L'escriptor valencià Santiago Posteguillo, Premi Planeta 2018 amb la novel·la 'Yo, Julia', ha destacat l'evolució en la seua escriptura, on cada vegada li interessen més els personatges femenins, "per justícia poètica i històrica", així com cercar la "igualtat construïda fins al passat".
Així s'ha pronunciat Posteguillo aquest dilluns en declaracions als mitjans a València, abans de la signatura de llibres amb el públic, al costat de la finalista del premi 2018, Ayanta Barilli, amb l'obra 'Un mar violeta fosc'.
"És clar que hi ha una evolució on cada vegada m'interessen més els personatges femenins, per justícia poètica i històrica, de cercar aquesta igualtat construïda fins al passat", ha subratllat Posteguillo, qui ha assenyalat que "sabia de la importància" de la protagonista de la novel·la, Julia Domna, però "no amb la profunditat amb la qual està narrat".
Sota aquest prisma, ha explicat que, quan va acabar d'escriure la trilogia sobre l'emperador d'origen hispà Marco Ulpio Trajano, va començar a repassar la història de personatges "injustament oblidats", per la qual cosa va fer una relectura de la història de Roma amb "especial atenció" a les dones i, després d'investigar més sobre Julia, va decidir: "D'acord, em quede ací".
L'autor ha deixat la porta oberta a la segona part de l'obra, ja que el personatge de Julia "dóna per a més", a més de per a "construir el paral·lelisme complet" amb l'obra 'Yo, Claudio', de Robert Greus, que tenia dues parts, encara que ha admés que encara no sap qui serà el protagonista de la seua pròxima novel·la.
"Si deixara a Júlia, no sé si el pròxim personatge seria home o dona, però intentaré explicar la història completa, amb homes i dones que visqueren entorn d'aqueix protagonista, perquè açò sí que és alguna cosa que crec que ja està per a quedar-se en la meua literatura. Que no torne a construir aqueixa incompleta història on solament explique dades històriques relacionades amb homes, espere no caure en açò", ha sostingut Posteguillo.
L'escriptor valencià ha apuntat que hi ha dones silenciades perquè "els homes dominants no volen que se sàpia que una dona pot guanyar". "Cleòpatra perd, Júlia guanya, qui està silenciada? Perquè tots coneixeu a Cleòpatra, però com acaba? Morta, suïcidant-se perquè és derrotada, picada per Roma", ha asseverat.
"Açò que es recorde --ha indicat en referència a Cleòpatra--; dona que s'ha rebel·lat acaba malament, derrotada i suïcidada. Júlia no ho expliquem, que guanya, es carrega a cinc emperadors i instaura una dinastia. Açò que no se sàpia", ha criticat Posteguillo.
"ACCELERACIÓ EXPONENCIAL"
En la mateixa línia, ha incidit que les dones romanes patrícies tenien molts drets reconeguts que "no es van recuperar fins a abans-d'ahir", encara que en l'àmbit privat, ja que en el públic es tractava d'una societat "profundament masclista". "En el món occidental açò ha anat canviant i accelerant-se exponencialment, però com venim de tan arrere convé que seguisca aquesta acceleració exponencial", ha ressaltat.Així mateix, l'escriptor ha apuntat que en centrar-se en un gènere i època "concreta i específica" hi havia molts lectors que "no travessaven la frontera d'acostar-se a les novel·les" perquè no estaven interessats en la novel·la històrica, alguna cosa que pot canviar després del guardó rebut.
"Posar-li el segell Premie Planeta 2018 pot fer que algun d'aquests lectors travessen aquesta frontera i entren en la meua literatura. Tinc l'esperança que alguns d'ells es queden atrapats i puga créixer en aqueix sentit. Qualsevol escriptor, en general, la qual cosa volem és arribar al major nombre de lectors", ha afegit.
AVANÇOS "Al CAPDAVANT"
Per la seua banda, la finalista Ayanta Barilli ha sostingut que el "més interessant" dins del marc feminista és que cada vegada hi haurà més escriptores dones, encara que ha considerat que l'art i la creativitat discorren "per altres camins" en la "revolució de les dones".L'escriptora ha apuntat que "com a dona" no voldria viure "en un altre lloc" diferent d'Occident, Europa i Espanya, país on s'han aconseguit "avanços en molt pocs anys que estan al capdavant" quant a les llibertats. "És un privilegi i moltes vegades no som conscients d'on vivim en relació a com estan vivint altres persones", ha indicat.
"Queda camí? Sí. No cal abaixar la guàrdia? Segurament. Però vaja, quina sort. Ha arribat el moment en què homes i dones podem negociar entre els uns i els altres des d'una igualtat. És un moment interessantíssim i entusiasmant en aquest sentit", ha defensat Barilli.
HISTÒRIA "DES D'UN PUNT DE VISTA MASCULÍ"
Respecte a 'Un mar violeta fosc', ha puntualitzat que la història la protagonitzen tres dones de la seua família --la seua mare, la seua àvia i la seua besàvia-- de les quals tenia "poca informació" perquè la història família estava explicada "des d'un punt de vista masculí"; al mateix temps que ha considerat que "no solament s'ha silenciat a la dona, sinó també als vells"."Les dones de la meua història perden, les tres, però és una altra forma de menyspreu o silenciament, perquè el fet de perdre, que siguen perdedores implica que hi ha una responsabilitat masculina molt notable. És una manera d'explicar la història que, per descomptat, no deixa en bon lloc la veu masculina", ha desgranat.
L'escriptora ha valorat el premi, ja que permet observar un "resultat tangible" quant al nombre de lectors, el premi econòmic i l'atenció dels mitjans, aspectes que considera "fabulosos", a l'una que ha apuntat que "per a arribar als lectors que es tenen com a finalista del Premi Planeta cal escriure cinc llibres d'èxit".