25n
25N
25N

Sanitat aplica la innovadora teràpia CAR-T contra la leucèmia i limfoma al primer pacient en la Comunitat Valenciana

Ana Barceló: “Aquesta tècnica ens situa com una sanitat pública de referència”

Sanitat aplica la innovadora teràpia CAR-T contra la leucèmia i limfoma al primer pacient en la Comunitat Valenciana
02/12/2019 -

L’equip d’Hematologia de l’Hospital Clínic Universitari de València ha iniciat aquest dilluns l’aplicació clínica de la nova teràpia CART, infonent per primera vegada en la Comunitat Valenciana aquesta nova forma de teràpia gènica a una pacient.

Un total d’onze hospitals d’Espanya, dos en la Comunitat (l’Hospital Clínic i l’Hospital la Fe) estan acreditats per a dur a terme aquest nou tractament per a determinats casos de leucèmia i limfoma.

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, ha insistit en la importància que té l’aposta per aquesta mena de teràpies que “milloren l’esperança de vida de moltes persones que pateixen càncer i, per tant, ens situa com una sanitat pública de referència”.

Per part seua, el doctor Carlos Solano, cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic Universitari, ha explicat que “aquesta teràpia marca l’inici d’una revolució en el camp de les neoplàsies hematològiques i en un futur pròxim, probablement en tota l’oncologia. Entre un 30% i un 40% dels i les pacients que no tenien una altra alternativa terapèutica, podran beneficiar-se de la nova teràpia”.

“La teràpia CAR-T constitueix una forma d’immunoteràpia personalitzada i dirigida específicament enfront del tumor que ha demostrat una eficàcia clara, amb una taxa de curació elevada. S’obri una nova esperança de tractament per a pacients amb limfomes i leucèmies refractàries considerats incurables fins a l’actualitat”, apunta la doctora María José Terol, Cap Clínica i responsable de la Unitat de síndromes limfoproliferatives del Servei d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital Clínic Universitari de València.

“Una de les funcions del nostre sistema immunològic és eliminar les cèl·lules tumorals. Per diversos motius, es pot perdre aquesta funció i es pot desenvolupar una neoplàsia, és a dir, una formació anormal en alguna part del cos de teixit en forma de tumor.

La nova teràpia CAR-T consisteix a extraure limfòcits T de la pròpia persona i introduir-li un gen en el nucli amb l’ajuda d’un virus modificat. Això fa que els limfòcits del pacient expressen en la seua superfície un nou receptor capaç de reconéixer a l’antigen específic del tumor i combatre’l” ha explicat Carlos Solano.

El primer pas va ser l’extracció de limfòcits de la pròpia pacient, i posteriorment aquests van ser enviats als EUA on es realitza la modificació genètica. Els leucòcits reprogramats es “expandeixen” en laboratori (se’ls afig mig de cultiu perquè proliferen) i posteriorment s’infonen al pacient. Abans del tractament, se li aplica a aquest pacient una lleugera quimioteràpia amb la finalitat de preparar l’organisme.

“Al voltant de 24 hores després de la infusió de les cèl·lules CAR-T es produeix una reacció inflamatòria, la qual cosa constitueix un senyal que els limfòcits modificats estan proliferant i induint l’alliberament de substàncies inflamatòries amb la finalitat d’eliminar el tumor. Per això, els i les pacients requereixen ingrés per a la seua vigilància intensiva”, ha explicat el cap del Servei d’Hematologia.

Des de la selecció de cada pacient fins a l’administració

El procés és complex i s’inicia amb la selecció del pacient amb un dels diagnòstics per al qual existeix indicació en aquest moment. Seguidament, i després d’extraure els seus propis limfòcits, aquests s’envien a un dels dos laboratoris autoritzats a nivell mundial on es preparen i es retornen de nou al centre. Finalment, aquests s’administren a la persona de nou i es tracten les seues possibles complicacions.

“És un procediment complex i que justifica que el Ministeri de Sanitat haja seleccionat per a l’administració de la teràpia CAR-T a centres amb gran experiència en l’ús de teràpies antitumorals complexes, incloent-hi el trasplantament de progenitors hematopoètics” ha explicat Carlos Solano.

La posada en marxa d’aquesta teràpia ha requerit el treball d’un equip de més de 20 professionals, fonamentalment hematòlegs i farmacèutics però també neuròlegs, metges d’UCI, infectólegs i microbiòlegs, entre altres.

Tal com ha explicat Carlos Solano, “encara que el procés acaba de començar i encara és ràpid per a saber si el tractament serà efectiu, l’experiència ha sigut molt gratificant i emocionant per als professionals sanitaris que han participat”. “S’obri una nova esperança que ha demostrat una eficàcia significativa de curació per a nombroses persones fins ara incurables”, ha afegit.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

4 × tres =

museo etnologia
museo etnologia
ficcions 2019-2020