25n
25N
25N

Ricard Camarena: "Sóc incapaç d'estancar-me. Per a mi, el punt de meta no existeix"

Ricard Camarena: "Sóc incapaç d'estancar-me. Per a mi, el punt de meta no existeix"
04/11/2019 -

El cuiner valencià Ricard Camarena creu que és “incapaç” d’estancar-se en la seua carrera perquè és “exigent”. “Però no perquè vullga arribar a més –aclareix–, sinó perquè la meua visió canvia ràpidament. El punt de meta no existeix per a mi, mai tinc la sensació de que he arribat a algun lloc; sempre crec que es pot millorar i per açò canvie tant. Quan això ja no siga així, tal vegada haja arribat el moment de jubilar-me”.

Així ho ha asseverat en una entrevista concedida a Europa Press el xef, guardonat aquest dilluns amb el Premi Nacional de Gastronomia com a Millor Cap de Cuina 2018, que atorga la Reial Acadèmia de Gastronomia.
Aquesta distinció és una cosa “somiada per qualsevol professional”, al mateix temps que, bromeja, li fa sentir “vell”. “Quan començava, sentia parlar d’aquests premis i els veia com un homenatge a tota una carrera tenint en compte que els premiats eren els grans, Ferran Adrià, Arzak, Subijana… “.

Camarena creu que el premi li arriba en el moment en el qual ell i el seu equip estan “preparats per a rebre un reconeixement d’aquesta índole”. “Sent que la meua carrera comença a prendre el vol ara, el premi arriba quan ens sentim amb força, preparats per a un viatge que portem 20 anys fent”, apunta.

El xef creu que la seua proposta gastronòmica té una personalitat marcada per la mirada al rebost valencià, fins i tot “quan no era un recurs habitual ni estava de moda i era més ‘molón’ fixar-se en tècniques enlluernadores i en productes exòtics”. Considera que els “ingredients” de la seua cuina són “arrel, honestedat, generositat i creativitat entesa, no sempre com generar tècniques que sorprenguen, sinó com la capacitat de donar diversos punts de vista a coses que coneixem”.

No obstant açò, advoca també per la innovació i fa notar que “la cuina espanyola s’ha convertit en líder mundial pel seu desinhibició a l’hora de transitar camins que van més enllà”. “Hem cregut molt en la nostra cultura però eixe patrimoni no ha fet que tinguérem excessius prejuís; ens hem plantejat respectar la tradició però el màxim respecte pot ser qüestionar-se les coses”, reflexiona.

Pel que fa al seu estil, ha incidit que “sempre ha tingut els dos ulls posats” en l’entorn i “en el producte del voltant”. “Ho he viscut des que era un nadó: en la botiga dels meus avis, recorrent mercats amb els meus pares fins i tot quan jo no volia, carregant camions en les hortes…”, rememora Camarena, que afig que això va fer que el seu bagatge “fora totalment diferent”. “Em vaig adonar en l’Escola d’Hoteleria, on hi havia companys de promoció que no sabien si una carxofa era bona o roïna. Això ho portes en l’ADN i és coneixement per contacte directe”, defèn.

El cuiner –que actualment dona ocupació directa a entre 120 i 140 persones en els seus diversos establiments però també indirecte per l’ús de producte autòcton– manifesta que “s’ha creat un sentiment de pertinença a l’entorn i d’economia circular”. I afirma: “Hem entrat en un camí que té complicada volta arrere perquè açò t’enganxa, t’atrapa i eres conscient de la responsabilitat que implica perquè cada vegada depèn més gent de tu”.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tretze − 13 =

museo etnologia
ficcions 2019-2020