Roberto Jaramillo: «La rendició de comptes s'està normalitzant en les institucions públiques»

Catedràtics, periodistes, experts universitaris i agents socials contra la corrupció reflexionen al voltant de l’impacte d’aquest flagell en la societat i les ferramentes necessàries per a eliminar-la

Guardar

1_40
1_40

El diputat de Transparència i Govern Obert, Roberto Jaramillo, ha dit que la cultura de la transparència «es normalitza en les institucions públiques» que rendeixen comptes i expliquen la seua gestió segons indicadors i objectius.

En la inauguració de la jornada GO «Ètica i transparència, adéu a la corrupció?» que se celebra entre el 15 i el 16 de desembre, Jaramillo ha destacat l'esforç de la Diputacióde València per a impulsar una cultura de govern obert, el fi de la qual és «estendre la transparència, la participació ciutadana i la rendició de comptes institucional» en la província de València. «En el departament, i amb motiu de la celebració del dia internacional contra la corrupció, havem volgut aportar coneixement al debat sobre la necessitat de desplegar ferramentes contra aquest flagell» —ha dit. «La transparència i la rendició de comptes són algunes d'aquestes ferramentes, i per això compareixem en la jornada donant compte de la nostra gestió al llarg del 2016» —ha afegit.

Roberto Jaramillo intervindrà amb el cap de Servei de Transparència de la Diputació, Ricard Martínez, amb una ponència sobre rendició de comptes, i en concret sobre els resultats de la gestió en el desplegament de l'estratègia per a enfortir la cultura de la transparència i l’obertura de la Diputació de València.

La jornada ha començat amb un debat sobre el relat de la corrupció en els mitjans a través de les paraules de l'escriptor Sergi Castillo, autor del llibre Yonkis del dinero, i els periodistes Juan Nieto i Ignacio Calle, d'El Mundo i La Sexta respectivament.

Castillo ha explicat que, quants més diaris circulen, menys corrupció hi ha, i «en la societat valenciana hi ha hagut un gran dèficit d'informació que l'ha afavorida», cosa que se suma a la falta de recursos dels mitjans per a fer periodisme d’investigació.

Nieto ha dit que els periodistes investiguen per «compromís personal» davant de la falta de recursos, i ha revelat que, molts d'ells, els han «marginats, pressionats i oferits comissions» les administracions en el transcurs del seu treball en informar sobre casos de corrupció.

A la vesprada, els catedràtics de Ciències Polítiques i de l'Administració Carles Ramió, de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), i Manuel Villoria, de la Universitat Rey Juan Carlos (Madrid), reflexionaran sobre la sociologia de la corrupció i l'ètica en el govern. Com a colofó a les seues ponències, es projectarà el documental Corrupció: l'organisme nociu en presència del seu director, Albert San Feliu.

El 16 de desembre, la professora titular de Dret Penal de la Universitat de València Ángeles Jareño analitzarà el marc juridicopenal i els seus límits per a casos de corrupció, i Adoración Cano, de la Unió Progressista de Fiscals, explicarà les propostes de l'organització per a fer front als delictes relacionats amb la corrupció.

Clouran les jornades ho posaran els agents socials contra la corrupció, representats per Consuelo Vidal, de l’Observatori ciutadà contra la corrupció; Anna Maria Fuertes, de la Plataforma Societat Civil contra la Corrupció i la Fundació per la Justícia, i Antonio Penadés, d'Acció Cívica contra la Corrupció.

Arxivat a:

Destacats