La llei electoral espanyola amb circumscripcions provincials no tracta per igual a totes les formacions polítiques. I és que en aplicar el sistema D'Hont, el nombre de vots que necessita cada partit polític per a aconseguir el seu escó en el Congrés dels Diputats varia, de manera considerable, en cada província.
D'aquesta manera, aquest sistema, que afavoreix als partits majoritaris i la concentració de vots a les províncies, mentre castiga la dispersió del vot en les circumscripcions, ha provocat que determinats partits polítics hagen aconseguit el seu escó en el Congrés dels Diputats amb menys suports que altres formacions polítiques.
Un clar exemple ha sigut la diferència abismal de vots que ha necessitat el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i Compromís per a aconseguir el mateix resultat: un escó. Així, mentre el PRC, liderat per Miguel Ángel Revilla, només ha necessitat 52.197 vots per a aconseguir l'escó, Compromís ha necessitat 172.751 vots, és a dir, el triple de paperetes que el PRC per a aconseguir un seient en el Congrés.
La llei electoral espanyola també ha perjudicat considerablement el partit animalista PACMA que, malgrat sumar 326.045 vots, no ha aconseguit entrar en el parlament. El motiu? Els vots de PACMA estan repartits per tot el territori espanyol, i no es concentren en una circumscripció especial, com sí que ho està el partit Navarra Suma que ha aconseguit dos escons amb tan sols 107.124 vots.
D'aquesta manera, si hi haguera circumscripció única, en comptes de les 52 circumscripcions actuals, el resultat haguera sigut diferent. El PSOE s'hauria mantingut com la força més votada, però amb menys escons (105); Podemos s'haguera beneficiat passant dels 42 actuals als 51 escons; i altres formacions com Compromís hagueren aconseguit els dos escons, mentre que, per exemple, PACMA haguera aconseguit representació parlamentària amb 4 escons.