino aconseguiren dos gols malgrat no tenir massa ocasions. Molt premi per a un equip i un càstig excessiu per a un altre que va perdonar massa en el primer temps.