L'església de Santa Catalina de València rebrà a la fi d'aquest mes d'agost la campana dedicada a Sant Pere, dita 'el Peret', rèplica d'una de les campanes originals, del segle XVIII, que van ocupar el campanar del temple i que van desaparéixer en el segle XX, segons ha informat l'Arquebisbat en un comunicat.
'El Peret' és la menor del conjunt de les sis rèpliques que seran foses gràcies a una campanya promoguda per l'associació Mestres Campaners per a recuperar-les, "que continua en marxa per a aconseguir finançament per a les altres cinc", han confirmat des de la mateixa entitat.
Aquesta primera campana pesa 117 quilos i ha sigut fosa pel mestre fonedor Gabriel Rivera, que té el seu taller en Montehermoso (Càceres), des d'on serà traslladada a València "en les pròximes setmanes".
Així mateix, aquesta campana, que "compta amb un jou a l'estil de 'San Eloy', campana històrica no anglesa de Santa Catalina de l'any 1846, serà situada en les bigues del sostre de la sala de campanes i pràcticament no serà visible des del carrer", han assenyalat.
Igualment, porta gravades una creu, una imatge de sant Pere i una sanefa i diverses inscripcions en llatí amb referències al mestre fonedor Gabriel Rivera i la seua marca, així com al fonedor Richard Phelps, que va fondre les originals a Londres en 1729, motiu pel qual són conegudes com a "campanes angleses o luteranes".
També compta amb una inscripció en valencià "sobre el VI Centenari de la mort de Sant Vicent Ferrer i el 30 aniversari de l'associació Mestres Campaners de València" i una altra, en castellà, referent a la campanya de subscripció popular promoguda per Mestres Campaners i "especialment, a l'aportació de Jorge Dasí, del Saler, amb els noms dels seus néts".
Les sis campanes originals de Santa Catalina, temple regit pels Operaris Diocesans, van desaparéixer o van ser destruïdes al llarg del segle XX. Les rèpliques de les altres cinc campanes "s'aniran encarregant i fonent a mesura que aconseguim fons i s'aniran incorporant al campanar on en l'actualitat hi ha dues campanes, que no són luteranes, San Eloy i María de l'Asunción, de 1950".