L'alcalde de València, Joan Ribó, ha reivindicat el Corredor Mediterrani per a "no perdre el tren de la sostenibilitat" i perquè la ciutat "no vol ser allò que va ser fa 30 anys, el semàfor d'Europa". En aquest sentit, ha reclamat que es pose en marxa l'estació intermodal i el "soterrament adequat de les vies" a la zona urbana.
Així ho ha manifestat en declaracions als mitjans abans de participar en l'obertura tècnica de les jornades organitzades per Ferrmed 'El Corredor Mediterrani i el seu impacte en les xarxes ferroviàries metropolitanes dels grans nodes urbans', al costat del president d'aquesta associació, Joan Amorós. També estava prevista l'assistència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que finalment no ha pogut estar per motius de salut.
Ribó ha explicat que aquesta jornada té com a objectiu parlar de la posició de les ciutats en el Corredor Mediterrani, ja que exerceixen un "paper fonamental" en la seua "articulació". El primer edil de València ha remarcat que aquesta infraestructura té un "pes molt important en les mercaderies" i el trànsit de viatgers, que "es creen i desenvolupen en les grans ciutats".
Per açò, considera "molt important analitzar el paper del Corredor com a articulador de les grans ciutats" de la zona mediterrània "i evidentment com a articulador també en la seua connexió a Europa". Amb aquesta premissa, ha demanat una "cosa senzilla": "València no vol ser allò que va ser fa 30 anys, el semàfor d'Europa", en el seu moment amb la "circulació de cotxes" i "ara amb els trens".
L'alcalde ha posat l'accent que València és la "única gran ciutat a hores d'ara que no té un soterrament adequat per als passos de trens, juntament amb Alacant". Ha insistit que és "imprescindible que l'acord que en principi es va firmar el 2003 s'engegue seriosament", en referència al conveni subscrit aquell any per a planificar i les obres de soterrament de les vies del tren a l'entrada a València.
ESTUDIS SOBRE EL DESDOBLAMENT PER A 2021
Per al president de Ferrmed, València és la "gran capital del Corredor Mediterrani a la Península Ibèrica". "No podem de cap manera permetre que, any rere any, se'n vagen endarrerint les dates. A primers d'any, es parlava de tindre l'ample internacional fins a Múrcia per al 2020. A Barcelona, al setembre el ministre ja va dir que 2021, ja és un any més tard. Les obres, que lògicament han de vindre de nord cap a sud, s'acaben de començar. Hem de fer força perquè açò s'acabe", ha asseverat.Amorós ha recalcat que no es pot "permetre" que el 2021 "només es tinga un pegat" i que l'"ample internacional d'una forma més o menys precària puga arribar cap al sud".
En aquest sentit, ha instat a "exigir que per al 2021 tinguem tots els estudis tècnics acabats per al desdoblament de la línia" i que "hi haja un estudi complet de tot el desenvolupament del Corredor Mediterrani tal com s'havia fet el 2011 per part del Ministeri de Foment i que després va quedar totalment aparcat".
ESTUDIS SOBRE EL DESDOBLAMENT PER A 2021
Per al president de Ferrmed, València és la "gran capital del Corredor Mediterrani en la Península Ibèrica". "No podem de cap manera permetre que, any rere any, es vaja endarrerint les dates. A primers d'any, es parlava de tenir l'ample internacional fins a Múrcia per a 2020. A Barcelona, al setembre el ministre ja va dir que 2021, ja és un any més tard. Les obres, que lògicament han de venir de nord cap a sud, s'acaben de començar. Hem d'espentar fort perquè açò s'acabe", ha asseverat.
Amorós ha recalcat que no es pot "permetre" que en 2021 "solament es tinga un arranjament" i que l'"ample internacional d'una forma més o menys precària puga arribar cap al sud". En aquest sentit, ha instat a "exigir que per a 2021 tinguem tots els estudis tècnics acabats per al desdoblament de la línia" i que "hi haja un estudi complet de tot el desenvolupament del Corredor Mediterrani tal com s'havia fet en 2011 per part del Ministeri de Foment i que després va quedar totalment aparcat".
"Posar en pràctica açò sempre són nou o deu anys, i si no ho tenim fet, el semàfor roig ho teniu garantit", ha advertit."Amb el canvi de govern, es va dir que açò era un projecte faraònic i aquests 51.000 milions que calia invertir en el Corredor, incloent-hi les línies d'alta velocitat, s'ha quedat en uns 30.000 o menys, amb el que ens quedem sense desdoblegar les línies", ha recriminat.
S'ha preguntat "per què en la zona on està el 50% de l'activitat econòmica no anem a tenir doble línia" i ha rebutjat que "solament" s'opte per "la solució més o menys apanyada del tercer carril".
Segons ha destacat, entre València i Barcelona circulen diàriament al voltant de 18.000 camions. "Com es pot pensar que hàgem d'aguantar tot aquest tràfic? Com no tenim tren, tot va per la carretera i llavors és insostenible totalment", ha lamentat.
En aquesta línia, el responsable del lobby pel Corredor Mediterrani ha reivindicat que "a València hi haja una gran estació intermodal on puguem posar els camions en el tren, per a les llargues distàncies", "a l'efecte de sostenibilitat". "De la mateixa manera que posem els camions en els vaixells per a anar des de València a Balears, hem de posar-los per a anar a Frankfurt", ha subratllat.