Centenars d'anys d'història, particularitats geogràfiques i històriques. Una mescla de 'collita pròpia' i de creixement històric conjunt ha donat forma a l'Horta de València, amb nexes comuns però també propis de cada localitat. Es dóna amb la gastronomia, costums... I també amb les festes. L'exemple més clar és la pirotècnia; siga la celebració que siga, sembla necessari que el foc i els petards estiguen presents. Des de cavalls arrossegant pesos, a una 'gàbia' plena de coets o el passeig d'un Sant entre bengales; la riquesa cultural de l'Horta es tradueix en variades celebracions.
Ajuntament de Paterna
Com s'ha apuntat, el foc està present en quasi totes les festivitats, i són protagonistes en algun moment de quasi totes les programacions de Festes Majors. No obstant això, en algunes funciona com a complement, mentre que en unes altres és protagonista quasi exclusiu. És el cas, per exemple, de la coneguda Cordà de Paterna. Un espectacle que destaca per l'elevat ús de coets -popularment coneguts com a carretons o borratxos-, que no volen cap al cel, sinó que recorren i ensordeixen al Carrer Major de la ciutat. Entre tots els participants, s'usen uns 2.000 coets per minut, fins a aconseguir, aproximadament, l'ús d'uns 7.000. El passat 26 d'agost va celebrar la seua edició de 2019: 23 minuts i 22 segons d'una Cordà "ràpida, potent i encadenada". Una celebració pirotècnica que ocupa 150 metres de llarg i va comptar amb 353 tiradors i tiradores.
Ajuntament de Burjassot
Deu dies abans se celebra, a Burjassot, una altra festa que, des de 2014, és d'Interés Turístic Local. Es tracta de la Pujà i la Rodà de Sant Roc; un viatge d'anada -pujà- i tornat -rodà- de la imatge de Sant Roc, des de l'Església Parroquial de Sant Miquel fins a la seua Ermita, al Pati de les Sitges. És una processó d'una imatge religiosa que, no obstant això, compta amb una especial particularitat; la Penya El Coet la custòdia, a cada costat, disparant coets i bengales que confereixen un color i sonoritat, unida a la música, especials.
Jovigama
També de festivitats comunes en tot l'Estat hi ha particularitats a l'Horta. És el cas, per exemple, de la Setmana Santa a Torrent. En la segona ciutat de la província hi ha una figura única en tot el país: la Reina de l'Encontre. Es tracta d'una integrant d'una de les germandats torrentines que, per ordre rotatori, ocupen el 'tron'. Es tracta d'una representació de la Virreina de València, Germana de Foix, esposa de Ferran II d'Aragó que, segons es relata, va presidir la Setmana Santa torrentina en diverses ocasions del Segle XVII.
Federació de Tir i Arrastre / Facebook
És comú, en gran part dels municipis de l'Horta Sud i Nord, les Falles, en les mateixes dates que València. També hi ha festes compartides, únicament, entre les localitats de l'Horta, que fa ja temps que no es donen en la capital. És el cas, per exemple, del Tir i Arrossegament; una competició vinculada a l'agricultura, en la que es competeix per veure la rapidesa dels cavalls arrossegant diferents pesos. És habitual en municipis com Torrent o Albal.
Ajuntament de València
Per la seua relació amb el camp i el cultiu, hi ha diverses festes que estan vinculades als cavalls. Fins i tot, en les pedanies de la capital. Es tracta de les tradicionals Corregudes de Joies de Pinedo. Unes carreres a cavall, sense cadira de muntar, que es realitzen en plena platja. Un record d'una antiga competició entre els homes de l'Horta -ara obert a tots i totes- per guanyar una joia que regalar a la seua estimada.