La Conselleria de Sanitat destinarà 35,2 milions d'euros en 2020 a reduir la llista d'espera en tots els nivells assistencials, amb la contractació de 128 treballadors per a optimitzar el rendiment dels quiròfans, i augmentarà un 21,6% la inversió en innovació per a contractar nous investigadors i combatre la temporalitat i falta d'estabilitat que pateixen.
Per a l'any vinent també està prevista "la major oferta d'ús" de la sanitat valenciana, ja prevista amb l'acumulació d'oposicions dels últims anys, a l'espera de la convocatòria de l'OPE de 2020. La dotació per a personal augmenta un 6% fins a 2.888 milions, amb el compromís de reconéixer la carrera professional dels interins.
La reversió del departament de Dénia (Alacant) "segueix entre els objectius encara que porta el seu temps", com ha subratllat la consellera, Ana Barceló, en la presentació dels comptes en Les Corts davant les crítiques de l'oposició. Encara que no ha al·ludit a aquest projecte en la seua intervenció, ha garantit que la Generalitat donarà compte del procés una vegada està tancat.
També s'ha compromés al fet que la reversió del de Torrevieja (Alacant) arrancarà quan finalitze la concessió l'octubre de 2021 --amb el decret tancat un any abans per a donar avís a l'empresa que no continuarà la gestió privada-- i al fet que el conveni col·lectiu de l'Hospital de la Ribera, a Alzira (València), "es negociarà d'acord amb la legalitat" després de la reversió de l'any passat.
CIRURGIA MENOR
En general, el projecte de pressupost de Sanitat preveu 6.765 milions, "el major de la seua història", amb un augment de l'1,9% respecte a 2019 i fins al 40% del conjunt de partides de la Generalitat.L'assistència concentra 5.037 milions per a consolidar les 307 places d'Atenció Primària i donar un "impuls decidit" a salut mental i dany cerebral adquirit (DCA) amb treballadors i programes específics. Sanitat també vol ampliar l'atenció domiciliària i introduir progressivament la cirurgia menor en centres de salut.
Dins dels plans de legislatura està l'actualització de l'estratègia de l'Alzheimer, la del càncer, els programes de donació i trasplantament d'òrgans i la posada en marxa del banc de còrnies, al costat del pla d'atenció a l'epilèpsia, la renovació de l'estratègia de cronicitat i l'atenció al pacient terminal. I en Urgències, un pla de millora per a una "cadena única".
Paral·lelament, 286,48 milions aniran a teràpies respiratòries domiciliàries, hemodiàlisi ambulatòria, tractaments oncològics i transport sanitari. El de personal resident compta amb 133,1 milions per a la formació dels MIR, després de la convocatòria de noves places. I el de salut mental amb 83,7 milions per a mantenir el personal d'hospitals d'atenció a crònics.
Un dels principals anuncis és el programa de reducció de la demora que es presentarà abans de final d'any, amb 16 milions per a autoconcerts, 14 per a un pla de xoc i 5,2 per a contractar 128 treballadors que permeten optimitzar el rendiment dels quiròfans. Davant el "dèficit" actual, la Conselleria treballa en una "millora constant" de la mà dels professionals.
CONTRA LA TEMPORALITAT
En personal, la titular de Sanitat ha reconegut que "els professionals han suportat durant anys temporalitat, alta pressió assistencial o augment de targetes sanitàries per persona", problemes que creu que "han de corregir-se aquesta legislatura", amb 2.888 milions per a 2020 (+6%). S'ha compromés així a "reconéixer degudament" la carrera professional dels interins.La "major oferta pública d'ocupació" suposarà la convocatòria al gener de les OPE corresponents a 2017, 2018 i 2019, amb un total de 13.422 places. "2020 serà un any clau per a la sanitat pública en recursos humans", ha assegurat Barceló, amb "el ferm propòsit de redimensionar el sistema i guanyar capacitat".
"PROJECTES DECISIUS"
En infraestructures, amb 140 milions, Sanitat començarà amb el pla 2020-2024 que pretén presentar abans de cap d'any. Per a equipaments i compra de tecnologia destinarà 37 milions, 7,2 en Atenció Primària i 27 d'ells en tecnologies d'informació i comunicació (TIC).Els hospitals concentraran "projectes decisius" com els nou milions per a les obres del nou d'Ontinyent (València) o els 2,5 per a la reforma de les Urgències del General d'Alacant, al costat de la licitació de l'ampliació del Clínic de València, el de la Vila Joiosa o Vega Baixa d'Orihuela (Alacant).
En els consorcis, la inversió per al General de València està prevista en 4,6 milions i per al Provincial de Castelló en 4,7, amb la segona fase de l'edifici oncològic perquè siga "un centre de primer nivell estatal".
Altres 6,9 milions aniran a la construcció de centres de salut, com el de Campanar de València, els de Gandia (València), Castelló, Elda (Alacant) o els projectes de PAU 2, Garbinet i Condomina a Alacant, sumats als 11 per a reformes i ampliacions.
LLARG TERMINI
En investigació, la Conselleria vol una estratègia a llarg termini pel seu paper "imprescindible per a adaptar la sanitat al futur", amb 27,4 milions en 2020 (+21,6%): 6,6 per a impulsar les fundacions i instituts i dos en contractació d'investigadors amb el pla 'GenT'.També està en marxa un nou estatut del personal investigador, per a combatre la temporalitat i la falta d'estabilitat, i millores en equipaments com els de deterioració neurocognitiu (2,1 milions) o càncer, diabetis i malalties cardiovasculars (1,7).
Dins dels programes de salut pública, amb la meta d'"apoderar al pacient", els 50 milions previstos per a 2020 (+7,2%) se centraran en la drogodependència i les addiccions al joc amb 28,14 milions.
D'altra banda, Sanitat ultima el decret de central de compres per a aconseguir un estalvi econòmic i burocràtic de fins al 20%, amb l'objectiu d'aconseguir un volum del 80% de compres centralitzades en 2023.
Davant les crítiques de l'oposició, la titular de Sanitat (PSPV) ha posat l'accent que els pressupostos "no són ficticis" i en què estan "al dia amb el pagament de les factures que presenten les farmàcies" --el programa per a 2020 està "blindat" amb 1.239,4 milions--.
Per part seua, el PP ha denunciat la falta de conductors, l'augment "de quatre a 12 assessors que costaran mig milió" o la falta de dades de llistes d'espera. Ciutadans ha exigit que Sanitat assumisca la reversió de les ressonàncies magnètiques, un any després de la finalització del contracte, i Vox ha lamentat la "fugida de 3.000 a 4.000 joves sanitaris tots els anys".